L\u2019autor proposa una nova teoria sobre l\u2019origen de Crist\u00f2for Colom en base a diversos documents, que s\u2019han trobat en diferents arxius espanyols en els darrers trenta anys. Aquests documents s\u00f3n: nou c\u00f2pies de cartes de Colom copiades al segle XVI i publicades en el denominat Llibre copiador per Antonio Rumeu de Armas; la investigaci\u00f3 o inquisici\u00f3 duta a terme per Francisco de Bobadilla a l\u2019illa Hispaniola l\u2019any 1500 en contra de la governaci\u00f3 dels tres germans Colom, trobada a l\u2019Arxiu General de Simancas per la seva directora de refer\u00e8ncies, Sra. Isabel Aguirre, i publicada l\u2019any 2006; el contracte d\u2019aprenentatge d\u2019un home jove de nom Bartomeu Colom, genov\u00e8s, per aprendre a teixir seda al taller del mestre florent\u00ed Antonio di Piero a Val\u00e8ncia l\u2019any 1479.<\/p>\n\n\n\n
La conclusi\u00f3 final \u00e9s que Colom i els seus germans varen n\u00e9ixer i passaren la inf\u00e0ncia i joventut a Val\u00e8ncia. El seu origen \u00e9s dual, a causa de les diferents circumst\u00e0ncies familiars dels seus pares: el seu pare, un teixidor de seda l\u00edgur de llinatge Colombo, immigrat a la ciutat de Val\u00e8ncia, mentre que la seva mare, una jove dona valenciana, era membre d\u2019una fam\u00edlia de teixidors de seda judeoconversos establerts professionalment a la ciutat de Val\u00e8ncia. Un tal origen explicaria que la llengua materna de Colom fos la llengua catalana i per qu\u00e8 sempre fou considerat com un s\u00fabdit natural del rei Ferran. Aquest origen parcial de jueu convers tamb\u00e9 faria comprendre el desig d\u2019ocultaci\u00f3 del passat familiar, aix\u00ed com tamb\u00e9 el suport rebut per importants clans de judeoconversos residents a la ciutat de Val\u00e8ncia com els Sant\u00e0ngel i els S\u00e1nchez.<\/p>\n\n\n\n
Paraules clau: Colom, Val\u00e8ncia, immigraci\u00f3 l\u00edgur, teixidors de seda judeoconversos. inquisici\u00f3 castellana, llengua catalana.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019auteur propose une nouvelle th\u00e9orie sur l\u2019origine de Christophe Colomb en base \u00e0 divers documents trouv\u00e9s au cours des 30 derniers ans dans les archives historiques espagnols. Ces documents sont: 9 lettres copi\u00e9es de Colomb du XVI\u00e8me si\u00e8cle publi\u00e9s dans le livre nomm\u00e9 Llibre copiador par Antonio Rumeu de Armas, l\u2019inquisition faite par Francisco de Bobadilla a l\u2019\u00eele de La Hispaniola en 1500 contre les trois fr\u00e8res Colomb, trouv\u00e9 par Mme. Isabel Aguirre, chef de r\u00e9f\u00e9rences du Archive General de Simancas et publi\u00e9 en 2006, et un contrat d\u2019apprentissage de Barth\u00e9lemy Colomb l\u2019an 1479 pour apprendre l\u2019art de tisser la soie avec le ma\u00eetre florentin Antonio di Piero \u00e9tablie \u00e0 Valence (Courone d\u2019Aragon).<\/p>\n\n\n\n
La conclusion finale est que Colomb et ses fr\u00e8res sont n\u00e9s et ont pass\u00e9 leur enfance et adolescence dans la ville de Valence. Son origine famili\u00e8re \u00e9tait, donc, duel ou m\u00e9tis, due au diff\u00e8rent origine de leur parents: le p\u00e8re fut un tisseur de soie, de nom Colombo, de la Ligurie immigr\u00e9 \u00e0 la ville de Valence et sa m\u00e8re appartenait \u00e0 une famille marrane (juif-converti) de tisserands de soie de Valence. Cette origine explique pourquoi la langue maternelle de Colom \u00e9tait la langue catalane et pourquoi il \u00e9tait consid\u00e9r\u00e9 un sujet naturel du roi Ferdinand. Son origine partiellement marrano (juif converti) explique non seulement son d\u00e9sir de cacher son origine famili\u00e8re, mais aussi le support re\u00e7u par les plus important clans familiaux de juifs convertis r\u00e9sidents \u00e0 la ville de Valence, les Sant\u00e0ngel et les S\u00e1nchez, pour r\u00e9aliser son premier voyage de d\u00e9couverte du Nouveau Monde.
