Estructura de l’obra

El projecte consta de cinc parts i un annex final: 1. Cases comtals i vescomtals, 2. Famílies de la noblesa immemorial, 3. Famílies de la noblesa de privilegi rurals, 4. Famílies de la noblesa de privilegi urbanes, 5. Famílies ennoblides per concessió de títol del regne, des del segle XIX, quan es van suprimir els privilegis nobiliaris. Com que ha estat molt difícil destriar les famílies rurals de les urbanes les he adjuntat i els volums 3 i 4 les contindran totes per ordre alfabètic. i 6. Annex final ordenat per orde alfabètic.
Cada entrada és un territori o una família noble i cal tenir en compte que una homonímia en el cognom no vol dir una sola família o llinatge. Hi ha molts cognoms homònims que no tenen cap relació els uns amb els altres. Les genealogies poden ser molt curtes —perquè hem trobat molt poca informació o s’han extingit aviat— i altres més llargues o molt més llargues. Tot el que he trobat en la meva recerca en arxius i en treballs fiables és el que apareix en aquestes taules genealògiques. Només incloc els llinatges dels quals em consta documentalment que són nobles (burgesos i ciutadans honrats, generosos, cavallers, nobles en sentit específic i títols). Els noms dels llinatges apareixen en llur forma correcta en català fins al 1870, quan van quedar fixats al Registre Civil en la forma actual.
Una altra dificultat amb la qual m’he trobat és la d’esbrinar si l’origen de la noblesa d’una família és anterior o posterior al regnat de Jaume II, que és el primer monarca que coneixem que, per un privilegi, va ennoblir una persona del comú. He optat pel que m’ha semblat més possible, però amb un criteri restringit.
També em cal dir que considero catalans aquells llinatges originàriament no catalans als quals els ha estat concedit un privilegi nobiliari del Principat pel fet d’haver-se establert definitivament i per més de cent anys a Catalunya. Hom inclou també els llinatges catalans ennoblits fora de Catalunya. Armand de Fluvià i Escorsa

Cases comtals

Volum I. Llinatges comtals i vescomtals.
Comtes de Barcelona (amovibles), comtes de Barcelona (Casal de Barcelona), Castellvell (Casal de Barcelona), Castellet (Casal de Barcelona), comtes de Cerdanya (amovibles), comtes de Cerdanya (Casal de Barcelona), comtes de Besalú (Casal de Barcelona), comtes d’Urgell (1) (Casal de Barcelona), comtes de Forcalquer (Casal de Barcelona), comtes de Provença (1) (Casal de Barcelona), comtes de Provença i Forcalquer (2) (Casal de Barcelona), reis de Mallorca (Casal de Barcelona), Castre, barons de Castre (Casal de Barcelona), Xèrica, barons de Xèrica (Casal de Barcelona), Híxar, barons i després ducs d’Híxar (Casal de Barcelona), Híxar, senyors de Gata i la Vall de Xaló (Casal de Barcelona), Ayerbe, barons d’Ayerbe (Casal de Barcelona), Ayerbe, comtes de Simari (Casal de Barcelona), Ayerbe, prínceps de Cassano (Casal de Barcelona), reis de Sicília (Casal de Barcelona), ducs d’Atenesa i Neopàtria (Casal de Barcelona), comtes de Salona (Casal de Barcelona), barons de Militello (Casal de Barcelona), marquesos d’Avola (Casal de Barcelona), comtes de Ribagorça (1) (Casal de Barcelona), comtes de Prades (Casal de Barcelona), Villena (Casal de Barcelona), comtes d’Empúries (amovibles), comtes d’Empúries (Casal de Barcelona), comtes d’Urgell (2) (Casal de Barcelona), comtes-reis de la dinastia dels Trastàmara, reis de Nàpols (Trastàmara), ducs de Montalto (Trastàmara), marquesos de Gerace (Trastàmara), comtes d’Empúries (Trastàmara), comtes d’Empúries (Fernández de Córdoba), comtes de Ribagorça (Trastàmara), senyors de Ballobar (Trastàmara), comtes-reis de la dinastia dels Àustria, comtes de Girona (amovibles), comtes d’Osona (amovibles), comtes d’Empúries i Rosselló, comtes d’Empúries, comtes de Rosselló (amovibles), comtes de Rosselló, comtes de Pallars i Ribagorça, comtes de Pallars, comtes de Pallars Jussà, comtes de Pallars Sobirà, comtes de Ribagorça, comtes de d’Urgell (Cabrera), comtes o prínceps de Tarragona

