{"id":840,"date":"2016-05-19T08:18:28","date_gmt":"2016-05-19T08:18:28","guid":{"rendered":"https:\/\/iafgh.cat\/?page_id=840"},"modified":"2016-05-24T08:39:24","modified_gmt":"2016-05-24T08:39:24","slug":"les-peces-de-lescut-dus-mes-frequent","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/iafgh.cat\/?page_id=840","title":{"rendered":"Les peces de l’escut"},"content":{"rendered":"

Definici\u00f3 i caracter\u00edstiques<\/em><\/p>\n

Les peces de l\u2019escut no s\u00f3n el resultat d\u2019una divisi\u00f3 del camper com les particions, sin\u00f3 que hi apareixen com adherides, aplicades al damunt. Al rev\u00e9s que les particions, que s\u00f3n designades amb un adjectiu, les peces ho s\u00f3n per un substantiu. L\u2019altra difer\u00e8ncia \u00e9s que aix\u00ed com les particions fraccionen l\u2019escut en un nombre parell de divisions, les peces ho fan en un nombre senar. O sigui, en les particions, per exemple el palat, podem dir que no hi ha camper, en canvi s\u00ed que n\u2019hi ha amb les peces.<\/p>\n

Origin\u00e0riament, les peces anaven soles dins l\u2019escut, com els animals, per\u00f2 a partir del segle XIV\u00a0comen\u00e7aren a associar-se amb dues o tres figures petites que les carregaven o les acompanyaven.<\/p>\n

Classificaci\u00f3 de les peces<\/em><\/p>\n

Els heraldistes del segle XVII\u00a0\u2014 i els que els han seguit \u2014 han distingit entre: peces honorables, fonamentals, principals o de primer ordre, i peces menys honorables, ordin\u00e0ries, secund\u00e0ries o de segon ordre. Les primeres serien les peces d\u2019\u00fas m\u00e9s antic. Avui dia, per\u00f2, la majoria dels heraldistes no fa cas d\u2019aquestes subtileses, m\u00e9s aviat absurdes i que han estat portades a extrems risibles, pel fet de crear subdivisions fins\u00a0al punt que mai no hi ha hagut acord en la catalogaci\u00f3. Nosaltres distingirem, tal com hem fet amb les particions, entre les d\u2019\u00fas m\u00e9s corrent i les que no ho s\u00f3n.<\/p>\n

Peces d\u2019\u00fas m\u00e9s freq\u00fcent<\/em><\/p>\n

Les peces m\u00e9s emprades s\u00f3n deu: la faixa, la banda, la barra, el cap, el pal, la creu, el sautor, el xebr\u00f3, la bordura i el francquarter. Llevat d\u2019aquest darrer, ocupen totes gaireb\u00e9 un ter\u00e7 de la superf\u00edcie de l\u2019escut quan nom\u00e9s n\u2019hi ha una unitat. A mesura que augmenten, les unitats es fan m\u00e9s estretes.<\/p>\n


\n\"1\"<\/a>La faixa<\/strong> \u00e9s delimitada per dues l\u00ednies paral\u00b7leles horitzontals col\u00b7locades al bell mig de l\u2019escut. Fou, amb el lle\u00f3, la c\u00e0rrega m\u00e9s utilitzada a l\u2019edat mitjana. Antigament hom l\u2019havia anomenat barra. Quan \u00e9s dividida en dues meitats iguals, l\u2019una de metall i l\u2019altra de color, per una l\u00ednia vertical, aleshores hom parla de contrafaixa.<\/p>\n


\n\"2\"<\/a>El pal<\/strong> \u00e9s perpendicular a la faixa i delimitat per dues l\u00ednies paral\u00b7leles verticals situades al bell mig de l\u2019escut. Sembla que fins al segle xvii fou rar a Anglaterra, Fran\u00e7a, Pa\u00efsos Baixos i Alemanya. Quan est\u00e0 dividit en dues meitats iguals, l\u2019una de metall i l\u2019altra de color, per una l\u00ednia horitzontal, hom parla de contrapal.<\/p>\n