Mots-cl\u00e9s: Colomb, Valencia, immigration Ligurienne, tisseurs de soi juifs-convertis, Inquisition Castiglane, langue catalane.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019autore propone una nuova teoria sull\u2019origine di Cristoforo Colombo in base a diversi documenti rinvenuti in diversi archivi storici spagnoli negli ultimi trent\u2019anni. Questi documenti sono: nuove copie di lettere di Cristoforo Colombo scritte nel secolo XVI e pubblicate nel cosiddetto Llibre copiador per Antonio Rumeu de Armas; l\u2019inquisizione di Francisco de Bobadilla, fatta nell\u2019isola di La Hispaniola nel 1500 contro i fratelli Colombo, rinvenuta nell\u2019Archivio Generale di Simancas dalla signora Isabel Aguirre, dirigente, e pubblicata nell\u2019anno 2006; un contratto di apprendista di Bartolomeo Colombo, datato 1479, per imparare l\u2019arte dei tessuti di seta nella bottega del maestro fiorentino Antonio di Piero stabilitosi a Valencia.<\/p>\n\n\n\n
La conclusione finale \u00e9 che Colombo ed i suoi fratelli sono nati ed hanno trascorso la loro infanzia e giovinezza nella citt\u00e0 di Valencia. La loro origine \u00e8 duplice a causa delle differenti origini dei loro genitori: il loro padre, un tessitore di seta immigrato a Valencia dalla Liguria col cognome Colombo, in quanto sua madre apparteneva ad una famiglia di tesitori di seta di ebrei convertiti stabiliti a Valencia. Tale origine spiega le ragioni per cui la lingua materna di Colombo fosse la catalana ed il perch\u00e9 venisse sempre considerato un suddito naturale del re Ferdinando. Tale origine di ebreo convertito spiegherebbe non solo il suo desiderio di occultare il passato familiare, ma anche il supporto ricevuto da importanti clan di ebrei convertiti residenti in Valencia come i Sant\u00e0ngel ed i S\u00e1nchez.<\/p>\n\n\n\n
Parole chiave: Colombo, Valencia, immigrazione ligure, tessitori di seta ebrei convertiti, inquisizione castigliana, lingua catalana.<\/p>\n\n\n\n
CRIST\u00d2FOR COLOM, CIUTAD\u00c0 DE VAL\u00c8NCIA I \u201cGENOV\u00c8S DE NACI\u00d3\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Per Francesc Albardaner i Llorens<\/p>\n\n\n\n
(Octubre del 2016)<\/p>\n\n\n\n
ELS GENOVESOS A VAL\u00c8NCIA AL SEGLE XV<\/p>\n\n\n\n
Al segle XV Val\u00e8ncia es va convertir en un pol econ\u00f2mic, comercial i industrial de primer ordre en el Mediterrani occidental i aix\u00f2 va comportar la pres\u00e8ncia a la ciutat de nombroses col\u00f2nies d\u2019estrangers, entre les quals la col\u00f2nia genovesa, que va ser una de les m\u00e9s importants, tant pel nombre d\u2019immigrants com per la diversitat de professions dels seus integrants. Aquestes col\u00f2nies de forasters solien tenir una organitzaci\u00f3 social pr\u00f2pia i eren representades per un c\u00f2nsol davant de les autoritats valencianes i reials. En el cas dels genovesos aquest representant era denominat \u201cc\u00f2nsol de la naci\u00f3 genovesa\u201d i els seus integrants, com a \u201cgenovesos de naci\u00f3\u201d. Els genovesos arribaren a tenir una confraria pr\u00f2pia que, iniciada al segle XV, es mantingu\u00e9 vigent fins a l\u2019inici del segle XX.<\/p>\n\n\n\n
Pertanyien a la \u201cnaci\u00f3 genovesa\u201d totes aquelles persones immigrades al regne de Val\u00e8ncia que tenien un origen geogr\u00e0fic com\u00fa l\u00edgur, normalment denominat com a genov\u00e8s, tot i que no havien de ser for\u00e7osament originaris de la ciutat de G\u00e8nova, sin\u00f3 d\u2019alguna poblaci\u00f3 de tot l\u2019\u00e0mbit geogr\u00e0fic dels dominis de la rep\u00fablica genovesa. Els mercaders solien ser el nucli originari d\u2019aquestes col\u00f2nies i els seus consolats estaven orientats, sobretot, a defensar el comer\u00e7. Com que la perman\u00e8ncia dels mercaders i els representants de les grans cases comercials genoveses a Val\u00e8ncia era molt fluctuant \u2014aquesta podia ser de setmanes o de d\u00e8cades\u2014, la composici\u00f3 de la col\u00f2nia genovesa a Val\u00e8ncia anava canviant cont\u00ednuament.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 en el cas de la col\u00f2nia genovesa de Val\u00e8ncia hi tenien un pes molt fort els artesans, especialment els teixidors de seda, que normalment eren velluters, que no nom\u00e9s varen fer llargues resid\u00e8ncies a la ciutat, sin\u00f3 que, la gran majoria, com diu David Igual (1), s\u2019integraren en la societat que els havia acollit. Pel fet de ser la majoria dels velluters immigrants joves artesans a la recerca de nous horitzons professionals i benestar econ\u00f2mic, la seva integraci\u00f3 a la societat valenciana es feia, normalment, per matrimoni amb dones valencianes. Els descendents d\u2019aquests matrimonis mixtos valenciano-l\u00edgurs continuaven tenint la consideraci\u00f3 de \u201cgenovesos de naci\u00f3\u201d? Sembla que la resposta a aquesta pregunta ha de ser afirmativa, ja que, a tall d\u2019exemple, els components de la Confraria dels Genovesos de Val\u00e8ncia al segle XVIII estava composta per valencians que tenien un remot\u00edssim origen l\u00edgur que nom\u00e9s quedava fixat pel seu llinatge itali\u00e0.<\/p>\n\n\n\n