Cases vescomtals

Vescomtes de Barcelona, després anomenats de la Guàrdia, Santmartí (Barcelona vescomtal), Besora (Barcelona vescomtal), Ribes (Barcelona vescomtal), vescomtes de Besalú, després anomenats de Bas, vescomtes de Girona, després anomenats de Cabrera, vescomtes de Cabrera, abans anomenats de Girona (o Montsoriu), senyors d’Oló (Girona vescomtal), Montcada, senyors de Montcada i Sarroca, senyors de la Roca del Vallès (Girona vescomtal), Cardona, vescomtes, comtes i ducs de Cardona, abans anomenats d’Osona, Calders, senyors de Calders (Osona vescomtal), vescomtes de Castellbò, abans anomenats d’Urgell o de l’Alt Urgell, vescomtes de Castellnou, abans anomenats de Vallespir, vescomtes de Cerdanya, vescomtes de Conflent, vescomtes d’Empúries, vescomtes de Fenollet, Fenollet, vescomtes d’Illa, Rocabertí, vescomtes de Rocabertí, abans anomenats de Peralada, Carmençó o Verges, Rocabertí, barons de Cabrenys i de Sant Mori, Rocabertí, barons de Verges, Rocabertí, barons de Pau, Bellera, Rocabertí, marquesos d’Argençola, Rocabertí, barons de Montbui i senyors de Tagamanent, vescomtes de Tarragona, vescomtes de Rosselló, després anomenats de Tatzó, vescomtes de Vilamur, abans anomenats de Pallars o Siarb, Montanyana (Pallars vescomtal), Vallferrera (Pallars vescomtal).

Llinatges i famílies de la noblesa immemorial

Volum II-A.

Llinatges i famílies de la noblesa immemorial. Els magnats, nobles i cavallers que apareixen com a tals des del segle x al xiv
Abella, Àger, Aguilar, Aiguafreda, Aiguaviva i Tamarit, olim Aiguaviva, Albert, Alenyà, Alta-riba, Anglesola, Argençola, Argentona, Armanyà, Avellaneda, Balsareny, Barutell, Bassella, Bastons i Cervià i Llers, Bellera, Bell-lloc, Berga, Biure, Blanes, Boixadors, Caboet, Cabrera (Castlans), Cadell, Camporrells, Canalies, Canet, Capmany (i Saclusa), Cartellà, Casserres, Estany i Calladrons, Castellcir, Castellrosselló, Centelles, Cervelló, Cervera, Conesa, Copons, Corbera, Cortsaví-serrallonga, Cruïlles, Desbalbs, Desbrull, Descoll, Despalau, Despou, Dosrius, Erill, Espasens, Espitlles, Estanyol, Estopanyà, Farners, Fluvià, Foix, Fortià, Freixenet, Fullà, Gassius, Gelida, Graner, Grevolosa, Gualba, Guardialada, Gurb, Hortafà (Ortafà), Hostoles, Jorba, Josa, Lillet, Llorac, Lluçà, Llupià, Maçanet, Madrigal, Mataplana, Meià, Merlès, Merola, Milany, Montanyans.

Volum II-B.
Montbrú, Montcada, Montcorb, Montesquiu, Montferrer, Montoliu, Montpalau, Mosset, Mur, Òdena, Oms, Orioles, Orís-Manlleu, Palafolls, Palau (Despalau?), Palmerola, Palol (Palou?), Paracolls, Pau, Peguera, Penayfort, Perapertusa, Perellós, Plegamans, Porqueres, Queixàs, Queralt (Reard-), Requesens, Ribelles, Rocacorba, Rocaverd, Rosanes, Saga, Sagarriga, Sales, Salses, Samasó, Sanespleda (Senespleda), Santaeugènia, Santapau, Santhipòlit, Santjulià, Santmartí, Santvicenç, Saplana, Saportella, Sarrià, Sarroca, Satrilla, Savall, Savassona, Segurioles, Senesterra, Sentmenat (Santmenat), Serrallonga, Sescomes, Sestorres (O Torres), So, Talamanca, Taradell, Termens, Terrades, Timor, Toralla, Tornamira, Torroella-Santaeugènia-Montgrí, Torroja, Tost, Tous, Tregurà, Urtx, Vallgornera, Vergós, Vernet, Vilademany, Vilademuls, Vilagelans, Vilagut, Vilanova, Vilaragut, Vilafranca, Voltregà, Voltrera, Xetmar (o Xammar).

