Segon Simposi Armand de Fluvià, que tingué lloc a l’Institut d’Estudis Catalans el proper dia 9 de juny a les 17 h —després que, en l’anterior convocatòria, un problema tècnic amb el subministrament elèctric obligués a cloure l’acte abans de la seva finalització—, adjuntem el contingut de la segona jornada:
La Societat Catalana d’Estudis Històrics i la Institució Armand de Fluvià de Genealogia i Heràldica us conviden a la segona jornada del II Simposi Armand de Fluvià de Genealogia i Heràldica, que tindrà lloc el dimarts 9 de juny, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. A l’Institut d’Estudis Catalans – carrer del Carme, 47, Barcelona. (Entrada lliure).
Armand de Fluvià i Escorsa (Barcelona, 1931-2024), fou president de la Institució i una figura destacada en diversos àmbits de la cultura i la societat catalana. Un any més volem celebrar el segon aniversari del seu decés.
Sou convidats a participar en el II Simposi Armand de Fluvià (segona jornada).
17.00 h Presentació a càrrec de la Dra. Mercè Morales, presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.
17.15 h Dr. Francesc Rodríguez i Bernal, Els vescomtes de Cardona (ss. X-XIII): de les fonts a la genealogia; de la genealogia a la Història.
18.00 h Projecció de vídeo.
18.15 h Dr. Francesc Calafell i Majó, La genealogia genètica: més enllà del cromosoma Y.
19.00 h Cloenda a càrrec del Dr. Gerard Marí i Brull, president de la Institució Armand de Fluvià de Genealogia i Heràldica.
–Els vescomtes de Cardona (ss. X-XIII): de les fonts a la genealogia; de la genealogia a la Història
Dr. Francesc Rodríguez i Bernal (Terrassa, 1971) és doctor en Història Medieval per la Universitat Autònoma de Barcelona
i per la Université de Poitiers.
Especialista en la noblesa europea alt medieval, com a investigador ha treballat als
principals arxius espanyols i europeus, destacant l’Arxiu de la Corona de Aragó, Arxiu Secret Vaticà o l’Arxiu Ducal
de Cardona (aquest darrer tancat als investigadors des de finals del segle XIX). Ha exercit tasques docents a la
Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat de Lleida o a l’Albert-Ludwings-universität (Friburg).
Resum: L’estudi genealògic de la nissaga vescomtal de Cardona entre els segles X i XIII parteix de la recerca documental acurada i exhaustiva. Aquesta beu dels principals arxius europeus, però també -encara que no essencialment- del propi patrimoni arxivístic familiar. Les dades documentals esdevenen baules de la genealogia que ens ajuda a comprendre el seu context familiar. Però malgrat que la genealogia no és un fi en ella mateixa, la seva existència és essencial: ens aporta notícies cabdals, ens mostra dinàmiques sovint només visibles en un esquema arborescent i esdevé una eina imprescindible per comprendre el rol d’aquesta família en la història medieval catalana.
–La genealogia genètica: més enllà del cromosoma Y
Dr. Francesc Calafell i Majó, Universitat Pompeu Fabra i Institut de Biologia Evolutiva
Resum: El nostre genoma, que heretem, amb petites però crucials excepcions, del nostre pare i de la nostra mare, recapitula la nostra genealogia i, en teoria, podria permetre reconstruir el camí genealògic que uneix dues persones. Tanmateix, un dels camps on la genealogia genètica ha estat més fructífera és en l’estudi dels cognoms. En moltes cultures, el cognom segueix una herència patrilineal, és a dir, la mateixa que el cromosoma Y. Així, podem respondre preguntes com ara: donat un conjunt de portadors d’un determinat cognom, tenen un avantpassat comú? O bé, si és així, quin era l’origen geogràfic d’aquest ancestre comú? Quan va viure? Il·lustrarem aquesta qüestió amb l’exemple dels cognoms Colom i Colombo.
Tanmateix, des d’un punt de vista de recerca bàsica, és més fructífer no analitzar un cognom, sinó tot un sistema de cognoms, i aleshores les preguntes que abordem són: per què hi ha cognoms més freqüents que d’altres? Amb quina freqüència el cognom i el cromosoma Y s’hereten d’homes diferents? Podem inferir el cognom a partir d’una mostra biològica d’origen desconegut, recollida, per exemple, a l’escenari d’un crim? Però el cromosoma Y és una petita part del genoma, i la línia paterna representa una part ínfima dels nostres avantpassats. Veurem com es pot utilitzar el genoma sencer per estimar el grau de parentiu entre dues persones, fet amb què moltes persones, especialment infants robats o fills de donants anònims de gàmetes, estan trobant la seva família biològica o bé s’estan resolent crims.
Us convidem a unir-vos en línia per web Zoom.
Quan: 9 juny del 2026 a les 17:00h
Tema: II Simposi Armand de Fluvià (segona jornada)
Enllaç Zoom:
https://us02web.zoom.us/j/85146572325?pwd=GN6LB2DJed2oqfr2Wx26gpdz4ioIhD.1
CA: Vcs7q3