CRIST\u00d2FOR COLOM I LA CIUTAT DE VAL\u00c8NCIA<\/p>\n\n\n\n
Repto l\u2019amable lector que intenti trobar alguna refer\u00e8ncia a la ciutat de Val\u00e8ncia entre els centenars de biografies que han estat publicades sobre Crist\u00f2for Colom i comprovar\u00e0 que pr\u00e0cticament no n\u2019hi ha cap. Com a molt, algun autor pot suggerir (2) que en el viatge de Crist\u00f2for Colom de Sevilla a Barcelona per anar a donar als reis Cat\u00f2lics la confirmaci\u00f3 de la descoberta de noves terres a ponent l\u2019abril del 1493, el recorregut d\u2019aquest viatge va passar per la ciutat de Val\u00e8ncia, sense, per\u00f2, aportar cap documentaci\u00f3 que pugui justificar la seva suposici\u00f3. De les biografies ortodoxes del Cristoforo Colombo genov\u00e8s es pot deduir que no hi va haver cap viv\u00e8ncia o estada de Colom a la capital valenciana en tota la seva vida. Entre Colom i la ciutat de Val\u00e8ncia no hi ha cap lligam vivencial, d\u2019acord amb els textos ortodoxos universalment acceptats. Per\u00f2 en els textos cl\u00e0ssics ja coneguts, el pare Bartolom\u00e9 de las Casas, en el cap\u00edtol 131 de la seva Historia de las Indias fa dir a Colom: \u201c<\/em>Y dice que, aunque otra cosa de provecho no se hubiere, sino estas tierras tan hermosas, que son tan verdes y llenas de arboledas y palmas, que llevan ventaja a las huertas de Valencia <\/strong>por mayo, se deber\u00edan mucho estimar.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n Atenent-nos a les biografies oficials del descobridor, Crist\u00f2for Colom no va visitar mai Val\u00e8ncia pel mes de maig, ja que incl\u00fas en refer\u00e8ncia al seu viatge a Barcelona de l\u2019any 1493, Colom va restar tot aquest mes a Barcelona en companyia dels reis. De tota manera aquesta \u00fanica comparaci\u00f3 amb les hortes de Val\u00e8ncia (fins a la troballa del Llibre copiador) podria haver estat suggerida per algun dels valencians que acompanyaren Colom en el seu primer viatge.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 fa uns vint anys, es va descobrir una col\u00b7lecci\u00f3 de nou textos de Crist\u00f2for Colom a la llibreria antiqu\u00e0ria Catedral de Tarragona. Aquests textos eren nou cartes i cartes relaci\u00f3 dels seus viatges, dos dels quals ja eren coneguts, per\u00f2 set eren desconeguts. Aquest conjunt de textos de Colom va rebre el nom de Llibre copiador i fou estudiat, transcrit i publicat per Antonio Rumeu de Armas per enc\u00e0rrec del Ministeri de Cultura espanyol, que els va comprar i dipositar a l\u2019Arxiu General d\u2019\u00cdndies de Sevilla.<\/p>\n\n\n\n Sorprenentment per a nosaltres, en els textos d\u2019aquest llibre copiador apareixen sis noves refer\u00e8ncies a Val\u00e8ncia i als valencians, fet que considerem que caldr\u00e0 tenir molt en consideraci\u00f3. Passem a copiar a continuaci\u00f3 els diversos par\u00e0grafs en qu\u00e8 es fa menci\u00f3 espec\u00edfica de Val\u00e8ncia:<\/p>\n\n\n\n 1. Carta n\u00famero II del Llibre copiador. Carta relaci\u00f3 del segon viatge d\u2019exploraci\u00f3 a Am\u00e8rica i colonitzaci\u00f3 de l\u2019illa Hispaniola del mes de gener de l\u2019any 1494: \u201c<\/em>Aqui vi yo mui buenas casas y adornamientos, en el camino de alguna de elles, de redes y ca\u00f1as, de una y otra parte del camino, que sal\u00edan de las casas fasta la mar al luengo, y all\u00ed donde fazian fin, en la playa, ten\u00edan un entretexido cadafalso como a\u00e7utea sobrel camino, casi en manera de puerta, y de tam perfecto labor, que en Valen\u00e7ia seria bien a\u00e7epto.\u201d<\/strong><\/p>\n\n\n\n 2. Carta relaci\u00f3, document n. II, del Llibre copiador, del segon viatge d\u2019exploraci\u00f3 a Am\u00e8rica i colonitzaci\u00f3 de l\u2019illa Hispaniola del mes de gener de l\u2019any 1494: \u201c[…] deseo mucho que de ella se aya cantidad, que lugar ay aqu\u00ed para se hazer ca\u00f1aberales, para hacer un cuento de quintales de a\u00e7\u00facar cada a\u00f1o; otros tamtos de algod\u00f3n mui finisimo, y no menos de arroz, si aqu\u00ed estuvieran los labradores de Val\u00e8ncia.\u201d<\/strong><\/p>\n\n\n\n 3. Carta relaci\u00f3 del viatge d\u2019exploraci\u00f3 a les illes Hispaniola, Cuba i Jamaica. Document III del Llibre copiador, La Isabela a 26 de febrer del 1495: \u201c<\/em>Y despu\u00e9s fu\u00ed a \u00e7orgir a Santa Gl\u00f2ria, que as\u00ed le puse nombre a este lugar, por la estrema fermosura de la tierra, porque ninguna comparaci\u00f3n tiene con ella las g\u00fcertas de Valencia <\/strong>ni de otra parte que buenas sean.