NOBILIARI GENERAL CATALÀ

    

Nobiliari General Català d’Armand de Fluvià, en cinc parts, segles IX a XXI

 

 

 

 

 

És l’obra de tota una vida, en la qual s’ha esmerçat una infinitat d’hores de treball de recerca en arxius i biblioteques, públics i privats.

ESTRUCTURA DE L’OBRA

El projecte consta de cinc parts: 1. Cases comtals i vescomtals, 2. Famílies de la noblesa immemorial, 3. Famílies de la noblesa de privilegi rurals, 4. Famílies de la noblesa de privilegi urbanes, i 5. Famílies ennoblides per concessió de títol del regne, des del segle xix, quan es van suprimir els privilegis nobiliaris. Com que ha estat molt difícil destriar les famílies rurals de les urbanes les he adjuntat i els volums 3 i 4 les contindran totes per ordre alfabètic. Cada entrada és un territori o una família noble i cal tenir en compte que una homonímia en el cognom no vol dir una sola família o llinatge. Hi ha molts cognoms homònims que no tenen cap relació els uns amb els altres. Les genealogies poden ser molt curtes —perquè hem trobat molt poca informació o s’han extingit aviat— i altres més llargues o molt més llargues. Tot el que he trobat en la meva recerca en arxius i en treballs fiables és el que apareix en aquestes taules genealògiques. Només incloc els llinatges dels quals em consta documentalment que són nobles (burgesos i ciutadans honrats, generosos, cavallers, nobles en sentit específic i títols). Els noms dels llinatges apareixen en llur forma correcta en català fins al 1870, quan van quedar fixats al Registre Civil en la forma actual. Una altra dificultat amb la qual m’he trobat és la d’esbrinar si l’origen de la noblesa d’una família és anterior o posterior al regnat de Jaume II, que és el primer monarca que coneixem que, per un privilegi, va ennoblir una persona del comú. He optat pel que m’ha semblat més possible, però amb un criteri restringit. També em cal dir que considero catalans aquells llinatges originàriament no catalans als quals els ha estat concedit un privilegi nobiliari del Principat pel fet d’haver-se establert definitivament i per més de cent anys a Catalunya. Hom inclou també els llinatges catalans ennoblits fora de Catalunya.

Armand de Fluvià i Escorsa

CARACTERÍSTIQUES

Benvolguts/des ens adrecem a vostès per a oferir la comprar del volum cinquè de l’òpera magna del Sr. Armand de Fluvià. Per la seva estructura i total independència, els cinc volums no es publiquen per l’ordre establert. El primer volum és el cinquè i després el primer, segon, i així successivament, fins al quart. La seriositat i el rigor històric és fonamentals a l’obra. Els volums tenen un format de A3, apaïsats. El tipus de quadre o arbre genealògic és el descendent, amb expressió -sempre que siguin coneguts- dels llocs i dades (dia, mes i any) de naixement, matrimoni i defunció de cada personatge. Sempre que es coneguin, s’expressen els principals càrrecs i dignitats de cada personatge, així com els títols nobiliaris i les dades de concessió i d’ennobliment. Cada volum aporta una introducció d’un historiador de renom i solvència, que exposaran el paper i la funció social de la noblesa a les distintes èpoques de la història. L’obra aporta escuts heràldics d’aquelles famílies de les quals en tenim constància documental o gràfica.

IMPORTÀNCIA NACIONAL I INTERNACIONAL DE L’OBRA

És una eina fonamental i de gran utilitat per als investigadors i afeccionats, tant nacionals com estrangers, que disposarà d’una obra fàcil de consultar, d’un material de gran interès per situar o emmarcar personatges i famílies en treballs i estudis biogràfics, històrics, sociològics, estadístics, demogràfics, o de caràcter personal pel fet de descendir-ne.

