<\/p>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/iafgh.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/DretHistoricCatala24_Pagina_001.jpg\")
<\/a><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
OBITUARI<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n Ignasi Ametlla i Guxens Va fer el batxillerat a les Escoles Pies de Sarri\u00e0 i al col\u00b7legi de Santa Anna de Membre de l\u2019Il\u00b7lustre Col\u00b7legi de l\u2019Advocacia de Barcelona (1960), va tenir com a Va rebre el Premi Franckenau de Genealogia, de l\u2019Institut Internacional de Genealogia Va fundar i presidir la Societat Catalana de Genealogia, Her\u00e0ldica, Sigil\u00b7lografia El seu inter\u00e8s per la conservaci\u00f3 i preservaci\u00f3 del ric i important patrimoni nobiliari El 16 juny de 1981 el cap de gabinet del conseller de Governaci\u00f3, Sr. Jaume Va ser soci de les entitats seg\u00fcents: British Institute – Casa Americana de Barcelona, Va col\u00b7laborar ass\u00edduament als diaris i les revistes Historia y Vida, Hidalgu\u00eda, El 2000 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi per la La seva activitat pol\u00edtica s\u2019inici\u00e0 a la Universitat de Barcelona, on va con\u00e8ixer, Va ser membre de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i El 1970, arran de la presentaci\u00f3 a les Corts franquistes de l\u2019Avantprojecte de El 1978 va donar nom al Frente de Liberaci\u00f3n Homosexual de Castilla El 2008 reb\u00e9 a Sevilla el guard\u00f3 que el declarava \u00abHombre por la igualdad\u00bb i \u00c9s autor dels llibres El moviment gai a la clandestinitat del franquisme (1970- Ha participat en nombrosos simposis, congressos i taules rodones sobre tots A continuaci\u00f3 esmentem alguns dels seus llibres publicats:<\/p>\n\n\n\n Aportaciones a la historia econ\u00f3mica y social de la ciudad (1964)<\/em>, conjuntament El solar catal\u00e1n, valenciano y balear (1968<\/em>), amb Alberto i Arturo Garc\u00eda Carraffa. Homosexuales masculinos: Sus problemas y adaptaci\u00f3n (1977)<\/em>, conjuntament Aspectos jur\u00eddico-legales de la homosexualidad (1979)<\/em>. Barcelona: Institut Lambda, Diccionari general d\u2019her\u00e0ldica (1982)<\/em>. Amb un glossari angl\u00e8s, castell\u00e0, franc\u00e8s i Diccionari her\u00e0ldic: \u00cdndex de les c\u00e0rregues her\u00e0ldiques dels escuts de l\u2019Adarga Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya (1989)<\/em>. Pr\u00f2leg de Josep M. Salrach. Els quatre pals: L\u2019escut dels comtes de Barcelona (1994)<\/em>. Barcelona: Rafael Dalmau, A la recerca dels avantpassats: Manual de genealogia (1995)<\/em>. Pr\u00f2leg d\u2019Antoni L\u2019autonomia pol\u00edtica de Catalunya: Or\u00edgens, compet\u00e8ncies i organitzaci\u00f3 de la Cavalleria catalana medieval 1177-1433<\/em>. Projecte i realitzaci\u00f3 gr\u00e0fica de Juli\u00e0 Nobiliari del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya<\/em>, conjuntament amb Llu\u00eds Repertori de grandeses, t\u00edtols i corporacions nobili\u00e0ries de Catalunya<\/em>. Sant Cugat Els s\u00edmbols dels ens locals de Catalunya<\/em>, conjuntament amb I. Rueda i M. Cam\u00edn. Political autonomy in Catalonia: Origins, jurisdiction and organisation of the El moviment gai a la clandestinitat del franquisme (1970-1975)<\/em>, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 La autonom\u00eda pol\u00edtica de Catalu\u00f1a: Or\u00edgenes, competencias y organizaci\u00f3n de El moviment en imatges: El moviment gai, lesbi\u00e0 i transsexual a Catalunya<\/em>, L\u2019apropiaci\u00f3 dels s\u00edmbols nacionals de Catalunya per part d\u2019historiadors aragonesos.