CONSIDERACIONS SOBRE LA TEORIA DE SER CRISTÒFOR COLOM VALENCIÀ I CRIPTO-JUEU: CARTA OBERTA A TOTS ELS VALENCIANS.
Benvolguts amics valencians:
Em trobo en la necessitat de donar-vos explicacions de la meva teoria sobre l’origen de Cristófor Colom en la que afirmo que era valencià i cripto-jueu, alhora que “genovès de nació”. En aquest tema cal prudència, molta prudència i deixar de banda patriotismes arrauxats, que poden desvirtuar el meu treball de recerca realitzat durant els darrers quaranta anys. A tall d’exemple de qué és allò que jo no voldria que passés amb aquesta teoria a casa vostra, us parlaré de dos antecedents ben notoris.
LA TEORIA DE L’ORIGEN CATALÀ DE COLOM DE LUIS ULLOA CISNEROS
Per a sorpresa de tothom i molt especialment dels catalans, l’historiador peruà Luis Ulloa Cisneros va donar a conèixer, a l’any 1927, una seva nova teoria de l’origen de Colom, tot afirmant que aquest fou català, alhora que desacreditava amb moltes i bones raons l’origen genovès del descobridor. En la enrarida societat catalana de la dictadura de Primo de Rivera, la notícia va ser acollida amb un entusiasme patriòtic extraordinari i Luis Ulloa va gaudir del suport de la intel·lectualitat catalana fins a la seva mort el febrer del 1936.
Un cop estudiats els seus escrits, llibres i articles, cal admetre que Ulloa només va fer una hipòtesi de treball, ja que no va aportar cap documentació fefaent per demostrar les seves argumentacions. Ell deia que deixava en mans dels historiadors catalans la feina de trobar els documents necessaris que demostressin la seva teoria i que ubiquessin en una família catalana al descobridor del Nou Món. L’any 1931, Ulloa assistí a diversos congressos de historiadors americanistes (Sevilla i Hamburg) i, per sorpresa seva, no va convèncer a ningú. Amb la guerra civil el tema va quedar oblidat i només fa uns quaranta anys que a Catalunya van tornar a florir tot un reguitzell de diverses teories catalanes de l’origen de Colom, quina més imaginativa que l’altre. Això sí, ràpidament els patriotes catalans més fanàtics varen donar suport a una de les teories més fantasioses i infundades, que afirmava que el descobridor fou Joan Colom i Bertran, un patrici català real, que, però va morir abans del mes d’agost de l’any 1477. I malgrat aquesta raó definitiva sobre aquesta teoria, els seus partidaris continuen difonent-la com si res. El fanatismes patriòtics són grans enemics de la veritat històrica.
Tots aquests despropòsits han estat utilitzats pels historiadors espanyols anticatalans per sucar-hi pa i desacreditar aquestes teories i, de passada, embolicar la troca, tot anatematitzant el moviment independentista català, amb aquestes fal·làcies històriques.
LA SORTIDA DE PALS D’EMPORDÀ DEL PRIMER VIATGE DE DESCOBRIMENT D’AMÈRICA.
Un cop s’ha creat un mite històric, com a resultat de la difusió d’una fal·làcia interessada, és molt difícil de desmuntar i retornar les aigües a la veritat raonada. Un cas com un cabàs ha estat tot el procés de construcció d’un relat fictici, que deia que el primer viatge de descobriment del Nou Món de Cristòfor Colom va tenir el seu port de sortida al poble de Pals d’Empordà (Girona) i no el port de Palos de la Frontera (Huelva), malgrat tota l’evidencia documental i històrica a favor d’aquest segon poble.
El procés de construcció d’aquest engany va ser lent. Primer apareixen diversos articles a diaris i revistes, després es fa un congrés a Pals sobre el descobriment d’Amèrica, en el que algun ponent defensa la nova teoria, tot denunciant la perfídia dels historiadors castellans que varen censurar aquesta “veritat” històrica a favor de Palos de la Frontera per castellanitzar el fet històric. Més endavant, veient l’ajuntament de pals d’Empordà, que aquesta fal·làcia podia ser interessant des d’un punt de vista turístic, va començar a organitzar a l’estiu unes cavalcades històriques en honor dels almiralls catalans i va començar un servei de visites guiades pel poble per explicar la nova teoria revolucionaria. Fins hi tot l’ajuntament va estar a punt de destinar una sala de la casa de cultura “Ca La Pruna” per dedicar-la a la difusió de aital teoria, amb el corresponent capítol econòmic en els pressupostos. A tot això els restauradors hi varen veure una bona oportunitat per dinamitzar el seu negoci i es varen començar a fer dinars i sopars americans amb productes procedents del Nou Món. Com podeu veure un disbarat descomunal que s’anava fent gran sobre una base falsa. I això és el que jo no voldria que passés a València amb la meva teoria de l’origen valencià de Colom.