ESTRUCTURA DE L’OBRA

El projecte té, cinc parts o volums: Cada entrada és una família noble i cal tenir en compte que una homonímia en el cognom no vol dir una sola família o llinatge. Hi ha molts cognoms homònims que no tenen cap relació els uns amb els altres. Les genealogies poden ser molt curtes—perquè hem trobat molt poca informació—i altres més llargues o molt més llargues. Tot el que s’ha trobat és el que apareix en aquestes taules genealògiques. Només inclosos els llinatges dels quals consta que són nobles, i que els noms dels llinatges apareixen en llur forma correcta en català. Una dificultat és la d’esbrinar l’origen de la noblesa (immemorial o de privilegi, i en aquests darrer cas si és privilegi d’ennobliment pertany a un llinatge urbà o rural). També cal dir que es consideren catalans aquells llinatges a les quals els ha estat concedit un privilegi nobiliari català o s’han establert definitivament i per més de cent anys a Catalunya. També estan inclosos els llinatges catalans ennoblits fora de Catalunya.

Volum I Llinatges i famílies comtals i vescomtals.

Cases comtals: Els comtes de Barcelona (amovibles), Els comtes de Barcelona (Casal de Barcelona), Els Castellvell (Casal de Barcelona), Els Castellet (Casal de Barcelona), Els comtes de Cerdanya (amovibles), Els comtes de Cerdanya (Casal de Barcelona), Els comtes de Besalú (Casal de Barcelona), Els comtes d’Urgell (1) (Casal de Barcelona), Els comtes de Forcalquer (Casal de Barcelona), Els comtes de Provença (1) (Casal de Barcelona), Els comtes de Provença i Forcalquer (2) (Casal de Barcelona), Els reis de Mallorca (Casal de Barcelona), Els Castre, barons de Castre (Casal de Barcelona), Els Xèrica, barons de Xèrica (Casal de Barcelona), Els Híxar, barons i després ducs d’Híxar (Casal de Barcelona), Els Híxar, senyors de Gata i la Vall de Xaló (Casal de Barcelona), Els Ayerbe, barons d’Ayerbe (Casal de Barcelona), Els Ayerbe, comtes de Simari (Casal de Barcelona), Els Ayerbe, prínceps de Cassano (Casal de Barcelona), Els reis de Sicília (Casal de Barcelona), Els ducs d’Atenesa i Neopàtria (Casal de Barcelona), Els comtes de Salona (Casal de Barcelona), Els barons de Militello (Casal de Barcelona), Els marquesos d’Avola (Casal de Barcelona), Els comtes de Ribagorça (1) (Casal de Barcelona), Els comtes de Prades (Casal de Barcelona), Els Villena (Casal de Barcelona), Els comtes d’Empúries (amovibles), Els comtes d’Empúries (Casal de Barcelona), Els comtes d’Urgell (2) (Casal de Barcelona), Els comtes-reis de la dinastía dels Trastàmara, Els reis de Nàpols (Trastàmara), Els ducs de Montalto (Trastàmara), Els marquesos de Gerace (Trastàmara), Els comtes d’Empúries (Trastàmara), Els comtes d’Empúries (Fernández de Córdoba), Els comtes de Ribagorça (Trastàmara), Els senyors de Ballobar (Trastàmara), Els comtes-reis de la dinastia dels Àustria, Els comtes de Girona (amovibles), Els comtes d’Osona (amovibles), Els comtes d’Empúries i Rosselló, Els comtes d’Empúries, Els comtes de Rosselló (amovibles), Els comtes de Rosselló, Els comtes de Pallars i Ribagorça, Els comtes de Pallars, Els comtes de Pallars Jussà, Els comtes de Pallars Sobirà, Els comtes de Ribagorça, Els comtes de d’Urgell (Cabrera), Els comtes o prínceps de Tarragona.
Cases vescomtals: Els vescomtes de Barcelona, deprés anomenats de la Guàrdia, Els Santmartí (Barcelona vescomtal), Els Besora (Barcelona vescomtal), Els Ribes (Barcelona vescomtal), Els vescomtes de Besalú, deprés anomenats de Bas, Els vescomtes de Girona, deprés anomenats de Cabrera, Els vescomtes de Cabrera, abans anomenats de Girona (o Montsoriu), Els senyors d’Oló (Girona vescomtal), Els Montcada, senyors de Montcada i els Sarroca, senyors de la Roca del Vallès (Girona vescomtal), Els Cardona, vescomtes, comtes i ducs de Cardona, abans anomenats d’Osona, Els Calders, senyors de Calders (Osona vescomtal), Els vescomtes de Castellbò, abans anomenats d’Urgell o de l’Alt Urgell, Els vescomtes de Castellnou, abans anomenats de Vallespir, Els vescomtes de Cerdanya, Els vescomtes de Conflent, Els vescomtes de Empúries, Els vescomtes de Fenollet, Els Fenollet, vescomtes d’Illa, Els Rocabertí, vescomtes de Rocabertí, abans anomenats de Peralada, Carmençó o Verges, Els Rocabertí, barons de cabrenys i de Sant Mori, Els Rocabertí, barons de Verges, Els Rocabertí, barons de Pau, Bellera, Els Rocabertí, els marquesos d’Argençola, Els Rocabertí, barons de Montbui i senyors de Tagamanent, Els vescomtes de Tarragona, Els vescomtes de Rosselló, després anomenats de Tatzó, Els vescomtes de Vilamur, abans anomenats de Pallars o Siarb, Els Montanyana (Pallars vescomtal), Els Vallferrera (Pallars vescomtal).