<\/em> Historia de una falsificaci\u00f3n nobiliaria: la baron\u00eda de Gav\u00edn en Arag\u00f3n<\/em>. Barcelona: Catalunya, un pa\u00eds sense escut<\/em>, conjuntament amb Quim Monz\u00f3 i G\u00f3mez. Barcelona: Manual d\u2019her\u00e0ldica i t\u00e8cnica del blas\u00f3. <\/em>Disseny d\u2019escuts de Brian Caffrey. Coordinaci\u00f3 Sistemes d\u2019ordre dels cognoms. Quin ha de ser el cognom dels fills? Un greu embolic Qui eren els meus avantpassats?: Nou manual de genealogia<\/em>. Pr\u00f2leg d\u2019Antoni Manual de nobili\u00e0ria catalana<\/em>. Pr\u00f2leg de Pedro Moreno Meherhoff. Barcelona: Nobiliari general catal\u00e0. Barcelona<\/em>: Instituci\u00f3 Catalana de Genealogia i Her\u00e0ldica, Recull d\u2019articles: Nobili\u00e0ria i reialesa (1958-2015)<\/em>. Pr\u00f2leg de Pedro Moreno i (Fotografia de Santi Serd\u00e0) OBITUARI Ignasi Ametlla i GuxensInstituci\u00f3 Armand de Fluvi\u00e0 de Genealogia i Her\u00e0ldica Armand de Fluvi\u00e0 i Escorsa va n\u00e9ixer a Barcelona el 17 d\u2019octubre de 1931, filld\u2019Armand de Fluvi\u00e0 i Vendrell, compositor de m\u00fasica deixeble d\u2019Enric Granados, ide Maria Escorsa i Benages, neta de l\u2019escriptor Pius de Fluvi\u00e0 i Borr\u00e0s \u2014germ\u00e0 …<\/p>\n
Instituci\u00f3 Armand de Fluvi\u00e0 de Genealogia i Her\u00e0ldica<\/em><\/p>\n\n\n\n
Armand de Fluvi\u00e0 i Escorsa va n\u00e9ixer a Barcelona el 17 d\u2019octubre de 1931, fill
d\u2019Armand de Fluvi\u00e0 i Vendrell, compositor de m\u00fasica deixeble d\u2019Enric Granados, i
de Maria Escorsa i Benages, neta de l\u2019escriptor Pius de Fluvi\u00e0 i Borr\u00e0s \u2014germ\u00e0 del
compositor Manuel de Fluvi\u00e0 i Borr\u00e0s\u2014 i de l\u2019industrial sider\u00fargic Dion\u00eds Escorsa i
Cruells, fundador de les Foneries Escorsa, i filla del seu fill Alexandre Escorsa i S\u00f2ria,
fundador d\u2019HAMSA (Hierros y Aceros Moldeados, SA).<\/p>\n\n\n\n
Matar\u00f3, en tots dos en r\u00e8gim d\u2019internat. Va obtenir el batxillerat universitari el 20
de desembre de 1949 i el 1950 va ingressar a la Facultat de Dret de la Universitat de
Barcelona, on es llicenci\u00e0 el 1959. Despr\u00e9s d\u2019haver fet les mil\u00edcies universit\u00e0ries al
campament de Los Castillejos durant dos estius (1952 i 1954), va fer les pr\u00e0ctiques
d\u2019alferes d\u2019infanteria a Palma durant quatre mesos.<\/p>\n\n\n\n
padr\u00ed de toga Joan de D\u00e9u Trias de Bes i Gir\u00f3, que va \u00e9sser el seu advocat defensor. Va
fer un curset de formaci\u00f3 professional al Col\u00b7legi de l\u2019Advocacia de Barcelona (1960)
i pr\u00e0ctiques, com a passant, al bufet de Josep Antoni Castell\u00e0 i Beltr\u00ed i al de Francesc
Maria Manich i Moragas. Tamb\u00e9 va fer un curs de paleografia i diplom\u00e0tica a la Facultat
de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, a c\u00e0rrec de Felip Mateu
i Llopis (1961). Va ser professor de l\u2019Escola de Genealogia, Her\u00e0ldica i Nobili\u00e0ria,
radicada a Barcelona i fundada per l\u2019Instituto Luis de Salazar y Castro (1961-1963).
Tamb\u00e9 va ser membre de l\u2019Institut Internacional de Genealogia i Her\u00e0ldica (1956), diplomat en Genealogia, Her\u00e0ldica i Nobili\u00e0ria (1963), membre de la Societat Catalana
d\u2019Estudis Hist\u00f2rics, filial de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, i vocal de la seva junta de
govern (1963), i professor de genealogia, her\u00e0ldica i nobili\u00e0ria catalanes (1984-1994).
Va seguir un curs d\u2019hist\u00f2ria de Catalunya impartit per l\u2019historiador Ferran Soldevila
i un curs de perfeccionament del catal\u00e0 al CSIC amb el professor Joan Triad\u00fa. Va ser
secretari de la junta directiva de la secci\u00f3 provincial de l\u2019Asociaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Amigos
de los Castillos (1964-1971) i durant aquest temps va excavar el castell medieval
de Sant Joan, a Lloret de Mar, i va aconseguir que les autoritats s\u2019interessessin en la
seva restauraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
i Her\u00e0ldica (1965), i el Premi D\u2019Arenberg de la Conf\u00e9d\u00e9ration Internationale
de G\u00e9n\u00e9alogie et H\u00e9raldique (1984), per la publicaci\u00f3, a la Gran enciclop\u00e8dia catalana,
de les genealogies dels grans llinatges comtals i feudals catalans. Va ser cavaller de
l\u2019orde constantini\u00e0 de Sant Jordi (1965) i de l\u2019orde de Savoia dels Sants Maurici i Ll\u00e0tzer (1994). Va rebre la Medalla de Bronze del Mil\u00b7lenari de Lloret de Mar pels treballs d\u2019excavaci\u00f3
al castell de Sant Joan (1966), que va salvar de l\u2019enderroc. Tamb\u00e9 va ser membre
de l\u2019Instituto Luis de Salazar y Castro, del Consejo Superior de Investigaciones Cient\u00edficas
(1967), on va ocupar la vacant deixada per defunci\u00f3 del bar\u00f3 de Benasc (medalla
