–Divendres 10 d’abril a les 18h
Dr. Francesc Calafell i Majó,
Universitat Pompeu Fabra i Institut de Biologia Evolutiva
La genealogía genética: más allá del cromosoma Y
Idioma: Castellà
El nostre genoma, que heretem, amb petites però crucials excepcions, del nostre pare i de la nostra mare, recapitula la nostra genealogia i, en teoria, podria permetre reconstruir el camí genealògic que uneix dues persones. No obstant això, un dels camps on la genealogia genètica ha estat més fructífera és l’estudi dels cognoms. En moltes cultures, el cognom segueix una herència patrilineal, és a dir, la mateixa que el cromosoma Y. Així, podem respondre preguntes com: ¿davant d’un conjunt de portadors d’un cert cognom, tenen un avantpassat comú? O, si és el cas, quina era l’origen geogràfic d’aquest avantpassat comú? Quan va viure? Il·lustrarem aquesta qüestió amb l’exemple dels cognoms Colom i Colombo.
No obstant això, des d’un punt de vista de recerca bàsica, és més fructífer no analitzar un cognom, sinó tot un sistema de cognoms, i aleshores les preguntes que abordem són: ¿Per què hi ha cognoms més freqüents que altres? ¿Amb quina freqüència el cognom i el cromosoma Y s’hereten de homes diferents? ¿Podem inferir el cognom a partir d’una mostra biològica d’origen desconegut, recollida, per exemple, en l’escenari d’un crim?
Però el cromosoma Y és una part petita del genoma, i la línia paterna representa una fracció ínfima dels nostres avantpassats. Veurem com es pot utilitzar tot el genoma per estimar el grau de parentiu entre dues persones, fet amb el qual moltes persones, especialment nens robats o fills de donants anònims de gàmetes, estan trobant la seva família biològica o s’estan resolent delictes.
Francesc Calafell (Manresa, 1966) es va llicenciar en Biologia a la Universitat de Barcelona el 1989, on també es va doctorar el 1995 sota la direcció de Jaume Bertranpetit. Va ser investigador postdoctoral a la Universitat de Torí el 1995 i a la Universitat de Yale durant els anys 1996 i 1997. Va tornar a la Universitat de Barcelona i, posteriorment, a la Universitat Pompeu Fabra el 1998, on és professor titular. Ha estat coautor de més de 200 articles, principalment sobre genètica de poblacions. De 2005 a 2008 i des del 2025 ha estat vicedeà de la Facultat de Ciències de la Salut i la Vida de la UPF. El 2009 va rebre el Premi a la Docència Destacada del Consell Social de la UPF i el 2010 el Premi ICREA Acadèmia. Actualment està adscrit a l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) i presideix la Càtedra Eugin-UPF. S’interessa sobretot per la diversitat genètica humana, que analitza des de tres perspectives diferents: a les poblacions, on intenta respondre preguntes relacionades amb la seva història; en la malaltia, on s’interessa a aplicar un enfocament evolutiu per descriure el que es pot anomenar la història natural d’una malaltia; i en els individus, en els quals ha treballat aspectes estadístics de la genètica forense. La seva recerca actual se centra en l’estructura geogràfica de la variació genètica.