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n 4. Carta relaci\u00f3 del viatge d\u2019exploraci\u00f3 a les illes Hispaniola, Cuba i Jamaica. Document III del Llibre copiador, La Isabela a 26 de febrer del 1495: \u201c<\/em>Y no poco populent\u00edssima es la ysla de Santiago, ultramodo abundosos bien de sus viandes; yo la andube toda a la rredonda, y no vi sola una legua de tierra est\u00e9rile salvo muy fermosa, ans\u00ed en agosto como en mayo, que fue la primera vez que fue a ella, en el un tiempo y en el otro; siempre me paresci\u00f3 de una manera, en todo cavo de ella, ans\u00ed<\/strong> fermosa como las huertas en Valencia<\/strong> y en todo cavo poblada de poblaciones grand\u00edssimes, etc.\u201d<\/p>\n\n\n\n 5. Carta relaci\u00f3 del tercer viatge de descobriment i exploraci\u00f3 a Am\u00e8rica del Sud. Santo Domingo, setembre del 1498. (Document VI del Llibre copiador): \u201c<\/em>Y all\u00ed oviera muy buen Puerto si fuera fundo y avia cases y gente y muy lindas tierras, e tan fermosas y verdes como las huertas de Valencia en mar\u00e7o.\u201d<\/strong><\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n 6. Carta relaci\u00f3 del tercer viatge de descobriment i exploraci\u00f3 a Am\u00e8rica del Sud. (Document VI del Llibre copiador): \u201cQue cuando yo llegu\u00e9 a la isla de la Trinidad, adonde la estrella del Norte, en anocheciendo, tambi\u00e9n se me al\u00e7ava cinco grados, all\u00ed y en la tierra de Gra\u00e7ia fall\u00e9 temperancia suavisima y las tierra y arboles muy berdes y tan hermosos como en abril en las Huertas de Valencia, <\/strong>y la gente de all\u00ed de muy linda estatura etc.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s d\u2019aquestes comparacions tan nombroses amb fets de Val\u00e8ncia es despr\u00e8n amb tota evid\u00e8ncia que Crist\u00f2for Colom coneixia molt b\u00e9 Valencia, les seves hortes, la laboriositat dels treballadors dels camps d\u2019arr\u00f2s, la destresa dels artesans de les fulles de palma, etc. Qui pot dubtar que Colom va passar una part important de la seva vida a Val\u00e8ncia?<\/p>\n\n\n\n Atenent a les pr\u00f2pies declaracions de Colom quan afirma que va comen\u00e7ar a navegar als catorze anys i tenint en compte que des de l\u2019any 1471 ja podem seguir la seva biografia amb una certa precisi\u00f3 i detall, Colom nom\u00e9s podia haver adquirit aquests coneixements sobre la ciutat de Val\u00e8ncia en la seva infantesa i primera adolesc\u00e8ncia. Som conscients que acceptar aquesta darrera afirmaci\u00f3 nostra implica el nostre rebuig a la identificaci\u00f3 que s\u2019ha fet del descobridor del Nou M\u00f3n amb el Cristoforo Colombo, fill de Domenico Colombo, fam\u00edlia de cardadors i teixidors de draps de llana de G\u00e8nova i Savona. Aquesta nova deducci\u00f3 entra a complementar els nostres dubtes expressats en diversos treballs nostres sobre la identitat aut\u00e8ntica de Colom (3).<\/p>\n\n\n\n ELS COLOM: TEIXIDORS DE LLANA O DE SEDA?<\/p>\n\n\n\n Si ens atenem a la documentaci\u00f3 genovesa, que diuen que correspon al descobridor del Nou M\u00f3n, resulta que Cristoforo Colombo fou \u201clanerius\u201d, cardador i teixidor de llana, fins a l\u2019any 1472. L\u2019acceptaci\u00f3 d\u2019aquest fet, per si mateix, ja contradiu all\u00f2 que va declarar Colom en afirmar que va comen\u00e7ar a navegar als catorze anys, ja que per l\u2019any 1472, el Colombo genov\u00e8s tenia vint o vint-i-un anys. Aquesta grollera incompatibilitat no ha estat inconvenient perqu\u00e8 els historiadors italians continu\u00efn admetent que la primera professi\u00f3 de Colom fou la de tota la seva fam\u00edlia, que no era altra que la de teixidor de llana.<\/p>\n\n\n\n Per altra banda, si s\u2019accepta la versi\u00f3 genovesa que Colom primer va ser teixidor de llana i despr\u00e9s agent comercial fins a l\u2019any 1476, com a m\u00ednim, quan va tenir Colom el temps i les circumst\u00e0ncies necess\u00e0ries per aprendre l\u2019art de la navegaci\u00f3?<\/p>\n\n\n\n Fa nom\u00e9s deu anys, per\u00f2, es va publicar un llibre sobre el darrer i important\u00edssim document relatiu a Crist\u00f2for Colom que va trobar la Sra. Isabel Aguirre, cap de refer\u00e8ncies, a l\u2019Arxiu General de Simancas, que no \u00e9s altre que la inquisici\u00f3 o informe que va fer Francisco de Bobadilla l\u2019any 1500 sobre la conducta de Colom, i dels seus germans, en la governaci\u00f3 de les \u00cdndies. El llibre fou publicat entre la Sra. Isabel Aguirre i la Dra. Consuelo Varela sota el t\u00edtol La ca\u00edda de Crist\u00f3bal Col\u00f3n. El juicio de Bobadilla. Aquest llibre \u00e9s una s\u00e8rie de declaracions de diversos personatges residents a l\u2019illa Hispaniola en contra de la forma de governar dels germans Colom, ja que hem de recordar que en aquell moment residien tots tres a l\u2019illa.