Famílies de la noblesa de privilegi, rurals i urbanes (segles XIV–XIX)
ISBN: 8412984248 (Volum 3i4-G)
Preu: 225 €
NOVEDAT
Amb aquest nou volum del monumental Nobiliari General Català, l’il·lustre genealogista Armand de Fluvià ens deixa un treball imprescindible per als estudiosos de la història social i familiar de Catalunya.
Aquesta nova entrega està dedicada a les famílies de la noblesa de privilegi, tant rurals com urbanes, que van marcar la vida política, econòmica i cultural del país entre els segles XIV i XIX. Les seves pàgines ofereixen una recerca rigorosa i documentada, amb informació genealògica, heràldica i històrica de centenars de llinatges catalans.
Una obra de referència que combina erudició, exhaustivitat i passió pel patrimoni històric català, adreçada a investigadors, arxivers, col·leccionistes i amants de la història.
Edició de gran format, acurada i de tiratge limitat.
No et perdis aquesta novetat exclusiva d’una col·lecció essencial en la bibliografia nobiliària catalana.

Pròleg (extracte)
Aquest pròleg introductori dels volums III-IV, l’apartat G del Nobiliari General Català, és el del darrer llibre que faltava publicar, i que tanca, com molt bé diu la Dra. Coral Cuadrada i Majó (al pròleg dels volums III-IV, apartat E), “l’obra del mestre, l’opera magna”. Em sento molt honrat per l’encàrrec. Ser l’últim prologuista comporta alguna dificultat, ja que poques coses es poden afegir al que han escrit els que m’han precedit i no repetir-me. Escriure de l’Armand erudit, així com de la seva obra i contribució al país en els àmbits de les disciplines històriques de la genealogia i la nobiliària, s’ha exposat a bastament pels prologuistes dels anteriors volums i llibres publicats del Nobiliari. Armand de Fluvià ha estat un d’aquells erudits que, a més de la seva facilitat per a la docència, ha creat escola i ha estat el mestre de la qual crec que soc deixeble.
L’àmbit d’estudi i recerca en què he treballat des de sempre ha estat el món dels masos i la reconstrucció dels arbres troncals d’hereus, especialment en època moderna. Així com l’Armand va estudiar i treballar el món de la nobiliària, del qual la seva família paterna n’era part, en el meu cas l’estudi és el món dels masos, al qual pertany la meva família. L’Armand es dedicava als marquesos i jo als pagesos; entremig quedava la frase “per pagesos, parent de marquesos”.
L’estudi dels masos indefectiblement passa per la recerca en els documents històrics sobre les terres i les propietats, i ací sempre entren els aloers, propietat directa i les diferents formes incompletes de propietat que graven la renda produïda pels pagesos de mas. He fet alguna incursió en el món de la nobiliària; més ben dit, per continuar el relat de masos he hagut d’estudiar gent de l’estament privilegiat. Si als segles XII-XV els senyors aloers tradicionals eren la noblesa immemorial i l’Església, a partir del segle XVI els nous nobles de privilegi penetren amb força en l’àmbit de les relacions de propietat dels masos, ja sigui per compra de la propietat directa, ja sigui per compra de la propietat útil.
…
Està clar que per reconstruir l’historial familiar i de propietat dels masos es necessiten crosses que ajudin a apuntalar-ho tot. Ara ja podem gaudir de tota la informació sobre nobiliària en una sola obra i, per tant, tenim aquesta crossa que ajuda a consolidar el que estem construint. La recerca històrica i genealògica d’aquest país, siguis d’origen pagès o siguis marquès, et fa necessari tenir a prop l’obra magna d’Armand de Fluvià, el Nobiliari General Català.