Noblesa de privilegi

Volum III i IV-A. Famílies —per ordre alfabètic— de la noblesa de privilegi (ennoblides en l’espai que va dels segles xiv i xix, per ordre onomàstic)
Abadal, Abària, Adroer, Aguilar, Aguiló, Agulló, Agustí, Albanell, Alberc, Albert, Albertí, Albi, Albó, Alçamora, Aldana, Alegre, Alemany (de Barcelona), Alemany (de Reus i Tarragona), Alió, Almar, Almogàver, Alòs, Alzina, Amargós, Amat, Ametller, Ametller (de Caçà de Pelràs), Ametller (de Granollers), Ametller (de Castellar del Vallès), Ametller (de Rupià), Amigant, Amigó, Amill, Amorós, Andreu (de Girona), Andreu (de Perpinyà), Àngel, Anglada, Anglès, Anglesell (de Girona), Anglesell (de Sarrià), Antic, Aparici, Aragall, Ardèvol, Areny, Argelic, Argemir, Argila, Argullol, Armengau, Arnau, Arquer, Arrufat, Artés, Asenjo, Asprer (de St. Joan Abadesses), Asprer (o Esprer, de Perpinyà), Avinyó, Axandri, Bac, Bacardí, Balaguer, Balanda, Baldric, Ballaró, Batlle (ara Balle), Batlle (de Perpinyà), Batlle (d’Alcover), Ballester, Barnola, Baró, Barraquer, Barrera, Barrera (de Prada de Conflent), Barril, Bartomeu, Bas, Bassedes, Bassols (de Barcelona), Bassols (d’Olot), Bastero, Bataller, Batlle (d’Alcober), Bauló, Bellafila, Bellet, Bell-lloc, Bellsolell, Benages, Benavent, Berard, Berardo, Berenguer, Bertran (de Gelida), Bertran (de Tortosa), Blai, Blanc, Boatella, Boer, Boet, Bofarull (de Reus), Bofarull (de Mataró), Bofill, Boix, Boixó, Boixadors, Bojons, Bolet, Bombes, Bonet, Bonet (de Perpinyà), Boneu, Bonhost, Boquet (de Barcelona), Boquet (de Perpinyà), Bordes (després Bordas, de Vinçà), Bordas (o Bordes, de Prada de Conflent), Bordons, Bòria, Borràs, Borrell, Bosc (d’Avinyonet de Puigventós), Bosc (de Flix), Bosc (de St Llorenç de Cerdans), Bosc (de St Martí de Llèmena), Bosc (de Vinçà), Bosquets, Boter, Bou, Bover, Brasó, Bret, Bricfeus, Brossa, Bru, Bruguer, Bruguera (de Canyamars), Bruguera (de Perpinyà), Brunet, Bufalà, Burgès.

Volum III i IV-B.
Cabanes, Cabanyes, Cabirol, Caçador (d’Alcover), Caçador (de Vic), Calbet, Calbís, Calbó, Calcer, Calsina, Calderó, Callís, Camats, Campà, Campllong, Camprodon, Camps (d’Arles), Camps (de Girona), Canal, Canals (de Barcelona), Canals (de Reus), Càncer, Canivell, Cànoves, Canta, Cao de Benòs, Caors, Capcir, Capdevila, Capmany (de Barcelona, o Campmany?), Capmany (de Girona, o Campmany), Caralt (abans Queralt), Carbonell, Carcassona, Càrcer, Cardona (de Barcelona), Cardona (de Manresa), Carles (de Perpinyà), Carles (de Torroella de Montgrí), Carmona, Carner, Carrera, Carreres (o Carreras), Carreres (d’Alcover), Casademunt, Casaldàguila, Casals, Casamitjana, Casanova, Casanoves (o Casanova?), Cases, Casetes, Castellarnau, Castellbell, Castellbò, Castelló (de Tortorsa), Castelló (de Vilafranca del Penedès), Castells, Castellví (de Flix), Castellví (de Montblanc), Catà, Cavaller (d’Illa), Cavaller (de Perpinyà), Cellers (Sellers o Cellers?), Celles (de Prada de Conflent), Celles (de Prada de Conflent), Cendra, Centena (o La Centena), Cercós, Cerdà, Cerdà (de Tortosa), Cervera, Cerveró, Cirerols, Cisterer, Civilla (o Sivilla?), Clanet, Claresvalls, Clasquerí, Claver, Claver (de Tarragona), Climent, Clota, Clua, Codina, Codina (de Vic), Còdol, Codolosa, Coll (de Barcelona), Coll (de Lliça de Vall), Coll (de Rosselló), Coll (de Tuïr), Collferrer, Colom, Colomer, Coma (de Perpinyà), Comallonga, Comamala, Comes (després Comas), Comes de Brugar, Compte (de Perpinyà, Comte), Compte (de Prada de Conflent, Comte?), Compter, Conill, Constantí, Copons, Corbera, Cordelles, Corder, Cornet, Coromines (òlim Albó), Correu, Corrià, Cors, Cortada (de Barcelona), Cortada (de Manlleu), Cortada (de Marlès), Cortiada, Cortit, Corts, Costa (de Coranques), Costa (de Tortosa), Costa (de St. Llorenç de Cerdans), Cremadells, Crosses, Cubells, Curto, Dacs, Dalmases, Dalmau (de Montbrió), Dalmau (del Bosc), Dams, Daví, Delàs, Delfau, Delpàs, Deona, Derrocada, Desbosc (de Barcelona), Desbosc (de Lleida), Descamps, Desclergue, Desplà, Despuig (de Barcelona), Despuig (de Tortosa), Despuny, Destorrent, Desvalls, Deu (d’Anglès), Domènec, Dotres, Dou, Duran, Dusai (o Durall, Usall), Eixalà, Elies, Eloi, Escofet (de Barcelona), Escofet (de Tortosa), Escolà, Esglésies, Esmandia, Espalter, Espona, Esquerrer, Estanyol, Esteve, Estrabau, Eures, Eva.