Volum II: Llinatges i famílies de la noblesa immemorial. Els nobles i cavallers que apareixen com a tals des del segle X al XIV.

Volumn 2-A, Els Abella, Els Àger, Els Aguilar, Els Aiguafreda, Els aiguaviva i tamarit, olim Aiguaviva, Els Albert, Els alenyà, Els alta-riba, Els Anglesola, Els Argençola, Els Argentona, Els Armanyà, Els Avellaneda, Els Balsareny, Els Barutell, Els Bassella, Els bastons i cervià i llers, Els Bellera, Els Bell-lloc, Els Berga, Els Biure, Els Blanes, Els Boixadors, Els Caboet, Els Cabrera (Castlans), Els Cadell, Els Camporrells, Els Canalies, Els Canet, Els capmany (i Saclusa), Els Cartellà, Els Casserres, Estany i Calladrons, Els Castellcir, Els Castellrosselló, Els Centelles, Els Cervelló, Els Cervera, Els Conesa, Els Copons, Els Corbera, Els cortsaví-serrallonga, Els Cruïlles, Els desbalbs, Els desbrull, Els descoll, Els despalau, Els despou, Els dosrius, Els erill, Els espasens, Els espitlles, Els estanyol, Els estopanyà, Els farners, Els fluvià, Els foix, Els fortià, Els freixenet, Els fullà, Els gassius, Els gelida, Els graner, Els grevolosa, Els gualba, Els guardialada, Els gurb, Els hortafà (ortafà), Els hostoles, Els jorba, Els josa, Els lillet, Els llorac, Els lluçà, Els llupià, Els maçanet, Els madrigal, Els mataplana, Els meià, Els merlès, Els merola, Els milany, Els montanyans