Esteve Canyameres i Ramoneda
Membre de la IAFGH
Volum 3i4-G:
Els Solsona, Els Sorribes, Els Sorribes (de Berga), Els Sorribes (de Sant Hipòlit De Voltregà), Els Sort (de Torroella de Montgrí), Els Spano, Els Suanya (de Manresa), Els Suardell (de Juià), Els Sullà (de Tremp), Els Sunyer, Els Tafurer, Els Talavera (de Barcelona), Els Talaveró (de Verdú), Els Talladella (de Castellcir), Els Tallander (de Barcelona), Els Tamarit, Els Tàpies, Els Taquí, Els Tarafa, Els Tarascó (de Mataró), Els Tarau, Els Taravall, Els Tardiu, Els Tarragó, Els Tarragona, Els Tartàs, Els Tassis, Els Tauler, Els Taurinyà, Els Taverner, Els Taverner (de Celrà), Els Teixidor, Els Terça, Els Terés, Els Terrades (de Vilabertran), Els Terrats, Els Terrats (de Perpinyà), Els Terrè, Els Terrena, Els Terreros, Els Tió, Els Tixedor, Els Tixedor (de Prada De Conflent), Els Toda, Els Togores, Els Tomàs, Els Tomàs-Adroer, Els Toralla, Els Tormé, Els Torner, Els Torre, Els Torredemer, Els Torrell, Els Torrelles, Els Torrent, Els Torrents (de Constantí), Els Torres, Els Torroella, Els Torroja, Els Tort, Els Tort (de Casserres), Els Tort (de Perpinyà), Els Tort O Tord (de Vilafranca del Penedès), Els Tortades, Els Tos, Els Tost, Els Tragó, Els Tramulles, Els Traver, Els Travi, Els Trelles, Els Trepat, Els Tria, Els Tries, Els Trinxeria, Els Trinyac (de Perpinyà), Els Tristany, Els Trobat, Els Trullol (de Cabanelles), Els Tudela, Els Tudó, Els Tuixent, Els Turell, Els Uig, Els Vacarisses, Els Vaireda, Els Valencàs, Els Valencià, Els Vall o Desvalls, Els Vallbona (de Tarragona), Els Vallès, Els Vallgornera, Els Vallgornera-Llunes, Els Vallmanya, Els Vallobar, Els Valls, Els Valls (d’Olzinelles), Els Valls-Morera, Els Vallseca, Els Vaquer, Els Varaiz, Els Vaya, Els Veciana, Els Vedell, Els Vedruna, Els Vega, Els Vehí, Els Vellet, Els Vendrell, Els Ventimiglia, Els Ventós, Els Venzi, Els Verai, Els Verdeny, Els Verdet, Els Verdier, Els Vergers, Els Vergós, Els Verneda, Els Verniola, Els Vertamon o Bertamon? (de Llemotges), Els Viader, Els Viades, Els Viala, Els Vidal, Els Vidal (de Tarragona), Els Vidal de Roda, Els Vidiella, Els Vignau, Els Vigo, Els Vila, Els Vila de Clasquerí, Els Vila de Savassona, Els Vila-Cavaller, Els Viladesau, Els Viladomar, Els Vilafranca, Els Vilagaià, Els Vilagrassa, Els Vilallonga, Els Vilalta, Els Vilamajor, Els Vilamala Descatllar, Els Vilana, Els Vilana-Perles, Els Vilanova, Els Vilaplana, Els Vilaplana (de Penpinyà), Els Vilar, Els Vilar (de Perpinyar), Els Vilar (de Tuïr), Els Vilaranca, Els Vilarassau, Els Vilardaga, Els Vilardaga (Vilardaguer), Els Vilarràbia, Els Vilarrúbia, Els Vila-Seca, Els Vila-Seca (de Perpinyà), Els Vilatorta, Els Vilella, Els Viles, Els Vilorbina, Els Vilosa (La Bisbal d’empordà), Els Vilosa (de Corçà), Els Vinyals (de Flaçà), Els Vinyes, Els Virgili, Els Visa, Els Viver, Els Vives, Els Vives de Ferrer, Els Vivet (de Girona), Els Vola, Els Voltor, Els Xaragai, Els Xarquies, Els Xaupí (dEstagell), Els Xerica, Els Xetmar de Dalt, Els Xetmar (o Xemmar) de Baix, Els Xetmar (de Perpinyà), Els Xipell.
* * * * * * * *

Esteve Canyameres i Armand de Fluvià
Durant catorze anys de dedicació ininterrompuda, s’han incorporat més de 70.000 persones i s’han teixit les dades, els arbres genealògics, els escuts heràldics i tota la informació que donen vida a aquests onze volums de llinatges i dels seus descendents. Un corpus immens que ara dipositem a les vostres mans, perquè en pugueu gaudir, estudiar i aprofundir-hi.
Ignasi Ametlla, curador d’aquest monumental llegat d’Armand de Fluvià, ens avança que ja s’està treballant en un darrer annex. En aquest volum complementari hi trobareu tots els llinatges inèdits que s’han anat configurant després de la publicació d’aquests catorze volums, completant així una obra única en l’àmbit de la genealogia i l’heràldica d’aquest país.