Volum III i IV-C.
Fabra (de Perpinyà), Fàbregues, Fàbregues-Boixar, Falcó, Falgars, Falguera (de Plegamans), Falç, Fares, Fargues, Fel, Felip, Feliu, Feliu de la Penya, Ferran (de Barcelona), Ferran (de Vallmoll), Ferrer (de Barcelona), Ferrer (de Bianya), Ferrer (de Girona), Ferrer (de St. Joan Abadesses), Ferrer (de Tremp), Ferrer, Ferrer de Bosquets, Ferrera (de Barcelona), Ferrer-Noguer, Ferreró, Ferreter (després Ferrater), Ferriol, Feu, Figueres, Figuerola, Firmat, Fises, Fita, Fiveller, Folc, Folcrà, Folcràs, Font, Fontanella, Fontanelles, Fontanelles-Pradell, Fontaner, Fontanilles, Fontcoberta, Fontdevila, Fonts, Fontsdeviela, Foraster (de Barcelona), Foraster (de Tarragona), Forcades, Forn, Fornaca-Roure, Fórnols, Fort, Fortuny, Franc, Francolí, Franquesa, Freixe, Freixes, Frigola, Frigola, Fuster, Gai, Gaiolà, Gallard (Barcelona), Gallard (Ivars d’Urgell), Galli, Garbí, Garcia, Garriga (de Juià), Garriga (Perpinyà), Garrigoles, Gascó, Gasset, Gassià, Gassol (de Tremp), Gat, Gabaldà (de Reus), Gavaldà (de Riudoms), Gàver, Gazanyola, Gelcen, Gelpí, Gendre, Gener, Gener (d’Esparreguera), Generés, Genovard, Genover, Genovès, Gibellí, Gibert, Gibert (de Cardona), Gibert (de Ponts), Gibert (de Mataró), Giblé, Gifre, Giginta, Gilabert, Gil de Frederic, Gimbernat, Ginebreda, Giner, Ginesta, Girald, Girau, Giron de Rebolledo, Girona, Gironella (de Barcelona), Gironella (de Berga), Gispert (de Barcelona), Gispert (de la Bisbal), Gispert (de Ribesaltes), Gleu, Glòria, Gobert (després Gubert), Golorons, Gomar (de Bellpuig), Gomar (de Lleida), Gomis, Gonçalvo, Gònima, Gargot, Graell (de Lleida), Graell (de Manresa), Graell (de Vic), Gralla, Granollacs, Gras (de Móra d’Ebre), Gras (de Reus), Gras (de Tàrrega), Grasses, Grassot, Grimau (de Perpinyà), Grimosacs, Grony, Gros, Gros (després Gros-Medir), Grosso, Gualbes, Guanter, Guàrdia (d’Arles), Guàrdia (de Castellterçol), Guardiola, Guasc, Güell (d’Alcover), Güell (de Torrelles de Llobregat), Güell (de Vilafranca del Penedès), Güell (de Vilanova i la Geltrú), Guerau (de Barcelona), Guerau (de Cervera), Guerau (de Vic), Guerau, després Garau (de Perpinyà), Guialmar, Guilla, Guimerà, Guinard (de Celrà), Guitard, Guiu, Ham, Hereu, Homdedeu, Hortoneda, Hostalric, Huguet, Humbert, Icard, Illa, Imbert, Isern (de Vilassar), Ivorra, Jafre, Jaques, Jardí del Portal, Jaubert, Jaumar, Joan, Joli, Jonquer, Jordà (de Perpinyà), Jordà (de Tortosa), Jou, Jover (dels Omells de na Gaia), Jover (de Tarragona), Juliol, Junyent (de Barcelona), Junyent (de Solsona).