n\u00fam. 28). I membre protector de l\u2019Institut d\u2019Estudis Gironins (1967), soci numerari de
l\u2019Institut d\u2019Estudis Empordanesos (1967-1993), membre del Patronat d\u2019Estudis Ausonencs
(1968), de l\u2019Asociaci\u00f3n de Antiguos Alumnos de la Escuela de Genealog\u00eda,
Her\u00e1ldica y Nobiliaria, de Madrid (1970), de la Societat Cultural Urgel\u00b7litana (1978),
de la Societat Catalana d\u2019Onom\u00e0stica i de la Reial Societat Arqueol\u00f2gica Tarraconense
(1979-1993). El 1980 va \u00e9sser un dels cinc jurats (juntament amb Antoni M. Arag\u00f3 i Caba\u00f1as,
subdirector de l\u2019Arxiu de la Corona d\u2019Arag\u00f3, Josep Mainar i Pons, president de
l\u2019Obra del Ballet Popular, Josep M. Pons i Guri, jurista, historiador i deg\u00e0 dels arxivers
catalans, i Dom\u00e8nec Moner i Basart, m\u00fasic i compositor) del concurs \u00abLa Sardana de la
Represa\u00bb. Va ser tamb\u00e9 assessor d\u2019her\u00e0ldica i vexil\u00b7lologia del Departament de Governaci\u00f3
de la Generalitat de Catalunya (1980-2018), per al qual va elaborar els informes
per a l\u2019oficialitzaci\u00f3 dels escuts i banderes dels ens locals de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n
i Vexil\u00b7lologia (1983-2007), i va ser assessor de l\u2019Arxiu Hist\u00f2ric de la Ciutat
de Barcelona (1983) i de l\u2019Arxiu Nacional de Catalunya (1983). Va ser membre de la
Societat Catalana d\u2019Onom\u00e0stica (1983-1995), del Centro Nacional de Investigaciones
Geneal\u00f3gicas y Antropol\u00f3gicas de Quito (Equador) (1985), de l\u2019Academia de Ciencias
Geneal\u00f3gicas y Her\u00e1ldicas de Bol\u00edvia, de l\u2019Acad\u00e8mia Mallorquina d\u2019Estudis Geneal\u00f2gics,
del Centro de Estudios Geneal\u00f3gicos e Hist\u00f3ricos de Rosario (Argentina),
de la Sociedad Portorrique\u00f1a de Genealog\u00eda, del Centro de Estudios Geneal\u00f3gicos de
C\u00f3rdoba (Argentina) (1985), corresponent de l\u2019Academia Guatemalteca de Estudios
Geneal\u00f3gicos, Her\u00e1ldicos e Hist\u00f3ricos (1985) i associat de l\u2019Acad\u00e9mie Internationale
d\u2019H\u00e9raldique (1985), membre del plenari de la Comissi\u00f3 del Mil\u00b7lenari de Catalunya
(1988), membre de la Societ\u00e0 Italiana di Studi Araldici, corresponent de la Real Academia
Matritense de Her\u00e1ldica y Genealog\u00eda (1990), assessor d\u2019Her\u00e0ldica i Genealogia
de Catalunya per nomenament presidencial (1991), i membre corresponent del
Centro Interdisciplinario de Estudios Culturales de Buenos Aires (1995). El 1995 va
ser tamb\u00e9 el promotor i un dels fundadors de l\u2019Institut d\u2019Estudis Nobiliaris Catalans,
de qu\u00e8 va ser membre de la Junta de Govern. Aix\u00ed mateix, va ser acad\u00e8mic estranger de
l\u2019Academia Her\u00e1ldica de Historia, de Col\u00f2mbia (2001), i membre corresponent de la
Junta Sabatina de Especialidades Hist\u00f3ricas, de Buenos Aires (2002). Va ser professor
d\u2019her\u00e0ldica a l\u2019Escola Internacional de Protocol de Catalunya i a la Universitat Pompeu
Fabra (2003-2004 i 2004-2005). Va ser soci honorari de l\u2019Associazione dei Possessori
di Certificazioni di Genealogia, Armi Gentilizie e Nobilt\u00e0 Rilasciate dal Corpo
dei Re d\u2019Armi di Spagna (2006). El 2008 fund\u00e0 la Instituci\u00f3 Catalana de Genealogia i
Her\u00e0ldica (ICGenHer), de la qual fou president fins a la seva mort i que actualment
es denomina Instituci\u00f3 Armand de Fluvi\u00e0 de Genealogia i Her\u00e0ldica. <\/p>\n\n\n\n
catal\u00e0 ha aconseguit que fossin dipositats a l\u2019Arxiu de la Corona d\u2019Arag\u00f3 els
arxius dels marquesos de Monistrol d\u2019Anoia, de Sentmenat i de Castellbell, i posteriorment,
quan fou creat l\u2019Arxiu Nacional de Catalunya, els dels marquesos de Castelldosrius,
de Sant Mori, de Gelida-Vescomtes de G\u00fcell, de Mansol\u00ed, dels Comtes
de la Vall de Merl\u00e8s i dels Barons de l\u2019Albi; tamb\u00e9 hi va dipositar la part pol\u00edtica del
seu arxiu particular i tota la referent al moviment gai. Aix\u00ed mateix, va donar la documentaci\u00f3
musical del seu pare, Armand de Fluvi\u00e0 i Vendrell, i la del seu besoncle,
Manuel de Fluvi\u00e0 i Borr\u00e0s, al Centre de Documentaci\u00f3 Musical Casa dels Tarongers.
