<\/p>\n\n\n\n
Josep Porter i Moix, Vexil\u00b7l\u00f2leg, llibreter i periodista.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Un mat\u00ed de principis de maig del 1945 a casa la fam\u00edlia Porter Moix estaven de celebraci\u00f3. S’havia acabat la Segona Guerra Mundial i els cinc germans s’entretenien dibuixant les banderes dels pa\u00efsos aliats. Les van penjar a la l\u00e0mpada del menjador i all\u00e0 s’hi van estar uns dies. Potser per a quatre d’ells va ser una distracci\u00f3 infantil inofensiva, per\u00f2 no pas per al Josep, el germ\u00e0 petit, que va quedar captivat per aquella paleta de colors inesgotable, una geometria de formes diverses, barres, bandes, estrelles i escuts que significaven coses i exaltaven p\u00e0tries. Tenia nou anys i potser no n’era del tot conscient, per\u00f2 aquells papers acolorits se li havien ficat a dins i ja no en marxarien mai.<\/p>\n\n\n\n NOTES PER A UN ASSAIG D’UN \u00abMANUAL DE VEXIL\u00b7LOLOGIA\u00bb. JOSEP PORTER I MOIX<\/p>\n\n\n\n Arribats al segle XXI, els vexil\u00b7l\u00f2legs encara no s’han posat d’acord per a aconseguir un sistema uniforme de denominaci\u00f3 de les diverses classes de banderes ni una manera \u00fanica de descripci\u00f3 de totes i cadascuna de les banderes. D’una banda, es confonen massa sovint els mots bandera, estendard, senyera i ensenya; massa sovint aquests mots es consideren sin\u00f2nims. D’una altra, massa sovint, gaireb\u00e9 sempre, un vexil\u00b7l\u00f2leg descriur\u00e0 una bandera determinada d’una manera concreta, un altre d’una altra i un tercer improvisar\u00e0 una tercera definici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Possiblement, es podria acceptar que tothom hi digu\u00e9s la seva, essent com \u00e9s la bandera el m\u00e9s popular dels s\u00edmbols \u2014la veiem reprodu\u00efda a dojo i arreu, en edificis oficials, en enciclop\u00e8dies, en c\u00e0mpings, hotels, bancs i altres establiments comercials, i en tota mena de suports\u2014, si no fos que les m\u00e9s importants \u2014una infinitat\u2014 s\u00f3n motiu i objecte de legislaci\u00f3. A l’hora de legislar no n’hi ha prou amb el dibuix; cal la descripci\u00f3 escrita, i el resultat, a fi i efecte de ser entenedor per a tothom, ha de ser prec\u00eds, concret, al m\u00e9s inequ\u00edvoc possible, i senzill. La vexil\u00b7lologia exigeix una normativa exactament igual que els altres llenguatges, el de la parla i l’escriptura, el de la matem\u00e0tica, el de la qu\u00edmica i el de l’her\u00e0ldica.<\/p>\n\n\n\n A primera vista, nom\u00e9s per la simple percepci\u00f3 visual, \u00e9s de creure que el llenguatge de les banderes s’hauria d’assemblar sobretot al de l’her\u00e0ldica. De seguida, per\u00f2, es pot entendre que, per moltes coincid\u00e8ncies que hi pugui haver, l’un i l’altre no poden ser el mateix. \u00c9s cert que moltes banderes-representatives, identificatives s\u00f3n s\u00edmbols com ho s\u00f3n els escuts, per\u00f2 no totes (les de senyals tamb\u00e9 informen, comuniquen, per\u00f2 no identifiquen). D’altra banda, l’escut i la bandera representativa, per les seves caracter\u00edstiques, fins i tot els que coincideixen a ostentar un mateix senyal, s\u00f3n s\u00edmbols completament diferents. L’escut \u00e9s una arma ja existent que, en carregar-se d’esmalts, particions, peces, mobles i figures, esdev\u00e9 her\u00e0ldica; la bandera, per contra, no existeix pr\u00e8viament, sin\u00f3 que \u00e9s el resultat de cosir robes de diferents colors, pels seus costats o damunt, a cadascuna de les dues cares, altres peces de roba, figures o escuts; l’escut, doncs, t\u00e9 una sola cara i la bandera en t\u00e9 dues. Una altra difer\u00e8ncia fonamental \u00e9s la forma: l’escut \u00e9s, generalment, m\u00e9s alt que ample, mentre que la bandera m\u00e9s usual \u00e9s menys alta que llarga. Globalment, es considera que un escut, de la forma que sigui, amb un senyal concret, \u00e9s el mateix que un altre del mateix senyal, excepte en els casos d’escuts de dones i clergues; en canvi, una bandera amb un contingut determinat \u00e9s diferent d’una altra del mateix contingut nom\u00e9s perqu\u00e8 la segona \u00e9s un cent\u00edmetre m\u00e9s alta o m\u00e9s llarga que la primera. La vexil\u00b7lologia moderna exigeix, despr\u00e9s de descriure la forma, l’establiment de les proporcions exteriors.<\/p>\n\n\n\n -<\/kbd>Altrament, ens cal destacar el seu treball en la difusi\u00f3 d’articles de vexil\u00b7lologia i en l’elaboraci\u00f3 d’informes de banderes de les corporacions locals. Per aquesta ra\u00f3, volem recon\u00e8ixer la seva inestimable traject\u00f2ria i aportaci\u00f3 en aquest camp, i li fem entrega d’aquest diploma en reconeixement,\u00a0a la seva traject\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n