Volum 2-B, Els Montbrú, Els Montcada, Els Montcorb, Els Montesquiu, Els Montferrer, Els Montoliu, Els Montpalau, Els Mosset, Els Mur, Els Òdena, Els Oms, Els Orioles, Els Orís-Manlleu, Els Palafolls, Els Palau (Despalau?), Els Palmerola, Els Palol (Palou?), Els Paracolls, Els Pau, Els Peguera, Els Penayfort, Els Perapertusa, Els Perellós, Els Plegamans, Els Porqueres, Els Queixàs, Els Queralt (òlim Gurb), Els Queralt (Reard-), Els Requesens, Els Ribelles, Els Rocacorba, Els Rocaverd, Els Rosanes, Els Saga, Els Sagarriga, Els Sagarriga (de Millars), Els Sagarriga (de Perpinyà), Els Sales, Els Salses, Els Samasó, Els Sanespleda (Senespleda), Els Santaeugènia, Els Santapau, Els Santhipòlit, Els Santjulià, Els Santmartí, Els Santvicenç, Els Saplana, Els Saportella, Els Sarrià, Els Sarroca, Els Satrilla, Els Savall, Els Savassona, Els Segurioles, Els Senesterra, Els Sentmenat (Santmenat), Els Serrallonga, Els Sescomes, Els Sestorres (o Torres), Els So (abans Llo o Alió), Els Talamanca, Els Taradell, Els Termens, Els Terrades, Els Timor, Els Toralla, Els Tornamira, Els Torroella (de Santaeugènia-Montgrí), Els Torroella o Torrella, Els Torroja, Els Tost, Els Tous, Els Tregurà, Els Urtx, Els Vallgornera, Els Vergós, Els Vernet, Els Vilademany, Els Vilademuls, Els Vilagelans, Els Vilagut, Els Vilanova, Els Vilaragut, Els Vilafranca, Els Voltregà, Els Voltrera, Els Xetmar (o Xammar)

Volum III i IV: Famílies de la noblesa de privilegi (ennoblides entre els segles xiv i xix). Famílies d’origen urbà (el patriciat de les ciutats i viles), i famílies d’origen rural (camperoles, principalment de pairalies).

Volum 3i4-A, Els Abadal, Els Abària, Els Adroer, Els Aguilar, Els Aguiló, Els Agulló, Els Agustí, Els Albanell, Els Alberc, Els Albert, Els Albertí, Els Albi, Els Albó, Els Alçamora, Els Aldana, Els Alegre, Els Alemany (de Barcelona), Els Alemany (de Reus i Tarragona), Els Alió, Els Almar, Els Almogàver, Els Alòs, Els Alzina, Els Amargós, Els Amat, Els Ametller, Els Ametller (de Caçà de Pelràs), Els Ametller (de Granollers), Els Ametller (de Castellar del Vallès), Els Ametller (de Rupià), Els Amigant, Els Amigó, Els Amill, Els Amorós, Els Andreu (de Girona), Els Andreu (de Perpinyà), Els Àngel, Els Anglada, Els Anglès, Els Anglesell (de Girona), Els Anglesell (de Sarrià), Els Antic, Els Aparici, Els Aragall, Els Ardèvol, Els Areny, Els Argelic, Els Argemir, Els Argila, Els Argullol, Els Armengau, Els Arnau, Els Arquer, Els Arrufat, Els Artés, Els Asenjo, Els Asprer (de St. Joan Abadesses), Els Asprer (o Esprer, de Perpinyà), Els Avinyó, Els Axandri, Els Bac, Els Bacardí, Els Balaguer, Els Balanda, Els Baldric, Els Ballaró, Els Batlle (ara Balle), Els Batlle (de Perpinyà), Els Batlle (d’Alcover), Els Ballester, Els Barnola, Els Baró, Els Barraquer, Els Barrera, Els Barrera (de Prada de Conflent), Els Barril, Els Bartomeu, Els Bas, Els Bassedes, Els Bassols (de Barcelona), Els Bassols (d’Olot), Els Bastero, Els Bataller, Els Batlle (d’Alcober), Els Bauló, Els Bellafila, Els Bellet, Els Bell-lloc, Els Bellsolell, Els Benages, Els Benavent, Els Berard, Els Berardo, Els Berenguer, Els Bertran (de Gelida), Els Bertran (de Tortosa), Els Blai, Els Blanc, Els Boatella, Els Boer, Els Boet, Els Bofarull (de Reus), Els Bofarull (de Mataró), Els Bofill, Els Boix, Els Boixó, Els Boixadors, Els Bojons, Els Bolet, Els Bombes, Els Bonet, Els Bonet (de Perpinyà), Els Boneu, Els Bonhost, Els Boquet (de Barcelona), Els Boquet (de Perpinyà), Els Bordes (després Bordas, de Vinçà), Els Bordas (o Bordes, de Prada de Conflent), Els Bordons, Els Bòria, Els Borràs, Els Borrell, Els Bosc (d’Avinyonet de Puigventós), Els Bosc (de Flix), Els Bosc (de St Llorenç de Cerdans), Els Bosc (de St Martí de Llèmena), Els Bosc (de Vinçà), Els Bosquets, Els Boter, Els Bou, Els Bover, Els Brasó, Els Bret, Els Bricfeus, Els Brossa, Els Bru, Els Bruguer, Els Bruguera (de Canyamars), Els Bruguera (de Perpinyà), Els Brunet, Els Bufalà, Els Burgès.