Va intervenir i col\u00b7laborar en les gestions prop de la Casa Ducal de Medinaceli per a
la microfilmaci\u00f3 \u2014i trasllat a Catalunya\u2014 de tots els seus fons catalans, i tamb\u00e9 va
gestionar, amb el Departament de Cultura i el Reial Cos de la Noblesa de Catalunya,
la creaci\u00f3 d\u2019un Arxiu de la Noblesa Catalana amb la finalitat que aquest fons, tan
important, no surti mai de Catalunya per a nodrir l\u2019Archivo General de la Nobleza
Espa\u00f1ola, centralitzat a l\u2019Hospital de Tavera, a Toledo.<\/p>\n\n\n\n
Gonz\u00e1lez Ag\u00e1pito, li va encarregar, per indicaci\u00f3 del conseller adjunt a la Presid\u00e8ncia,
Sr. Miquel Coll i Alentorn, un informe sobre el Principat de Girona. El mateix any,
per enc\u00e0rrec del conseller de Cultura, va fer un informe sobre les condecoracions que
podria concedir la Generalitat: les tres que va proposar van \u00e9sser acceptades (Creu de
Sant Jordi, Medalla President Maci\u00e0 i Medalla Narc\u00eds Monturiol). Tamb\u00e9 el 2 d\u2019abril
de 1981 el conseller de Governaci\u00f3 li encarreg\u00e0 un informe sobre l\u2019escut distintiu del
Cos de Mossos de l\u2019Esquadra. El 1980 va comen\u00e7ar, al Departament de Presid\u00e8ncia
(despr\u00e9s va passar al de Governaci\u00f3), la seva tasca d\u2019assessor informador de les banderes
i els escuts c\u00edvics dels ens locals de Catalunya, que va fer fins al 31 de desembre de
2018, quan va ser injustament acomiadat. El 2 de mar\u00e7 de 1983 el Consell del Disseny
i de la Senyalitzaci\u00f3 li va encarregar un informe t\u00e8cnic sobre la bandera de Catalunya.
L\u20191 de setembre de 1984 la Cambra Oficial de Comer\u00e7, Ind\u00fastria i Navegaci\u00f3 de Barcelona
li va encarregar un informe sobre el seu escut. El 9 de desembre de 1986 va fer
un informe per a la Diputaci\u00f3 Provincial de Barcelona sobre el seu escut her\u00e0ldic. El
12 de gener de 1987, amb motiu de la concessi\u00f3 de la Medalla d\u2019Or de la Ciutat de Barcelona
al comte de Barcelona, l\u2019alcalde de la ciutat li va encarregar un informe sobre
la vinculaci\u00f3 dels comtes de Barcelona amb la Ciutat Comtal i una llista de persones
barcelonines vinculades a l\u2019homenatjat. Tamb\u00e9 aquell any, el 2 de febrer, la Universitat
de Barcelona li va encarregar un informe sobre el seu escut, el 31 de mar\u00e7 ho va fer el
Col\u00b7legi Oficial de Metges de Barcelona i al juliol el director general d\u2019Administraci\u00f3
Local li va encomanar \u2014com a \u00abconseller her\u00e0ldic\u00bb\u2014 l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019una exposici\u00f3
itinerant de segells i escuts municipals de Catalunya. El mar\u00e7 del 1988, amb motiu del
Mil\u00b7lenari de Catalunya, l\u2019Entitat Aut\u00f2noma del Diari Oficial de la Generalitat i de
Publicacions li va encarregar l\u2019ampliaci\u00f3 i correcci\u00f3 d\u2019uns quadres geneal\u00f2gics de les
cases comtals catalanes. El 24 de mar\u00e7 de 1990, per enc\u00e0rrec del Sr. Albert Manent, bon amic seu, va fer unes notes sobre els t\u00edtols de l\u2019hereu de la Corona per al president
de la Generalitat, amb qui es va entrevistar a casa del Sr. Coll i Alentorn. Tamb\u00e9 va fer
un informe sobre l\u2019escut de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, un altre per al
Col\u00b7legi d\u2019Agents de la Propietat Immobili\u00e0ria de Catalunya, un sobre l\u2019escut del Col\u00b7
legi Major Universitari La Salle de Barcelona (1995) i un per a la Universitat Rovira i
Virgili de Tarragona. L\u2019any 1998 el Consell Consultiu de la Generalitat li va encarregar
de fer un informe sobre la hist\u00f2ria geneal\u00f2gica i her\u00e0ldica del Palau Centelles i el
mateix any va \u00e9sser contractat per fer un curset d\u2019her\u00e0ldica i genealogia a la Universitat
Catalana d\u2019Estiu de Prada, que va repetir el 1999. El 2001 va fer un informe per
al Departament de Just\u00edcia per tal de veure quines condecoracions podria concedir
i l\u2019Institut d\u2019Estudis Eivissencs n\u2019hi va encarregar un altre sobre l\u2019escut i la bandera
del Consell Insular d\u2019Eivissa i Formentera. El 2002 el duc de Sogorb li encarreg\u00e0 un