Un cop arribats a Pals a tots aquests excessos, va costar molt reconduir el tema, ja que a tota la població li agradava agafar aquest protagonisme històric en el descobriment del Nou Món, tot i que intuïen que era una falsedat històrica monumental. Però, si fins i tot la Revista de Girona, publicada per la Diputació de Girona, va dedicar un número sencer a “Colom i Pals”, que decantava la balança a favor de la estrafolària teoria. Com voleu que la gent de Pals no acceptés que alguna cosa de veritat hi havia en aquest mite? Sortosament, poc a poc, hi ha hagut un procés sensat d’abandonament d’aquest mite.
LA MEVA TEORIA DE SER COLOM VALENCIÀ, CRIPTO-JUEU I “GENOVÈS DE NACIÓ”
Un cop estudiada tota la documentació que he pogut sobre el personatge històric de Cristòfor Colom, molt especialment les anomalies que presenta la teoría del Cristòforo Colombo nascut a Gènova, m’he vist forçat a considerar que la teoria ortodoxa genovesa és un frau històric perpetrat en el darrer terç del segle XVI amb la pèrfida intenció, per part del Senat de Gènova, d’apropiar-se dels béns i títols de la família Colón un cop mort el darrer descendent directe del descobridor l’any 1578. Soc conscient de la gravetat de l’anterior afirmació, però n’estic convençut. Puc estar equivocat, però.
Seguint el mètode científic, quan una teoria presenta excessives anomalies, com jo considero que presenta la teoria ortodoxa del Colombo nascut a Gènova, cal enunciar una teoria alternativa, que s’ajusti millor als fets coneguts d’aquests personatge històric. I per aquest motiu i gràcies els darrers documents apareguts relatius a Cristòfor Colom, hem crec autoritzar a proposar una nova hipòtesi de treball, una simple hipòtesi de treball, que en llenguatge corrent es podria qualificar com una suposició, però que explica molt millor tots els fets del descobridor del Nou Món.
Hi ha un punt fonamental, com és el fet de que tant el descobridor com el seu germà Bertomeu, es varen declarar com a genovesos de nació en diversos documents, uns autèntics i d’altres falsos. Això sempre ha anat a favor de la pàtria genovesa de Colom, entesa com el seu lloc de naixença. Però el total desconeixement de les llengües lígur i toscana del descobridor fa pensar que la seva infantesa fou en un altre territori on es parlava la llengua catalana i la castellana. Si Colom hagués nascut a València, però es declarava “genovès de nació”, només pot ser veritat en el cas de ser descendent d’un pare genovès. I en la societat valenciana de la segona meitat del segle XV hi va haver una molt important immigració de genovesos, que casaren amb dones valencianes i que crearen un grup mixt genovès-valencià, que quedà reflectit en l’arxiconfraria dels genovesos de València. És possible, doncs, que tot i haver nascut a València Colom es podés identificar com a “genovès de nació” sense mentir.
Per mi resulta evident que Cristòfor Colom rebé una educació plenament jueva en la seva infantesa i, tot i que aparentà uns costums cristians i catòlics al llarg de tota la seva vida, en el seu interior pensava i creia com un jueu, fet que queda reflectit en els seus escrits on, insistentment, reclama la reconquesta de Terra Santa i la restauració del Temple de Jerusalem. I una educació d’aquest tipus difícilment podia haver-la rebut ni a Gènova, ni en tot el Genovesat, ja que no hi havia comunitats jueves en aquests territoris per haver estat expulsats els jueus des del segle XII.
El coneixement profund de la societat valenciana del segle XV, on convivien moros, jueus i cristians, m’ha fet considerar que és el lloc ideal per ser el bressol del nostre personatge. En unes declaracions acusatòries o difamatòries contra els germans Colom, unes dones afirmaren a la illa de la Hispaniola, l’any 1500, que Diego, el germà petit fou aprenent de teixidor de seda en el taller d’una mestre seder musulmà. I això, difícilment podia esdevenir-se a la ciutat de Gènova, si donem per vàlida aquesta afirmació.
En resum, aquesta meva nova hipòtesi de treball no és cap teoria històrica perfectament demostrada. El fet de que el resultat de les anàlisis de l’ADN de Cristòfor Colom i del seu fill Hernando digués que aquesta família era jueva sefardita, avala el meu plantejament, però no és cap demostració definitiva. Caldran que apareguin molts més documents que acabin demostrant la seva viabilitat, o no. Per això us demano a tots els valencians molta prudència sobre aquest tema i no tingueu pressa a pujar a Colom als altars del panteó patriòtic valencià.
Francesc Albardaner i Llorens
Juny del 2025