Volum 3i4-B, Els Cabanes, Els Cabanyes, Els Cabirol, Els Caçador (d’Alcover), Els Caçador (de Vic), Els Calbet, Els Calbís, Els Calbó, Els Calcer, Els Calsina, Els Calderó, Els Callís, Els Camats, Els Campà, Els Campllong, Els Camprodon, Els Camps (d’Arles), Els Camps (de Girona), Els Canal, Els Canals (de Barcelona), Els Canals (de Reus), Els Càncer, Els Canivell, Els Cànoves, Els Canta, Els Cao de Benòs, Els Caors, Els Capcir, Els Capdevila, Els Capmany (de Barcelona, o Campmany?), Els Capmany (de Girona, o Campmany), Els Caralt (abans Queralt), Els Carbonell, Els Carcassona, Els Càrcer, Els Cardona (de Barcelona), Els Cardona (de Manresa), Els Carles (de Perpinyà), Els Carles (de Torroella de Montgrí), Els Carmona, Els Carner, Els Carrera, Els Carreres (o Carreras), Els Carreres (d’Alcover), Els Casademunt, Els Casaldàguila, Els Casals, Els Casamitjana, Els Casanova, Els Casanoves (o Casanova?), Els Cases, Els Casetes, Els Castellarnau, Els Castellbell, Els Castellbò, Els Castelló (de Tortorsa), Els Castelló (de Vilafranca del Penedès), Els Castells, Els Castellví (de Flix), Els Castellví (de Montblanc), Els Catà, Els Cavaller (d’Illa), Els Cavaller (de Perpinyà), Els Cellers (Sellers o Cellers?), Els Celles (de Prada de Conflent), Els Celles (de Prada de Conflent), Els Cendra, Els Centena (o La Centena), Els Cercós, Els Cerdà, Els Cerdà (de Tortosa), Els Cervera, Els Cerveró, Els Cirerols, Els Cisterer, Els Civilla (o Sivilla?), Els Clanet, Els Claresvalls, Els Clasquerí, Els Claver, Els Claver (de Tarragona), Els Climent, Els Clota, Els Clua, Els Codina, Els Codina (de Vic), Els Còdol, Els Codolosa, Els Coll (de Barcelona), Els Coll (de Lliça de Vall), Els Coll (de Rosselló), Els Coll (de Tuïr), Els Collferrer, Els Colom, Els Colomer, Els Coma (de Perpinyà), Els Comallonga, Els Comamala, Els Comes (després Comas), Els Comes de Brugar, Els Compte (de Perpinyà, Comte), Els Compte (de Prada de Conflent, Comte?), Els Compter, Els Conill, Els Constantí, Els Copons, Els Corbera, Els Cordelles, Els Corder, Els Cornet, Els Coromines (òlim Albó), Els Correu, Els Corrià, Els Cors, Els Cortada (de Barcelona), Els Cortada (de Manlleu), Els Cortada (de Marlès), Els Cortiada, Els Cortit, Els Corts, Els Costa (de Coranques), Els Costa (de Tortosa), Els Costa (de St. Llorenç de Cerdans), Els Cremadells, Els Crosses, Els Cubells, Els Curto, Els Dacs, Els Dalmases, Els Dalmau (de Montbrió), Els Dalmau (del Bosc), Els Dams, Els Daví, Els Delàs, Els Delfau, Els Delpàs, Els Deona, Els Derrocada, Els Desbosc (de Barcelona), Els Desbosc (de Lleida), Els Descamps, Els Desclergue, Els Desplà, Els Despuig (de Barcelona), Els Despuig (de Tortosa), Els Despuny, Els Destorrent, Els Desvalls, Els Deu (d’Anglès), Els Domènec, Els Dotres, Els Dou, Els Duran, Els Dusai (o Durall, Usall), Els Eixalà, Els Elies, Els Eloi, Els Escofet (de Barcelona), Els Escofet (de Tortosa), Els Escolà, Els Esglésies, Els Esmandia, Els Espalter, Els Espona, Els Esquerrer, Els Estanyol, Els Esteve, Els Estrabau, Els Eures, Els Eva.