informe sobre la import\u00e0ncia del patrimoni catal\u00e0 de la Casa Ducal de Medinaceli. El
2007 el cap de protocol del Departament de Governaci\u00f3 li\u2019n deman\u00e0 un altre relatiu
a l\u2019escut de l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Protocol i Relacions Institucionals i el conseller
del Departament de Governaci\u00f3 n\u2019hi encarreg\u00e0 encara un altre sobre quina condecoraci\u00f3
podria atorgar per a premiar o distingir funcionaris que se\u2019n fessin mereixedors i
la proposta va ser la Medalla Joan de Fiveller. Quan els dissenyadors de l\u2019Ajuntament
de Barcelona van aconseguir canviar l\u2019escut i la bandera de la ciutat, que havien estat
oficials durant set segles, va interposar davant del Tribunal Superior de Just\u00edcia de
Catalunya un recurs contenci\u00f3s contra els decrets de l\u2019Ajuntament i per mitj\u00e0 de la
Sent\u00e8ncia del 26 de juliol de 2002 el va guanyar i va aconseguir que fossin recuperats.<\/p>\n\n\n\n
American Library (n\u00fam. 1572) des del 5 d\u2019abril de 1957, Club Nataci\u00f3 Barcelona
(n\u00fam. 1264) des de l\u20191 de maig de 1969, Gimn\u00e0s Sanson (n\u00fam. 328), Associaci\u00f3 de
Ve\u00efns de l\u2019Esquerra de l\u2019Eixample (n\u00fam. 259) des del 20 de juny de 1978, Asociaci\u00f3n
Espa\u00f1ola de Amigos de los Castillos (n\u00fam. 1221) des del 29 de desembre de 1958,
Instituto Internacional de Genealog\u00eda y Her\u00e1ldica (n\u00fam. 238) des del 17 de mar\u00e7 de
1955, Atl\u00e8tic Club Barceloneta, etc.<\/p>\n\n\n\n
Cartela Her\u00e1ldica, Indice Hist\u00f3rico Espa\u00f1ol, Revista de Catalunya, Diari de Barcelona,
Avui, El Temps, Cl\u00edo, El M\u00f3n, Nobilt\u00e0, Excellence, El Dem\u00e0, El Punt Avui, etc.
Va col\u00b7laborar tamb\u00e9 en el Gran diccionario enciclop\u00e9dico Salvat universal, la Gran
geografia comarcal de Catalunya, la Gran enciclop\u00e8dia catalana, Catalunya rom\u00e0nica,
Els castells catalans, la Hist\u00f2ria de Catalunya de Salvat, Larousse-Planeta, i l\u2019any
2012 va publicar el Manual d\u2019her\u00e0ldica i t\u00e8cnica del blas\u00f3 i el Manual de nobili\u00e0ria catalana,
ambd\u00f3s els primers llibres de l\u2019especialitat, i Qui eren els meus avantpassats?,
la primera obra de genealogia en catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n
seva tasca en el camp de la genealogia i l\u2019her\u00e0ldica i per haver iniciat el moviment gai.
L\u2019Ajuntament de Barcelona li atorg\u00e0 el 2008 la Medalla d\u2019Honor de la Ciutat pels mateixos motius i el 2015 la Medalla d\u2019Or al M\u00e8rit Cultural. Va donar cursets de
genealogia, her\u00e0ldica i nobili\u00e0ria en diferents llocs de Catalunya i del m\u00f3n: Facultat
de Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 de la Universitat de Lleida (1994), a l\u2019Arxiu Provincial de
Tarragona, per videoconfer\u00e8ncia a la Universitat Nacional Aut\u00f2noma de M\u00e8xic, etc.<\/p>\n\n\n\n
entre molts altres, Miquel Roca i Junyent, Max Cahner, Llibert Cuatrecasas, Josep
Ignasi Urenda, Jordi Maluquer, Eduardo Foncillas, Jordi Vila, Josep Espar i Tic\u00f3, etc.
Va \u00e9sser cofundador del grup mon\u00e0rquic liberal Joventut Espanyola d\u2019Acci\u00f3 (JEA) i
addicte a Joan III, comte de Barcelona. El 1953 va ingressar a l\u2019Asociaci\u00f3n de Cultura
Occidental (ACO), presidida per Agust\u00ed de Semir. Va prendre part en les anomenades
\u00abRutes Universit\u00e0ries a Montserrat\u00bb. A finals del 1956 i principis del 1957, arran dels
esdeveniments i aldarulls a la Universitat, va \u00e9sser detingut, engarjolat i processat
dues vegades per propaganda subversiva i associaci\u00f3 il\u00b7legal, i va ser condemnat pel
governador civil a pagar una multa de deu mil pessetes. La segona detenci\u00f3 fou conseq\u00fc\u00e8ncia
de la seva pres\u00e8ncia a la famosa tancada al Paranimf de la Universitat. Va
estar dos anys sense passaport, vigilat i amb el tel\u00e8fon intervingut. Una de les seves
tasques dins la causa mon\u00e0rquica fou la connexi\u00f3 i el foment de les relacions
entre dirigents mon\u00e0rquics (bar\u00f3 de Viver, Santiago Nadal, Santiago Torrent, comte
del Montseny, Antoni Munta\u00f1ola, Antoni de Senillosa, etc.) i dirigents catalanistes