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed, en aquesta informaci\u00f3 oficial hi ha diverses declaracions sobre un fet especialment greu com fou l\u2019amputaci\u00f3 de llengua a dues dones per ordre de Bartomeu Colom, perqu\u00e8 havien dit que el pare i els germans Colom eren de baixa extracci\u00f3 social per haver estat teixidors de seda, amb l\u2019agreujant que el germ\u00e0 petit, Diego, fou aprenent de teixidor de seda al taller d\u2019un mestre musulm\u00e0. Considerem de tanta import\u00e0ncia aquestes declaracions que les transcrivim a continuaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n 1. Declaraci\u00f3 del testimoni Francisco de Ses\u00e9 (p. 206): \u201cYten, dize que mand\u00f3 a\u00e7otar una muger encima de un asno desnuda en cueros en la Ysabela, y la a\u00e7otaron porque dixo que estava pre\u00f1ada e no se hall\u00f3 la pre\u00f1ez verdad; e a otra, porque dixo mal del Almirante e de sus hermanos, le cortaron la lengua, e el mal que avia dicho fu\u00e9 que su padre, del Almirante, av\u00eda sydo texedor e sus hermanos oficiales.\u201d<\/strong><\/p>\n\n\n\n 2. Declaraci\u00f3 del testimoni Juan de Salazar (p. 221): \u201cYten, dize que el Adelantado, andando de noche, azechando por las casas, que oy\u00f3 dezir a dos mugeres, que la una se dez\u00eda Teresa de Bae\u00e7a a la otra Yn\u00e9s de Malaver, que el Almirante e el Adelantado heran de baxa suerte e que don Diego, su hermano aprendy\u00f3<\/strong> texedor de seda<\/strong>, e que por esto les mand\u00f3 cortar las lenguas e a\u00e7otallas, e que lo sabe porque lo vi\u00f3.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n 3. Declaraci\u00f3 del testimoni Rodrigo P\u00e9rez (p. 232): \u201cYten, dize que podia haver cinco a\u00f1os que acaez\u00e7i\u00f3 que porque una muger, que se dice Teresa de Bae\u00e7a, e otra Yn\u00e9s de Malaver dixeron que el Almirante e sus hermanos eran de linaje de texedores, que mosl\u00edn avia ense\u00f1ado a texer a don Diego,<\/strong> les cortaron las lenguas; a cuando lo supo el Almirante escribi\u00f3 una carta al Adelantado, que ley\u00f3 este testigo, que en una parte de ella dezia: \u00abEso que haveis fecho esta bien, que quienquiera que dize mal de nos muerte meres\u00e7e, e asy es el derecho\u00bb.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n Considerem que la reacci\u00f3 de Bartomeu Colom fou tan brutal perqu\u00e8 aquestes dues dones deien la veritat i desvelaven un dels secrets m\u00e9s ben guardats del passat dels germans Colom i que aquest passat no era altre que, tant el pare com els fills, havien estat teixidors d\u2019ofici. Ara b\u00e9, foren teixidors de llana o de seda? En el cas del germ\u00e0 petit sembla clar que el seu ofici fou el de teixidor de seda i que el mestre de Diego fou un mestre musulm\u00e0. Davant l\u2019evid\u00e8ncia que a G\u00e8nova no hi havia mestres musulmans, aquest aprenentatge de teixir seda es va fer a Val\u00e8ncia, on s\u00ed que hi havia una tradici\u00f3 centen\u00e0ria de tallers musulmans de teixir seda.<\/p>\n\n\n\n Tot ens porta a pensar que tota la fam\u00edlia Colom residia a Val\u00e8ncia i que el seu art era el de la seda i no el de la llana. I aix\u00f2 encara fa m\u00e9s interessant aquesta nova teoria nostra de ser Colom ciutad\u00e0 de Val\u00e8ncia i \u201cgenov\u00e8s de naci\u00f3\u201d pel fet que, dins del gremi o art de la seda, hi treballaven sobretot musulmans, jueus conversos i genovesos, una barreja de cultures diverses ben interessant!<\/p>\n\n\n\n A aquesta nova documentaci\u00f3 de Simancas, tan important, s\u2019hi va afegir, l\u2019any 2011, una troballa del gran erudit valenci\u00e0 Sr. Jaume Richart i Gom\u00e0: un contracte d\u2019aprenentatge (4) d\u2019un home jove de nom Bartomeu Colom, genov\u00e8s de naci\u00f3 i resident a Val\u00e8ncia, que entrava com a aprenent en el taller del teixidor de seda Antonio di Piero, florent\u00ed, resident tamb\u00e9 a Val\u00e8ncia. El contracte \u00e9s de data 23 d\u2019agost de 1479 i l\u2019aprenent declara tenir una edat de vint anys, que fa que tingu\u00e9s una edat aproximada igual a la del germ\u00e0 de Colom, Bartomeu. Si accept\u00e9ssim aquesta identificaci\u00f3 de l\u2019aprenent del document valenci\u00e0 amb el germ\u00e0 segon del descobridor del Nou M\u00f3n, aix\u00f2 reblaria encara m\u00e9s la nova teoria que la fam\u00edlia Colom residia a Val\u00e8ncia i que el seu ofici era el de teixidors de seda.<\/p>\n\n\n\n CRIST\u00d2FOR COLOM I EL M\u00d3N DELS JUEUS CONVERSOS VALENCIANS<\/p>\n\n\n\n \u00c9s cosa coneguda i repetida que si Crist\u00f2for Colom va poder realitzar el seu primer viatge al Nou M\u00f3n fou gr\u00e0cies a la decisi\u00f3 i empenta de Llu\u00eds de Sant\u00e0ngel, qui, deixant de banda raonaments teol\u00f2gics o geogr\u00e0fics, nom\u00e9s en base a criteris econ\u00f2mics i d\u2019inversions de risc, va donar ple suport al projecte colomb\u00ed. L\u2019altre personatge de la cort de Ferran el Cat\u00f2lic que va donar suport a Colom fou el tresorer general de la Corona d\u2019Arag\u00f3, Gabriel S\u00e1nchez. Tant l\u2019un com l\u2019altre eren membres de fam\u00edlies de conversos d\u2019origen aragon\u00e8s per\u00f2 establertes tamb\u00e9 a Val\u00e8ncia. Aix\u00ed, el germ\u00e0 del tresorer i lloctinent general seu, Alfonso S\u00e1nchez, residia a Val\u00e8ncia i era el cap d\u2019una companyia comercial molt poderosa que enviava els seus vaixells des d\u2019Alexandria fins a Bristol i Galway. No \u00e9s d\u2019estranyar, doncs, que de les tres cartes enviades per Colom des de Lisboa en les quals donava a con\u00e8ixer l\u2019\u00e8xit de la seva expedici\u00f3 al Nou M\u00f3n, dues anessin dirigides a Llu\u00eds de Sant\u00e0ngel i a Gabriel S\u00e1nchez i la tercera, l\u00f2gicament, als reis Cat\u00f2lics.