Volum III i IV-D.
Kies, Lapeira, Linyau (vid. Descatllar), Liori, Lomanya, Llambí (de Perpinyà), Llampilles, Llar, Llaró, Llauder, Llobera (de Perpinyà), Llobet (de Perpinyà), Llobet (de Vidreres), Llop, Llopard, Llopis, Llorac, Llordat (de Montblanc), Llordat (de Solsona), Lloreda, Llorenç, Llorenç (o Llorens), Llull (de Barcelona), Llull (de Sant Andreu de Llavaneres), Mac, Maçana, Maçanes, Maciá, Macià (o Massià), Macip, Madriguer, Maduixer, Magarola, Magrinyà, Mai, Maimó, Mainer, Malast (malars?), Maler, Malla, Manalt, Manegat, Manresa, Maranyosa, Marc, Marc (o Marc de Gelpí), Marçà, Marçal, Marco, Marés, Maresc, Màrgens, Marí, Marimon, Marquet, Marter, Martí, Martí (de Balsareny), Martí (de Barcelona), Martí (de Matamargó), Martí (de Tortosa), Martí (de Tramarit), Martí-Carreres, Martí-Creus, Martin, Martorell, Mas, Mas de Roda, Masbernat, Mascaró (de Barcelona), Mascaró (de Vallgorguina), Mascó, Masdemunt, Masdeu (de Barcelona), Masdeu (de Girona), Masdevall, Masdovelles, Masferrer, Masó, Masons, Massó, Massot (de Darnius), Massot (de Juneda), Mata, Mates (de Figueres), Mates (de Mataró), Mateu, Maüll, Maure, Meca-Vilalba, Mediona (de Montblanc), Meià, Melgosa, Melic, Mensa, Mercader, Mestre, Mestres, Micó, Milà, Milà de La Roca, Milans, Milans del Bosc, Millars, Milsocors, Minguella, Minguella (de Verdú), Miquel, Miquel (de Girona), Miquel (de Palau-Sator), Miquel o Miquel de Riu (de Vilafranca de Conflent), Miquelet (de Celrà), Miquelet (de Parlavà), Miquelet Olim Guinard, Mir, Mir (de Puigcerdà), Mir (de Santa Coloma de Farners?), Miralles (de Vilamitjana), Miralls, Miravall, Miret, Miró, Miró (de Girona), Miró (de Reus), Mitjavila, Modaguer, Moixó, Molano, Molera, Moliner, Moliners, Molner, Monar, Moner, Monjo, Monsalvo, Mont, Montada, Montagut (de Mora d’Ebre), Montalt, Montaner, Montany, Montanyans, Montargull, Montargull (de Tarragona), Montclús, Montellà, Montellà (de Puigcerdà), Montells, Montfar o Montfar-Sorts, Montgai, Montlleó, Montmany, Montornès, Montornès (de Tortosa), Mont-Ras, Mont-Roig, Montserrat (de Reus), Montserrat, Montsonís, Montsuar, Mook, Móra, Móra (de Cabrera d’Anoia), Móradell, Moragues, Moragull, Morales, Morata, Morató, Morell, Morenes, Morenes (del Vendrell), Morer, Morera, Morera (de Sant Andreu de Llavaneres), Morera del Molí, Moret, Morgades, Mostarós, Moxó, Moy, Mujal, Müller, Muntaner, Muntaner o Montaner (de Cervera), Muntaner o Montaner (de Talarn), Muntanyar, Mur, Nabona, Nadal, Navarro-Mas, Navel, Navés, Nebot (de Perpinyà), Nebot (de Vilaplana), Negre, Negrell, Negrevernis, Negrotto, Nicolau (de Barcelona), Nicolau (d’Illa), Nicolau (de Riudoms), Nin (de Salomó), Nin (de Tarragona), Ninot (d’Aguiló), Niubò (de Manlleu), Noell, Noguer (de Perpinyà), Noguer, Noguer (de Segueró), Noguers, Nouviles, Novell, Nuix.

Volum III i IV-E.
Obac, Oliva, Olivar, Oliver, Oliver (de Balsareny), Oliver o Oliver de Boteller, Oliver o Oliver-Copons, Oliveres, Olives, Olivó, Olles, Olmera, Olmera (de Les Planes), Oluja, Olzina, Olzinelles, Olzinelles (de Lleida), Omedes, Oms (de Terrassa), Oms, Oreres, Oriol (de Barcelona), Oriol (de Flix), Oriol (de Gandesa), Oriola (de Perpinyà), Oriola o d’Oriola-Cortada, Orís, Orlau, Ornós, Orri, Orriols, Orrit, Ortedó, Orteu, Osset, Ossó, Padellàs, Pagès, Pagès (de Casavells), Pagès (d’Ultramort), Pagès (de la Roca de les Alberes), Pagès (de Perpinyà), Paîsa, Palau, Palau (de Mataró), Palau (de Tremp), Pallarès, Pallarès (d’Illa), Pallarès (de Rigardà), Pallarès (de Talarn), Pallars, Pallejà (de Barcelona), Pallejà (de Perpinyà), Palmerola, Palmerola (de Talltorta), Palol (de Cartellà), Papiol, Papiol Martí, Par, Parada, Paratge, Pardina, Parladé, Parrella, Parrinet, Partella, Pascali, Pasqual, Pasqual (de Girona), Pasqual (de Vilafranca de Conflent), Pasqual (de Vilanova i la Geltrú), Pasqual o Pasqual-Caballot, Pasqual o Pasqual-Lleu, Pastor, Pastoret, Pastors (de Ribes de Freser), Pastors (de Torroella de Montgrí), Pau, Paulet, Pausa, Pedrals, Pedret, Pedró o Padró?, Pedrol, Pedrolo, Peguera, Peiret, Peirí (de Cambrils), Peirí (de Vilanova d’Escornalbou), Peitaví, Peixau, Pelegrí, Pellissa, Pellisser, Pellisser (de Barcelona), Pellisser (de Perpinyà), Pellissó, Pera, Peradejordi, Perearnau, Perejordi, Perelló, Perers, Peris, Perpinyà (de La Bisbal), Perpinyà (de Girona), Perpinyà (de Perpinyà), Perpinyà (de Vinçà), Perramon, Pi, Picalquers, Picó, Piela, Piferrer, Piguillem, Pineda, Pino, Pinyana, Pinyol, Piquer, Piria, Pla, Pla de la Sala, Plana, Plandolit (de l’Ametlla del Vallès), Plandolit (de Barcelona), Plandolit (de La Seu d’Urgell), Planell, Planell (de Tona), Planes, Planes de Rosell, Plantí, Pobla, Poca, Pol (de Barcelona), Pol (de Bescanó), Polit, Pomés, Ponç, Ponç (de Barcelona), Ponç (de Valls), Ponç després Móra, Ponç-Sitjar, Ponçgem, Pongem, Ponsic, Pont, Pont (d’Osseja), Pont (de Perpinyà), Pontarró, Ponte, Pontic, Ponts, Porres, Portell, Portolà (d’Artíes), Portolà (de Sant Joan de les Abadesses), Portolès, Poses, Potau, Pou (de Campllong), Pou (de Canet d’Adri), Pou (de Figueres), Pou (de Jafre), Pou (de Mataró), Pougem, Pozo, Prat (de Barcelona), Prat (de Castellfollit del Boix), Prats o Prats-Mates (de Figueres), Prats (de Girona), Prats (de Vilafranca de Conflent), Preixana, Prim, Prior, Prous, Prunera, Pubill, Puig, Puig-Agut, Puig (de Vilassar), Puig o Puig-Pedrola (de Vilaür), Puigcercós, Puigcerver, Puigdeponç, Puigdessàlit, Puiget, Puigferrer, Puiggener, Puigmarí, Puigolreu, Pujades, Pujalt, Pujol, Pujol (de Barcelona), Pujol (de Sitjes), Pujolar, Quarteroni, Quer, Queralt, Queraltó, Querol, Quintana, Quintana (de Colomers), Quintana (d’Elna), Rabassa, Rajadell, ramera, Ramion, Ramis, Ramon, Ramon (de Perpinyà), Raset, Rates, Real, Reard, Redolat, Regàs (de Lliors), Regàs (de Maçanes), Regés, Regoder, Reguer (de Prenyanosa), Reguer (de Tosa), Reig, Reixac, Relat, Remolins, Renard, Reniu, Renovau, Requesens-Campllong, Resende, Reüll, Reullols, Revert, Reverter, Reverter després Revertera, Revertera, Riba, Riba (de Barcelona)