(Claudi Ametlla, Miquel Coll i Alentorn, etc.). Tamb\u00e9 va \u00e9sser cofundador d\u2019Acci\u00f3
Mon\u00e0rquica Catalana, que va substituir la JEA (ambdues s\u2019havien adherit al grup
Uni\u00f3n Espa\u00f1ola, liderat per Joaqu\u00edn de Satr\u00fastegui), i hi va pert\u00e0nyer fins al 1968, any
en qu\u00e8 va entrar a formar part del secretariat pol\u00edtic a Catalunya del comte de Barcelona,
amb seu al carrer de Petritxol, fins que fou dissolt el 1969 arran del jurament per
part del pr\u00edncep dels Principios del Movimiento, la qual cosa va fer que deix\u00e9s la causa
mon\u00e0rquica. Tanmateix, continu\u00e0 fidel al que considerava el seu rei fins a la seva mort
el 1993, quan va dir: \u00abEl rei ha mort; visca Catalunya\u00bb. Els seus informes i les seves
gestions prop de la Casa Reial van contribuir a la revalidaci\u00f3 dels t\u00edtols de pr\u00edncep de
Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer, gaireb\u00e9 desconeguts
fins aleshores. El 1970 va \u00e9sser multat amb vint-i-cinc mil pessetes per ser un
dels signataris de la carta dirigida al secretari d\u2019estat nord-americ\u00e0, Mr. Rogers, per a
demanar la retirada dels americans de les bases militars d\u2019Espanya.<\/p>\n\n\n\n
la Naci\u00f3 Catalanes (1981-1993) i, fins a l\u2019actualitat, d\u2019\u00d2mnium Cultural i de l\u2019Assemblea
Nacional Catalana. Va rebre la Ins\u00edgnia Carles Pi i Sunyer d\u2019Esquerra Republicana
de Catalunya (1993).<\/p>\n\n\n\n
llei de perillositat i rehabilitaci\u00f3 social, va iniciar el moviment gai a l\u2019Estat espanyol
fundant l\u2019organitzaci\u00f3 Movimiento Espa\u00f1ol de Liberaci\u00f3n Homosexual (MELH).
El 1973 va participar, a Par\u00eds, en el congr\u00e9s \u00abL\u2019Homosexualit\u00e9 \u00e0 Visage D\u00e9couvert\u00bb,
organitzat per Arcadie. El 1974 va fer un seminari de sexologia per a professionals del dret, organitzat pel Col\u00b7legi d\u2019Advocats de Barcelona, i va assistir al I International
Gay Rights Congress, a la Universitat d\u2019Edimburg, on va llegir, en angl\u00e8s, un informe
sobre la situaci\u00f3 pol\u00edtica i legal dels gais a l\u2019Estat espanyol. El 1975 va llegir el discurs
de cloenda \u2014tamb\u00e9 en angl\u00e8s\u2014 de l\u2019assemblea anual de l\u2019organitzaci\u00f3 Campaign for
Homosexual Equality (CHE), a Sheffield, sobre el tractament dels homosexuals per
part de la psiquiatria oficial franquista (Mara\u00f1\u00f3n, L\u00f3pez Ibor i Vallejo N\u00e1jera). Va intervenir
a la Universitat Catalana d\u2019Estiu, a Prada, com a professor de les assignatures
d\u2019antropologia sexual (1975), de feminisme (1980) i de nous moviments socials. El
1977 va ingressar en la Comissi\u00f3 de Defensa dels Drets Humans del Col\u00b7legi d\u2019Advocats
i el 1979 a Amnistia Internacional. Va ser fundador i primer secretari general
(i despr\u00e9s coordinador general) del Front d\u2019Alliberament Gai de Catalunya (FAGC)
\u2014nom que li va donar ell\u2014 fins al 1980, just despr\u00e9s d\u2019aconseguida la legalitzaci\u00f3.
Tamb\u00e9 va ser fundador i primer president de l\u2019Institut Lambda del 1976 al 1982, i va
ser reelegit el 1987, quan va canviar el nom pel de Casal Lambda. Va continuar essent-
ne president fins al 1995, quan va dimitir; i fins ara n\u2019ha estat president d\u2019honor.
El Centre de Documentaci\u00f3 del Casal Lambda porta el seu nom. Va ser fundador
el 1986 de la Comissi\u00f3 Pro Casal de Gais i Lesbianes de Barcelona, de la qual va ser
membre fins a la seva fusi\u00f3 amb l\u2019Institut Lambda. Igualment, va ser membre de la
Societat Catalana de Sexologia (1965) i fundador de l\u2019Institut Catal\u00e0 de Sexologia. El
1976 va impulsar i donar nom al Front d\u2019Alliberament Homosexual del Pa\u00eds Valenci\u00e0
(FAGPV) i al Front d\u2019Alliberament Gai de les Illes (FAGI), i el 1977 va aconsellar
Antonio Quintana per a la fundaci\u00f3 de l\u2019Euskal Herriko Gai Eskapen Mugimendua
(EHGAM) i Paco Cambroll\u00e9 (ara Mar Cambroll\u00e9) per a la del Movimiento Andaluz
de Revoluci\u00f3n Homosexual (MARH). El 1975 i el 1977 va participar en la marxa manifestaci\u00f3
del gay pride a Nova York. El 1978, en els programes de televisi\u00f3 De bat a