<\/p>\n\n\n\n Seguint la teoria del Cristoforo Colombo genov\u00e8s, que impedia un coneixement previ del descobridor amb aquests personatges en fases anteriors de la seva vida, el suport rebut per Colom per aquests judeoconversos era simplement una aposta arriscada dels dos s\u00fabdits de Ferran el Cat\u00f2lic en base a criteris estrictament mercantils i de geopol\u00edtica del moment. Per\u00f2 si acceptem la nostra teoria que la fam\u00edlia Colom residia a Val\u00e8ncia i que freq\u00fcentava els ambients dels jueus conversos dins del m\u00f3n de l\u2019art de la seda valenciana, el suport de Sant\u00e0ngel i de la fam\u00edlia S\u00e1nchez podria basar-se en lligams m\u00e9s antics, fins i tot familiars, entre aquests personatges.<\/p>\n\n\n\n La clau de volta de tot recau en la personalitat de la mare dels germans Colom. Qui fou en realitat la mare de Crist\u00f2for Colom? Vist tot el que hem apuntat amb anterioritat i tamb\u00e9 pel que direm m\u00e9s tard sobre aspectes molt importants que defineixen una cultura judeoconversa del mateix Colom, tot indica que la mare de Colom era d\u2019una fam\u00edlia de jueus conversos valencians, que tenien com ofici l\u2019art i el comer\u00e7 de la seda. Per tant, el retrat robot de la fam\u00edlia de Colom, segons la nostra nova teoria, \u00e9s el seg\u00fcent relat:<\/p>\n\n\n\n Un jove mestre genov\u00e8s teixidor de seda o velluter, ja fos originari de la ciutat de G\u00e8nova o, m\u00e9s aviat, de la ciutat de Savona, com el clan Gavoto, emigra a la ciutat de Val\u00e8ncia cap a l\u2019any 1440 per exercir el seu ofici i poc despr\u00e9s casa amb una jove d\u2019una fam\u00edlia de seders valencians judeoconversos. Pel fet d\u2019haver-hi a Val\u00e8ncia diverses nissagues de fam\u00edlies judeoconverses de llinatge Colom, el llinatge genov\u00e8s Colombo del nostre jove marit \u00e9s mudat r\u00e0pidament a la forma Colom, m\u00e9s curta i coneguda. El mateix va passar amb els Gavoto de Savona, que passaren a ser denominats com a Gavot a Val\u00e8ncia molt r\u00e0pidament.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 hem d\u2019admetre que ens \u00e9s completament desconegut el llinatge de la mare judeoconversa de Crist\u00f2for Colom. Tri\u00ef el lector entre els cognoms dels jueus conversos valencians i seders el cognom que m\u00e9s li agradi entre els llistats del cens inquisitorial de conversos de l\u2019any 1506 (5), ja que qualsevol d\u2019ells podria ser el llinatge matern de Colom. Moltes dones d\u2019aquests llinatges foren processades per la nova inquisici\u00f3 castellana i relaxades, que vol dir cremades vives. No volem ni pensar per un moment que el motiu principal de l\u2019ocultaci\u00f3 volguda del seu passat per Colom, no fos solament el fet de ser fill d\u2019una mare judeoconversa, que tamb\u00e9, sin\u00f3 fill d\u2019una dona valenciana cremada viva per heretge! Si aix\u00f2 fos cert, ara entendr\u00edem la retic\u00e8ncia del Vatic\u00e0 a mostrar-nos documents relatius a Colom, que sabem que estan custodiats en els arxius del Palazzo di San Callisto del Trastevere rom\u00e0 i que no ens deixen veure!<\/p>\n\n\n\n Nom\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi dels escrits de Crist\u00f2for Colom molts autors (6) ja han suposat que era descendent d\u2019una fam\u00edlia jueva o conversa. No podem entrar, ara i aqu\u00ed, en l\u2019an\u00e0lisi dels diferents raonaments que delaten un origen jueu de Colom, per\u00f2 s\u00ed que destacarem el fet de la pres\u00e8ncia de l\u2019expressi\u00f3 jueva \u201cb\u2019ezrat Hashem\u201d, escrita de dreta a esquerra, que s\u2019ha trobat en el marge de tretze cartes manuscrites que envi\u00e0 Colom al seu fill i hereu Diego. Aquest fet incontrovertible, que ha estat estudiat per diversos autors i molt especialment per Nito Verdera (7), \u00e9s una prova definitiva de l\u2019adscripci\u00f3 de Colom al m\u00f3n jueu.<\/p>\n\n\n\n Seguint la nostra nova teoria, el seu pare l\u00edgur era cristi\u00e0 i el mateix Colom es comportava com un cristi\u00e0 de soca-rel, per\u00f2 en els seus escrits sempre es traspua un desig de superaci\u00f3, de s\u00edntesi de les dues religions, la cristiana i la jueva. Fins i tot podem dir que Colom buscava un sincretisme de totes les religions, quan va afirmar: \u201c<\/em>Digo que el Esp\u00edritu Santo obra por igual en cristianos, jud\u00edos, moros y en otros de toda secta.\u201d Aquesta frase la considero molt important, ja que crec que nom\u00e9s la podia dir un home que hagu\u00e9s viscut des de petit en una societat multicultural en qu\u00e8 convisquessin, m\u00e9s o menys pac\u00edficament, moros, jueus i cristians i pogu\u00e9s comprovar la bondat de les persones m\u00e9s enll\u00e0 de la seva religi\u00f3 o creen\u00e7a. I no era aquesta precisament la situaci\u00f3 de l\u2019antic regne de Val\u00e8ncia i, sobretot de la seva capital a mitjans del segle XV? No \u00e9s aquesta la m\u00e0xima demostraci\u00f3 que Colom i els seus germans eren valencians?