\n\"3\"<\/a>La banda<\/strong> \u00e9s delimitada per dues l\u00ednies paral\u00b7leles obliq\u00fces que baixen del cant\u00f3 destre del cap al sinistre de la punta. Dividida en dues meitats iguals, l\u2019una de metall i l\u2019altra de color, per una perpendicular als seus perfils, \u00e9s anomenada contrabanda.<\/p>\n


\n\"4\"<\/a>La barra<\/strong> \u00e9s el contrari de la banda, per\u00f2 les l\u00ednies paral\u00b7leles baixen del cant\u00f3 sinistre del cap al destre de la punta. Dividida en dues meitats iguals, l\u2019una de metall i l\u2019altra de color, per una l\u00ednia perpendicular als seus perfils, \u00e9s anomenada contrabarra.<\/p>\n

\"6\"<\/a>El cap<\/strong> ocupa tot el cap o part superior de l\u2019escut i \u00e9s limitat, a la base, per una l\u00ednia horitzontal.<\/p>\n

\"7\"<\/a>La creu<\/strong> prov\u00e9 de la combinaci\u00f3 de la faixa i del pal. Com que pot tenir moltes formes, ser\u00e0 tractada m\u00e9s endavant. Hom l\u2019anomena tamb\u00e9 creu plena, perqu\u00e8 sempre toca les vores de l\u2019escut.<\/p>\n

\"5\"<\/a>El sautor<\/strong> \u00e9s constitu\u00eft per la combinaci\u00f3 de la banda i de la barra. Hom tamb\u00e9 l\u2019anomena sautor ple.<\/p>\n

\"8\"<\/a>El xebr\u00f3<\/strong> t\u00e9 la forma d\u2019una lletra \u2018v\u2019 revessada. Es compon de cames i cim i \u00e9s format per la uni\u00f3, al punt d\u2019honor, de les meitats inferiors de la banda i de la barra. El cim \u00e9s el punt d\u2019uni\u00f3, i els dos extrems s\u00f3n les cames. Dividit en dues meitats iguals, l\u2019una de metall i l\u2019altra de color, per una l\u00ednia vertical, \u00e9s anomenat contraxebr\u00f3.<\/p>\n

\"9\"<\/a>La bordura<\/strong> \u00e9s delimitada per una l\u00ednia paral\u00b7lela a la vora de l\u2019escut seguint la seva forma. A Catalunya hi ha una bordura t\u00edpica, la bordura de peces, generalment vuit, que ordin\u00e0riament \u00e9s del mateix esmalt que la figura principal del camper.<\/p>\n

\"10\"<\/a>El francquarter<\/strong> \u00e9s format per un quadrat col\u00b7lo\u00adcat en un dels angles superiors de l\u2019escut, ordin\u00e0riament el destre, i ocupa un quart de la superf\u00edcie de l\u2019escut, d\u2019aqu\u00ed el nom de quarter.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Definici\u00f3 i caracter\u00edstiques Les peces de l\u2019escut no s\u00f3n el resultat d\u2019una divisi\u00f3 del camper com les particions, sin\u00f3 que hi apareixen com adherides, aplicades al damunt. Al rev\u00e9s que les particions, que s\u00f3n designades amb un adjectiu, les peces ho s\u00f3n per un substantiu. L\u2019altra difer\u00e8ncia \u00e9s que aix\u00ed com les particions fraccionen l\u2019escut …<\/p>\n

More →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":39,"menu_order":1,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-840","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/iafgh.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/840","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/iafgh.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/iafgh.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/iafgh.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/iafgh.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=840"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/iafgh.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/840\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":863,"href":"https:\/\/iafgh.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/840\/revisions\/863"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/iafgh.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/39"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/iafgh.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=840"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}