bat i Vost\u00e8 pregunta, va \u00e9sser la primera persona d\u2019Espanya a manifestar p\u00fablicament
la seva condici\u00f3 d\u2019homosexual.<\/p>\n\n\n\n
(FLHOC) i a la Coordinadora de Frentes de Liberaci\u00f3n Homosexual del Estado Espa\u00f1ol
(COFLHEE). El 1980 va presidir l\u2019assemblea anual de l\u2019Associaci\u00f3 Gai Internacional
(AGI) a Santa Cristina d\u2019Aro. Va impartir, per primera vegada en la hist\u00f2ria,
una confer\u00e8ncia sobre homosexualitat a la sala del Consell de les Valls (Andorra), a
l\u2019Ateneu de la Corunya, a Vigo, a Santiago de Compostel\u00b7la, a Pamplona i en molts
altres indrets, com Madrid, Sevilla, M\u00farcia i Val\u00e8ncia. El 1976 va assistir a les primeres
reunions de Converg\u00e8ncia Socialista, que despr\u00e9s es convert\u00ed en el Partit dels Socialistes
de Catalunya, i va \u00e9sser un dels dos-cents primers signants de la Crida Popular
del Grup d\u2019Independents Socialistes (GIS) i fou elegit com un dels quaranta membres
del seu consell. Arran del pacte amb el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE),
va sortir del PSC i a finals del 1979 va participar en la gestaci\u00f3 del moviment Nacionalistes
d\u2019Esquerra, del qual va \u00e9sser elegit membre del Consell Pol\u00edtic i va esdevenir el
n\u00famero nou a la llista per a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya i va fun dar l\u2019Assemblea de Gais de Nacionalistes d\u2019Esquerra. Quan l\u2019entitat es va escindir, el
1985, va participar en la fundaci\u00f3 del Moviment d\u2019Esquerra Nacionalista (MEN). El
1990 va \u00e9sser elegit membre del consell assessor d\u2019Esquerra Republicana de Catalunya,
del qual va dimitir el 1994. El 1995 va ser elegit, per aclamaci\u00f3, president d\u2019honor
del Casal Lambda. Del 1995 al 1997 fou el primer president de la Federaci\u00f3 Estatal de
Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB). El 1998 el Col\u00b7lectiu Gai de Barcelona
li conced\u00ed el Premi Triangle Rosa. El 2006 l\u2019entitat H2O, del Camp de Tarragona, li
atorg\u00e0 la Ploma Daurada, el 2012 l\u2019Asociaci\u00f3n Adriano Antinoo de Sevilla li atorg\u00e0 el
premi que duu el mateix nom i el 2017 la FELGTB li va conced\u00ed la Pluma.<\/p>\n\n\n\n
el maig del 2019 la Uni\u00f3 General de Treballadors (UGT) va crear els Premios 17 de
Mayo en reconeixement de la lluita pels drets humans de les persones lesbianes, gais,
transg\u00e8nere, bisexuals i intersexuals (LGTBI) i en reb\u00e9 el primer guard\u00f3. El setembre
del mateix any particip\u00e0 com a professor en el curs \u00abDiversidad afectivo-sexual de
g\u00e9nero: perspectivas desde el \u00e1mbito educativo y socio-sanitario\u00bb a la Universidad
Internacional del Mar, de M\u00farcia.<\/p>\n\n\n\n
1975) i, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Alberto Card\u00edn, SIDA: \u00bfMaldici\u00f3n b\u00edblica o arma letal?,
aix\u00ed com de nombrosos articles i confer\u00e8ncies sobre tem\u00e0tica homosexual. El 1982 va
traduir de l\u2019angl\u00e8s el llibre d\u2019Ihara Saikaku Historias de amor entre samurais.<\/p>\n\n\n\n
els aspectes relatius a l\u2019homosexualitat i li han estat fetes incomptables entrevistes a
diaris, revistes, r\u00e0dios i televisions.<\/p>\n\n\n\n
amb Pedro Voltes Bou, Joan-Ferran Cabestany. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona
(Instituto Municipal de Historia) i C\u00e1mara Oficial de Comercio y Navegaci\u00f3n
de Barcelona, 306 p. (Documentos y Estudios; 13).<\/p>\n\n\n\n
Sant Sebasti\u00e0: Librer\u00eda Internacional. 4 volums. Armand de Fluvi\u00e0 ampli\u00e0, revis\u00e0 i
acab\u00e0 l\u2019edici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
amb Martin S. Weinberg i Colin J. Williams. Barcelona: Fontanella, 501 p. (Sexualidad;
30).<\/p>\n\n\n\n
30 p. (Temas Monogr\u00e1ficos de Sexolog\u00eda; 4).<\/p>\n\n\n\n
itali\u00e0. Pr\u00f2leg de Mart\u00ed de Riquer. Barcelona: EDHASA, 242 p.<\/p>\n\n\n\n
catalana (1987)<\/em>. Pr\u00f2leg de Faustino Men\u00e9ndez-Pidal y de Navascu\u00e9s. Lleida: Virgili i Pag\u00e8s, 139 p.<\/p>\n\n\n\n
Barcelona: Enciclop\u00e8dia Catalana, 232 p. (Biblioteca Universit\u00e0ria; 11).