<\/p>\n\n\n\n LA QUADRATURA DEL CERCLE<\/p>\n\n\n\n L\u2019any 1992, el professor Francesco Giunta de la Universitat de Palerm em va convidar a participar en un congr\u00e9s que es va celebrar a la petita vila d\u2019Erice, a Sic\u00edlia (8), per tal que jo defens\u00e9s la teoria de Luis Ulloa sobre la possible catalanitat de Crist\u00f2for Colom. Defensar una teoria alternativa catalana a la teoria ortodoxa italiana davant de molts professors universitaris italians en un congr\u00e9s internacional del m\u00e0xim nivell acad\u00e8mic era un repte que calia plantejar de la manera m\u00e9s cient\u00edfica possible. Jo era conscient que per a tot el m\u00f3n acad\u00e8mic itali\u00e0 era plenament acceptada la versi\u00f3 ortodoxa de l\u2019origen genov\u00e8s de Crist\u00f2fol Colom i que, per tant, la meva pres\u00e8ncia podria ser esperada com un moment de disbauxa i de befa.<\/p>\n\n\n\n Abans de llegir la meva pon\u00e8ncia, vaig exposar que considerava que les dues teories m\u00e9s importants sobre l\u2019origen de Colom, la genovesa i la catalana, presentaven una situaci\u00f3 molt similar a les dues teories enfrontades sobre la naturalesa de la llum, l\u2019ondulat\u00f2ria i la corpuscular, que es debatien durant tot el segle XIX. Les lluites entre els f\u00edsics eren terribles, ja que cadascuna de les dues teories presentava unes raons resultants de proves experimentals irrefutables, que en aquells moments eren considerades completament incompatibles. L\u2019error d\u2019aquesta situaci\u00f3 es basava en el fet de negar la possibilitat que la llum fos alhora ondulat\u00f2ria i corpuscular. Amb els estudis i les teories d\u2019Albert Einstein, de Louis de Broglie i de molts altres cient\u00edfics, a principis del segle XX va quedar resolt l\u2019enfrontament, ja que la llum tenia una naturalesa dual, tant corpuscular com ondulat\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n En el m\u00f3n cient\u00edfic, quan una teoria presenta excessives anomalies als fets experimentals, s\u2019intenta bastir una nova teoria que esmeni les defici\u00e8ncies de la teoria anterior i aquest \u00e9s el cam\u00ed que jo he seguit. Com podia admetre jo que Colom fos itali\u00e0 si no parlava ni el tosc\u00e0 culte ni el genov\u00e8s popular? Com es podia identificar Colom amb un llaner l\u00edgur que fins l\u2019any 1472 havia treballat continuadament de teixidor de llana fins als 21 anys i Colom afirmava que va entrar a la mar navegant a l\u2019edat de 14 anys? Si Colom era un foraster absolut als regnes de Castella i Lle\u00f3, com podria ocupar els c\u00e0rrecs de virrei, almirall de la Mar Oceana i governador general de les \u00cdndies, sense ser naturalitzat com a castell\u00e0 com foren els casos de Magallanes, Caboto o Vespucio? I tantes altres anomalies que podr\u00edem anar desgranant.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2, per altra banda, como podia jo defensar un origen catal\u00e0 de Colom, si el seu mateix fill el qualifica com a genov\u00e8s de naci\u00f3? Com en el cas de la naturalesa de la llum, calia fer una quadratura del cercle, que combin\u00e9s una nacionalitat genovesa amb un home de cultures catalana i judeoconversa que, alhora fos s\u00fabdit natural del rei Ferran el Cat\u00f2lic. Colom havia de tenir una naturalesa dual: genovesa i catalana alhora i que no fos contradict\u00f2ria. Durant vint anys he estat intentant resoldre aquest enigma seguint massa al peu de la lletra les directrius del mestre Luis Ulloa en enfocar les meves recerques preferentment en els arxius hist\u00f2rics catalans, fins que fa uns deu anys, just quan es va publicar la inquisici\u00f3 feta per Francisco de Bobadilla contra Colom, vaig comen\u00e7ar a sospitar que la soluci\u00f3 estava a Val\u00e8ncia i als arxius hist\u00f2rics valencians.<\/p>\n\n\n\n Si la lletra de Colom era la g\u00f2tica catalana, \u00e9s que va aprendre a escriure en alguna escola dels Pa\u00efsos Catalans. Si els textos castellans de Colom eren farcits de catalanismes, \u00e9s que la seva llengua materna era la llengua catalana. Si no va ser naturalitzat castell\u00e0, essent almirall dels regnes de Castella i de Lle\u00f3, fou perqu\u00e8 era s\u00fabdit natural de Ferran al Cat\u00f2lic i, com a tal, segons la provisi\u00f3 reial d\u2019Isabel la Cat\u00f2lica de 2 de febrer del 1475, \u201clos moradores en los reinos de la Corona de Arag\u00f3n ser\u00edan tratados como si fuesen naturales de estos reinos de Castilla y Le\u00f3n\u201d. Tot demostra que Colom fou un personatge originari de la zona catalanoparlant de la Corona d\u2019Arag\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Per tant, Colom nom\u00e9s podria ser catal\u00e0 i genov\u00e8s de naci\u00f3 alhora si el seu pare