Volum III i IV-F.
Ribalt, Riber, Ribera (de Guissona), Ribes, Ribes (de Camprodon), Ribes (de Ceret), Ribes (de Nàpols), Ribes (de Perpinyà), Ribot (de Camallera), Ribot (de Foixà), Ric (de Jafre), Ricard, Riera, Riera (de Terrassa), Ripoll, Ripollès, Riquer (de Lleida), Riu, Riu (de Perpinyà), Rius, Roca (de Barcelona), Roca (de Camprodon), Roca (de Parlavà), Roca (de Tàrrega), Rocabertí, Rocabruna, Rocabruna (de Figuerola d’Orcau), Rocacrespa, Rocafiguera, Roca-Julià, Rocafort, Rocaspana, Rodoreda, Roger (de Calella), Roger, Roger de Lloria, Roig, Roig (de Sant Feliu d’Avall), Roig-Soler, Roig de Mendoza, Romanyà, Ros, Ros (d’Esparreguera), Ros (de Perpinyà), Ros de les Olives, Ros del Torrent, Ros-Llogaia, Rosell, Roselló, Rosset, Rou, Roure, Rovira, Rovira (de Clairà), Rovira (d’Hostalric), Rovira (de Terrassa), Rovira (de Sabadell), Rovira (de Solsona), Rovira i Martí (de Vic), Rubí, Rúbies, Rubinat, Rubió, Rufales, Rull, Rull (d’Hostalric), Sabater, Sabater (d’Illa), Sacalm, Sacirera, Saconomina, Sacosta, Saduní, Sáenz, Safont, Safont-Cella, Sagarriga, Sagrera (de Caldes de Montbui), Sagrera (del Papiol), Saguer, Saiol, Saiol (de València), Sala, Sala (de Folgueroles), Sala (de Girona), Sala (de Sora), Salabert, Salamó, Salaverdenya, Salbà, Saleta (Sant Hilari Sacalm), Saleta (de Vic), Saleta, Salla, Salmurri, Saló, Salses, Salses (La Llaguna), Salvador, Salvador (d’Ascó), Samà, Samsó, Sanç, Sanctis, Sanell, Sanespleda, Sanger, Sanou, Santandreu, Santcliment, Santcliment-Gualbes, Santcliment-Prunera, Santdionís (de Bordils), Santdionís (de Girona), Santgenís, Santjoan, Santjust, Santmartí, Santromà (de Tiana), Santsemí, Santvicenç, Sanyanis (de Montblanc), Sanyes (de Perpinyà), Sapila (de Barcelona), Saplana, Saporta, Saportella, Saragossa, Sarraí, Sarri (de Guissona), Sarrià, Sarriera, Sarroca, Sarrovira, Sastre, Satge, Satorres, Satrilla, Sauleda, Saurina, Sausa, Savall, Sebil (de Tortosa), Segarra (de Barcelona), Segarra (de Lleida), Segarra (de Verdú), Seguer (de Jafre), Seguí, Sellers, Sellés, Selles o Cellers, Selva, Semaler, Semir, Senaller, Senillosa, Sentís (de Xerta), Sentmenat, Seragut, Serinyana, Serra, Serra Arnau, Serradell, Serradelles, Serragut, Serraïma, Serralt, Serralta, Serrat, Serres, Sesavarres, Sescases, Sescorts, Setantí, Sever, Sicard, Silvestre, Simelis, Simó, Siscar (o Ciscar), Sitjges, Sitjar, Siurana, Sobies, Sobies-Boatella, Sobirà, Sobirà o Subirà, Sobregrau (de Gallifa), Solà, Solà (de Batet), Solanell, Solans, Soldevila, Soler, Soler (d’Olot), Soler (de Perpinyà), Soler de la Plana, Soler de la Torre.