Origen i escuts de cognoms catalans (1989). Col\u00b7leccionable del diari Avui. Barcelona:
Premsa Catalana, 240 p.<\/p>\n\n\n\n
168 p. (Episodis de la Hist\u00f2ria; 300) (reimpressi\u00f3: 1996).<\/p>\n\n\n\n
Pladevall i Font. Maquetaci\u00f3 i infografia d\u2019Ignasi Ametlla i Guxens. Barcelona: Curial
Edicions Catalanes, 246 p. (2a ed.: Curial i Fundaci\u00f3 Pere Coromines, 2015).<\/p>\n\n\n\n
Generalitat<\/em>, juntament amb Josep Pag\u00e8s i Rejsek i Ricard Lobo i Gil. Barcelona: Generalitat
de Catalunya, Departament de la Presid\u00e8ncia, 1995, 166 p. (Guies; 1) (2a ed.,
1996, 159 p.; 3a ed., 2001, 159 p.; 4a ed., 2005, 167 p.).<\/p>\n\n\n\n
Mumbr\u00fa. Prefaci de Mart\u00ed de Riquer. Cabrera de Mar: Galerada, 1997, 29 folis de
l\u00e0mina.<\/p>\n\n\n\n
Bru de Sala i de Valls. Barcelona: Juventud, 1998, 281 p.<\/p>\n\n\n\n
del Vall\u00e8s: Institut d\u2019Estudis Nobiliaris Catalans i Arxiu Nacional de Catalunya. En
quatre volums: volum i, Pag\u00e8s, 1998, 142 p.; volum ii, Pag\u00e8s, 2004, 152 p.; volum iii,
Pag\u00e8s, 2013, 176 p.; i volum iv, amb il\u00b7lustracions de Xavier Garcia i Mesa, Difusi\u00f3
Publicacions i V\u00eddeos, 2019, 194 p.<\/p>\n\n\n\n
Barcelona: Generalitat de Catalunya, Direcci\u00f3 General d\u2019Administraci\u00f3 Local, 2001,
100 p.<\/p>\n\n\n\n
Generalitat<\/em>, juntament amb Josep Pag\u00e8s i Rejsek i Ricard Lobo i Gil. Barcelona: Generalitat
de Catalunya, Departament de la Presid\u00e8ncia, 2002, 159 p. (Guies; 1) (2a ed.,
2004; 3a ed., 2006, 171 p.).<\/p>\n\n\n\n
de Vicent Canet i Mart\u00ednez. Pr\u00f2leg de Joan Francesc Marco. Barcelona: Laertes,
2003, 278 p. (Rey de Bastos; 41).<\/p>\n\n\n\n
la Generalidad<\/em>, juntament amb Josep Pag\u00e8s i Rejsek i Ricard Lobo i Gil. Barcelona:
Generalitat de Catalunya, Entitat Aut\u00f2noma del Diari Oficial i de Publicacions, 2003,
159 p. (Gu\u00edas; 13) (1a ed., 2001; 2a ed., 2003; 3a ed., 2004; 4a ed., 2005, 171 p.).<\/p>\n\n\n\n
conjuntament amb altres autors. Cat\u00e0leg de l\u2019exposici\u00f3 celebrada al Palau Robert de
Barcelona del 19 d\u2019octubre al 8 de novembre del 2005. Barcelona: Generalitat de Catalunya,
2005, 62 p.<\/p>\n\n\n\n
Barcelona: Instituci\u00f3 Catalana de Genealogia i Her\u00e0ldica, 2009, 18 p.<\/p>\n\n\n\n
Instituci\u00f3 Catalana de Genealogia i Her\u00e0ldica, 2010, 32 p.<\/p>\n\n\n\n
Instituci\u00f3 Catalana de Genealogia i Her\u00e0ldica, 2010, 17 p.<\/p>\n\n\n\n
d\u2019Ignasi Ametlla i Guxens. Cabrera de Mar: Galerada, 2011, 260 p. (Manuals
Universitaris; 2).<\/p>\n\n\n\n
innecessari.<\/em> Barcelona Instituci\u00f3 Catalana de Genealogia i Her\u00e0ldica, 2011, 18 p.<\/p>\n\n\n\n
Pladevall i Font. Maquetaci\u00f3 i infografia d\u2019Ignasi Ametlla i Guxens. Barcelona: Instituci\u00f3
Catalana de Genealogia i Her\u00e0ldica, 2012, 244 p.<\/p>\n\n\n\n
Instituci\u00f3 Catalana de Genealogia i Her\u00e0ldica, 2012, 156 p.<\/p>\n\n\n\n
2017-2021. Volum i, 2017, 160 p., amb pr\u00f2leg de Josep M. Salrach i direcci\u00f3 i
producci\u00f3 d\u2019Ignasi Ametlla i Guxens; volum ii-A, 2018, 213 p., amb pr\u00f2leg de Jaume
Sobrequ\u00e9s i direcci\u00f3 i producci\u00f3 d\u2019Ignasi Ametlla i Guxens; volum iii i iv-A, 2020,
205 p., amb pr\u00f2leg d\u2019Agust\u00ed Alcoberro i Pericay i direcci\u00f3 i producci\u00f3 d\u2019Ignasi Ametlla
i Guxens; volum iii i iv-B, 2021, 206 p.; volum v, 2014, 139 p., amb pr\u00f2leg de
Francesc Cabana i direcci\u00f3 i producci\u00f3 d\u2019Ignasi Ametlla i Guxens. L\u2019obra consta
de cinc parts: 1) Llinatges comtals i vescomtals; 2) Noblesa immemorial; 3 i 4) Noblesa
de privilegi d\u2019origen urb\u00e0 i rural; 5. Fam\u00edlies ennoblides per concessi\u00f3 de t\u00edtol
nobiliari del Regne.<\/p>\n\n\n\n
Meyerhoff. Barcelona: Instituci\u00f3 Catalana de Genealogia i Her\u00e0ldica, 2015, 294 p.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"