o, encara millor, el seu avi, fossin l\u00edgurs d\u2019origen, establerts feia temps en algun territori de la Corona d\u2019Arag\u00f3. I la ciutat ideal per poder-se donar aquest fenomen \u00e9s Val\u00e8ncia en el ter\u00e7 central del segle XV. Del coneixement profund de la societat valenciana del segle XV, gr\u00e0cies als magn\u00edfics estudis hist\u00f2rics desenvolupats pels historiadors valencians, han anat sortint les raons que fonamenten la meva nova teoria de l\u2019origen de Colom. Aquesta nova teoria de l\u2019origen dual valenci\u00e0 i genov\u00e8s de Colom pot ser ben acceptada, penso, tant pel m\u00f3n acad\u00e8mic internacional com per les masses populars, ja que equilibra en el seu punt just les teories enfrontades, tot donant una riquesa i complexitat multicultural al nostre personatge que resulten molt m\u00e9s atractives.<\/p>\n\n\n\n NOTES<\/strong><\/p>\n\n\n\n (1)<\/strong> Igual Luis, David. \u201cLa Confraria dels Genovesos de Val\u00e8ncia. Una associaci\u00f3 interprofessional a les darreries de l\u2019Edat Mitjana\u201d, dins d\u2019Organitzaci\u00f3 del treball preindustrial: confraries i oficis; Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2000.<\/p>\n\n\n\n (2) <\/strong>Caball\u00e9 i Clos, Tom\u00e1s. 1493, un a\u00f1o barcelon\u00e9s c\u00e9lebre. Barcelona: Freixinet, 1948.<\/p>\n\n\n\n (3<\/strong>) Albardaner, Francesc. \u201cJohn Cabot and Christopher Columbus Revisited\u201d; The Northern Mariner \/ Le Marin du Nord, Vol. X, n. 2; p. 91-102, July 2000. Del mateix autor, \u201cColumbus, Corsair, and the Pinz\u00f3n brothers, Pirates, in the Mediterranean before 1492\u201d; The Northern Mariner \/ Le Marin du Nord, Vol. XXI, n. 3; p. 263-278, July 2011.<\/p>\n\n\n\n (4) <\/strong>Archivo de Protocolos del Colegio del Corpus Christi \u201cEl Patriarca\u201d; ref.: APP28487, Jaume Valero, 1479-1481.<\/p>\n\n\n\n (5)<\/strong> Cruselles G\u00f3mez, Josep Maria; Cruselles G\u00f3mez, Enric; Bordes Garc\u00eda, Josep. Conversos de la Ciudad de Valencia. El Censo Inquisitorial de 1506. Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim. Estudis Universitaris 140, 2015.<\/p>\n\n\n\n (6)<\/strong> A tall d\u2019exemple podem citar Wiesenthal, Simon. Operation Neue Welt. Judenvefolgung und Columbus-Reise; Par\u00eds: Robert Laffont, 1991. Leibovici, Sarah. Christophe Colomb Juif; Par\u00eds: Maisonneuve et Larose, 1986.<\/p>\n\n\n\n (7) <\/strong>Verdera, Nito. Crist\u00f3bal Col\u00f3n, originario de Ibiza y criptojud\u00edo. Eivissa: Consell Insular d\u2019Eivissa i Formentera, Conselleria de Cultura, 1999.<\/p>\n\n\n\n (8)<\/strong> Albardaner, Francesc. \u201cLa Storia delle Nazioni Europee in cerca di Stato\u201d. Atti del Convegno Internazionale su La Scoperta Colombiana e la Cultura Europea Contemporanea; Erice 22-27 aprile 1992. Accademia Nazionale di Scienze Lettere e Arti di Palermo. Centro di Cultura Ettore Majorana di Erice; Scuola Superiore di Archeologia e Civilt\u00e0 Medievali.<\/p>\n\n\n\n BIBLIOGRAFIA<\/strong><\/p>\n\n\n\n Cruselles, Josep Maria (coord.). En el primer siglo de la Inquisici\u00f3n Espa\u00f1ola: fuentes documentales, procedimientos de an\u00e1lisis, experiencias de investigaci\u00f3n. Val\u00e8ncia: Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia, 2013.<\/p>\n\n\n\n Igual Luis, David. \u201cLos mercaderes italianos, sus funciones econ\u00f3micas y estrategias sociales en la Valencia de finales del siglo XV (1484-1494). Val\u00e8ncia: Universitat de Val\u00e8ncia, 1993, p. 225-475.<\/p>\n\n\n\n \u201cLa Confraria dels genovesos de Val\u00e8ncia. Una associaci\u00f3 interprofessional a les darreries de l\u2019Edat Mitjana\u201d. Organitzaci\u00f3 del treball preindustrial: confraries i oficis. Barcelona: Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2000.<\/p>\n\n\n\n \u201cValencia y Sevilla en el sistema econ\u00f3mico genov\u00e9s de finales del siglo XV\u201d. Revista de Historia Medieval, n\u00fam. 3, 1992, p. 79-116.<\/p>\n\n\n\n Navarro Espinach, Germ\u00e1n. El despegue medieval de la industria de la seda valenciana (1465-1483). Val\u00e8ncia: Consell Valenci\u00e0 de Cultura, Generalitat Valenciana, 1992.<\/p>\n\n\n\n \u201cLa seda entre G\u00e9nova, Valencia y Granada en \u00e9poca de los Reyes Cat\u00f3licos\u201d. La frontera oriental nazar\u00ed como sujeto hist\u00f3rico (s. xiii-xvi). Actas del congreso. Almeria: Instituto de Estudios Almerienses, 1997, p. 477-483.<\/p>\n\n\n\n Rumeu de Armas, Antonio. Libro copiador de Crist\u00f3bal Col\u00f3n; correspondencia in\u00e9dita con los reyes Cat\u00f3licos sobre los Viajes a Am\u00e9rica, 2 toms; col\u00b7lecci\u00f3 Tabula Americae. Madrid: Quinto Centenario; Testimonio Compa\u00f1ia Editorial, Ministerio de Cultura, 1989.<\/p>\n\n\n\n Varela, Consuelo; Aguirre, Isabel. La ca\u00edda de Crist\u00f3bal Col\u00f3n, el juicio de Bobadilla. Madrid: Marcial Pons Historia, 2006.<\/p>\n\n\n\n Col\u00f3n ADN. Su verdadero origen. Documental RTVE<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n