Volum III i IV-G.
Solsona, Sorribes, Sorribes (de Berga), Sorribes (de Sant Hipòlit de Voltregà), Sort (de Torroella de Montgrí), Spano, Suanya (de Manresa), Suardell (de Juià), Sullà (de Tremp), Sunyer, Tafurer, Talavera (de Barcelona), Talaveró (de Verdú), Talladella (de Castellcir), Tallander (de Barcelona), Tamarit, Tàpies, Taquí, Tarafa, Tarascó (de Mataró), Tarau, Taravall, Tardiu, Tarragó, Tarragona, Tartàs, Tassis, Tauler, Taurinyà, Taverner, Taverner (de Celrà), Teixidor, Terça, Terés, Terrades (de Vilabertran), Terrats, Terrats (de Perpinyà), Terrè, Terrena, Terreros, Tió, Tixedor, Tixedor (de Prada de Conflent), Toda, Togores, Tomàs, Tomàs-Adroer, Toralla, Tormé, Torner, Torre, Torredemer, Torrell, Torrelles, Torrent, Torrents (de Constantí), Torres, Torroella, Torroja, Tort, Tort (de Casserres), Tort (de Perpinyà), Tort o Tord (de Vilafranca del Penedès), Tortades, Tos, Tost, Tragó, Tramulles, Traver, Travi, Trelles, Trepat, Tria, Tries, Trinxeria, Trinyac (de Perpinyà), Tristany, Trobat, Trullol (de Cabanelles), Tudela, Tudó, Tuixent, Turell, Uig, Vacarisses, Vaireda, Valencàs, Valencià, Vall o Desvalls, Vallbona (de Tarragona), Vallès, Vallgornera, Vallgornera-Llunes, Vallmanya, Vallobar, Valls, Valls (d’Olzinelles), Valls-Morera, Vallseca, Vaquer, Varaiz, Vaya, Veciana, Vedell, Vedruna, Vega, Vehí, Vellet, Vendrell, Ventimiglia, Ventós, Venzi, Verai, Verdeny, Verdet, Verdier, Vergers, Vergós, Verneda, Verniola, Vertamon o Bertamon? (de Llemotges), Viader, Viades, Viala, Vidal, Vidal (de Tarragona), Vidal de Roda, Vidiella, Vignau, Vigo, Vila, Vila de Clasquerí, Vila de Savassona, Vila-Cavaller, Viladesau, Viladomar, Vilafranca, Vilagaià, Vilagrassa, Vilallonga, Vilalta, Vilamajor, Vilamala Descatllar, Vilana, Vilana-Perles, Vilanova, Vilaplana, Vilaplana (de Penpinyà), Vilar, Vilar (de Perpinyar), Vilar (de Tuïr), Vilaranca, Vilarassau, Vilardaga, Vilardaga (Vilardaguer), Vilarràbia, Vilarrúbia, Vila-Seca, Vila-Seca (de Perpinyà), Vilatorta, Vilella, Viles, Vilorbina, Vilosa (La Bisbal d’Empordà), Vilosa (de Corçà), Vinyals (de Flaçà), Vinyes, Virgili, Visa, Viver, Vives, Vives de Ferrer, Vivet (de Girona), Vola, Voltor, Xaragai, Xarquies, Xaupí (d’Estagell), Xerica, Xetmar de Dalt, Xetmar (o Xemmar) de Baix, Xetmar (de Perpinyà), Xipell.

Volum V.

