Fa uns dies, un diari de Barcelona publicava una not\u00edcia referent a una reflexi\u00f3 que feia el Vatic\u00e0 sobre el seu paper institucional en el Principat d\u2019Andorra i la sorpresa del papa Francesc que l\u2019esgl\u00e9sia cat\u00f2lica exerc\u00eds, juntament amb el president de la rep\u00fablica francesa, el paper de cap d\u2019Estat d\u2019aquest pa\u00eds pirinenc. Hom hi deia que la jurisdicci\u00f3 sobirana es remuntava al 1278, quan a Lleida fou signat, sota l\u2019arbitratge del comte-rei Pere II el Gran, el primer pariatge entre el comte de Foix i el bisbe d\u2019Urgell, per tal de compartir la sobirania sobre les valls andorranes. La not\u00edcia deia tamb\u00e9 que el papa pensava en l\u2019extinci\u00f3 del coprincipat eclesi\u00e0stic i, com a soluci\u00f3, que Andorra es conform\u00e9s amb un sol copr\u00edncep (el franc\u00e8s), oferir la vacant al rei d\u2019Espanya, o optar per alguna altra soluci\u00f3.<\/p>\n
Origin\u00e0riament fou una senyoria compartida (cosenyors, avui copr\u00ednceps): el bisbe de la Seu d\u2019Urgell i el president de la rep\u00fablica francesa i l\u2019origen van ser els pariatges en virtut dels quals ambd\u00f3s copr\u00ednceps posseeixen per indiv\u00eds l\u2019exercici del poder. Fa uns dies, un diari de Barcelona publicava una not\u00edcia referent a una reflexi\u00f3 que feia el Vatic\u00e0 sobre el seu paper institucional en el Principat d\u2019Andorra i la sorpresa del papa Francesc que l\u2019esgl\u00e9sia cat\u00f2lica exerc\u00eds, juntament amb el president de la rep\u00fablica francesa, el paper de cap d\u2019Estat d\u2019aquest pa\u00eds pirinenc. Hom hi …<\/p>\n
\nEl 843 l\u2019emperador Carles II el Calb va concedir en propietat privada les valls d\u2019Andorra al comte Sunifred<\/span> I d\u2019Urgell, pare de Guifr\u00e9<\/span> I el Pil\u00f3s comte de Barcelona. Els comtes d\u2019Urgell van fer donaci\u00f3 de les valls al bisbe d\u2019Urgell i aquest les va infeudar a la noble fam\u00edlia dels Caboet<\/span>, que esdevingu\u00e9 vassalla seva. M\u00e9s tard (1185), la pubilla dels Caboet<\/span> Arnaua<\/span>, es cas\u00e0 amb el vescomte Arnau I de Castellb\u00f2, que esdevingu\u00e9 feudatari del bisbe d\u2019Urgell per les valls d\u2019Andorra. Per\u00f2 no dur\u00e0 gaire perqu\u00e8 llur filla i pubilla, la vescomtessa Ermessenda I contragu\u00e9 matrimoni (1208) amb el comte Roger Bernat II de Foix, que esdevingu\u00e9 aix\u00ed vescomte de Castellb\u00f2 i senyor de les valls d\u2019Andorra, sota el domini superior del bisbe d\u2019Urgell. El 1436, Gast\u00f3 IV, comte de Foix, vescomte de Castellb\u00f2 i senyor de les valls d\u2019Andorra, es cas\u00e0 amb la reina Elionor I de la Baixa Navarra. Llur besn\u00e9t, el rei Enric II de Navarra, comte de Foix, vescomte de Castellb\u00f2 i senyor de les Valls d\u2019Andorra. Llur quadrin\u00e9t, el rei Enric III de Navarra, un Borb\u00f3, puj\u00e0 al tron de Fran\u00e7a amb el nom d\u2019Enric IV. Des que Fran\u00e7a esdevingu\u00e9 rep\u00fablica, els presidents van ser copr\u00ednceps d\u2019Andorra, juntament amb els bisbes d\u2019Urgell.
\nSembla el m\u00e9s l\u00f2gic que, si algun dia es proclama la rep\u00fablica catalana, els dos copr\u00ednceps haurien de ser el president de Catalunya i el president de Fran\u00e7a pel seg\u00fcent raonament: el president de la rep\u00fablica francesa substitueix el rei de Fran\u00e7a, com a comte que era de Foix en el condomini sobre Andorra.<\/span> El bisbe de la Seu d\u2019Urgell ha tingut des de fa segles l\u2019altre condomini i si algun dia, per decisi\u00f3 pontif\u00edcia, s\u2019exting\u00eds el coprincipat eclesi\u00e0stic i Catalunya hagu\u00e9s recuperat la seva independ\u00e8ncia, el m\u00e9s l\u00f2gic seria que el president el substitu\u00eds en el coprincipat. Armand de Fluvi\u00e0<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"