Famílies ennoblides per concessió de títol nobiliari del Regne, després de l’anomenada «confusió d’estats» (ennoblides entre 1816 i 2013. En cursiva les que són subsistents.
Agelet 1912, Arruga 1950, Artal 1912, Balaguer 1930, Balanzó (abans Balansó) 1921, Baró 1875, Bau 1973, Bonet 1901, Borrell 1860, Bosch-Labrús (abans Bosc) 1926, Brunet, 1836 Brusi 1875, Cabrera (1840) 1875, Carles (ara Carles-Tolrà) 1896, Carulla 1919, Castelló 1846, Clarós 1849, Claveria (1848), Colombí 1816, Cussó 1921, Dalí 1982, Esteva (abans Esteve) 1831, Fabra 1889, Falguera 1861, Ferratges 1887, Ferrer 1889, Fleix 1833, Fontanellas (abans Fontanelles) 1849, Forgas (abans Forgues) 1919, Garriga-Nogués (abans Garriga) 1921, Gibert (1856), Girona 1893 i 1917, Godó 1916, Griñó (abans Grinyó) 1920, Güell 1865 i 1877, Güell 1908, Jover 1896, Julià 1901, Lacambra 1927, 1833, Manso 1844, Maristany (abans Marestany) 1911 i 1918, Milà 1926, Miquel 1925, Mola 1948, Moré (abans Morer) 1879, Muntadas (abans Muntades) 1908, Nuet 1871, Oró 2003, Pla 1884, Prim 1843, Puig 1848, Quadras (abans Quadres) 1900, Rabell 1897, Remisa 1840, Rialp (abans Rialb) 1925, Riera 1833, Rius 1871, Rius 1888, Robert 1891, Romañà (abans Romanyà) 1913, Romeu 1888, Romeu 1922, Rumeu (abans Romeu) 1901, Savalls 1873, Sagnier 1922, Sala 1926, Samà (abans Samar) 1860, 1872, i 1893, Samaranch 1991, Sanllehy 1919, Sanpera 1913, Sarri 1897, Sert (abans Cert) 1904, Sicart 1875, Soler 1880, Tàpies (2010), Tarradellas (abans Terradelles)1986, Torroja 1973, Vilallonga 1901, Vives 1833.

Annex · Volum 1. (A-C) (Novetat)
Abad, Abelar (de Figueres), Abella, Agelet (de Camarasa), Agospí (de Barcelona), Aguiló, Aguiló (de Montblanc), Agullana, Aiats (de Vallfogona), Aibrí, Aiguavives, Aimeric (de Càller), Aixandre (o Aixandri), Aixenmús (de Reus), Alarigues, Alariu, Alba (de Girona), Alberni (de Tortosa), Albussà, Alemany (de Bellpuig), Alemany-Descatllar, Alentorn, Alenyà, Aloi, Alomar, Alrà (de Viloví), Alta-Riba, Altarriba, Ambú o Dambú, Amich o Amic (de Tortosa), Andreu, Anglesola, Angli (de Sarria), Anguera, Ansa, Antentes (de Besalú), Aragall, Arcs, Ardena, Ardèvol, Areny, Areu (de Vilobí), Armengol, Armenteres, Artal (de Soterranya), Artés, Astor, Ausiàs-Marc (de Barcelona), Avinyó, Babau, Badaula, Balcells, Baldó, Baldric, Balenyà, Banyuls, Baptista, Barber, Barberà, Barcell, Barnoia, Barraixert (de Tortosa), Barreter (de Falset), Barutell, Bas, Basard, Bassa (de Bellpuig d’Urgell), Basedes, Batlle, Batlle (de Parets d’Empordà), Batlle (de Perpinyà), Batlle (de Saus), Batlle-Vilosa, Bearn, Bellcastell, Bellera, Bellestar, Bellpuig, Bellver, Bellvís, Benet, Bensi, Benviure, Berga, Bertran, Besora, Bestracà, Beuda, Biure, Blan, Blanxart, Bonamic, Bonanat, Bondia, Bordils, Bòria, Borràs, Borrell (de Talarn), Bosc, Bosc (d’Avinyonet de Puigventós), Bosc (de Flix), Bosc (de Sant Llorenç de Cerdans), Bosc (de Sant Martí de Llèmena), Bosc (de Vinçà), Bosquets, Bosquets (de Terrats), Bosser, Boter, Botillé, Bou, Bou (de Perpinyà), Bou (de Sant Esteve Palautordera), Bover, Brandia, Bransí, Brasó, Bremon, Bret, Bricfeus, Brocà, Brossa, Brunet (de Cadis), Brunet (de Veciana), Bruniquer, Bufard, Buirie, Bullfarines, Burgès (de Girona), Burgès (de Tortosa), Burguès, Butinyà, Cabessa, Cabestany o Cavestany (de Reus), Cabirol, Cabrera, Cadarset, Cadell, Calbet, Calbis, Calbó, Calcer, Calderó, Calderó (de Riudellots de la Selva), Calders, Callís, Calsina (de Menorca), Calvaria (de Barcelona), Calveria (de Sallent), Camarasa, Camats (de Sanaüja), Campà, Campllong, Camps, Camps (d’Olot), Canadell, Canals, Canivell, Canta (de Perpinyà), Canyelles, Caors (de Perpinyà), Capcir (de Tivissa), Capella, Caralt, Caramany, Carbó-Marimon, Carbonell, Cardenes, Cardona, Carner (de Moià), Carreres (de Tàrrega), Carreu (de Pineda), Carròs (de Barcelona), Carròs (de Centelles), Cartes (de Tortosa), Casademont (Viloví d’Onyar), Casademunt, Casanoves, Casçador, Carulla, Cases, Cassany, Castellarnau, Castellet, Castelló, Castellolí, Castellterçol, Castellví, Casteràs, Castre, Cavestany, Cella, Celoni, Cendra, Cendre, Cerdà, Cervera, Cervià, Cesterer (de Tarragona), Cirac (de Vilafranca de Conflent), Ciurana, Claramunt.

Annex · Volum 2. (D-F). En preparació.