Volum 3i4-C, Els Fabra (de Perpinyà), Els Fàbregues, Els Fàbregues-Boixar, Els Falcó, Els Falgars, Els Falguera (de Plegamans), Els Falç, Els Fares, Els Fargues, Els Fel, Els Felip, Els Feliu, Els Feliu De La Penya, Els Ferran (de Barcelona), Els Ferran (de Vallmoll), Els Ferrer (de Barcelona), Els Ferrer (de Bianya), Els Ferrer (de Girona), Els Ferrer (de St. Joan Abadesses), Els Ferrer (de Tremp), Els Ferrer, Els Ferrer De Bosquets, Els Ferrera (de Barcelona), Els Ferrer-Noguer, Els Ferreró, Els Ferreter (després Ferrater), Els Ferriol, Els Feu, Els Figueres, Els Figuerola, Els Firmat, Els Fises, Els Fita, Els Fiveller, Els Folc, Els Folcrà, Els Folcràs, Els Font, Els Fontanella, Els Fontanelles, Els Fontanelles-Pradell, Els Fontaner, Els Fontanilles, Els Fontcoberta, Els Fontdevila, Els Fonts, Els Fontsdeviela, Els Foraster (de Barcelona), Els Foraster (de Tarragona), Els Forcades, Els Forn, Els Fornaca-Roure, Els Fórnols, Els Fort, Els Fortuny, Els Franc, Els Francolí, Els Franquesa, Els Freixe, Els Freixes, Els Frigola, Els Fuster, Els Gai, Els Gaiolà, Els Gallard (Barcelona), Els Gallard (Ivars d’Urgell), Els Galli, Els Garbí, Els Garcia, Els Garriga (de Juià), Els Garriga (Perpinyà), Els Garrigoles, Els Gascó, Els Gasset, Els Gassià, Els Gassol (de Tremp), Els Gat, Els Gabaldà (de Reus), Els Gavaldà (de Riudoms), Els Gàver, Els Gazanyola, Els Gelcen, Els Gelpí, Els Gendre, Els Gener, Els Gener (d’Esparreguera), Els Generés, Els Genovard, Els Genover, Els Genovès, Els Gibellí, Els Gibert, Els Gibert (de Cardona), Els Gibert (de Ponts), Els Gibert (de Mataró), Els Giblé, Els Gifre, Els Giginta, Els Gilabert, Els Gil De Frederic, Els Gimbernat, Els Ginebreda, Els Giner, Els Ginesta, Els Girald, Els Girau, Els Giron De Rebolledo, Els Girona, Els Gironella (de Barcelona), Els Gironella (de Berga), Els Gispert (de Barcelona), Els Gispert (de la Bisbal), Els Gispert (de Ribesaltes), Els Gleu, Els Glòria, Els Gobert (després Gubert), Els Golorons, Els Gomar (de Bellpuig), Els Gomar (de Lleida), Els Gomis, Els Gonçalvo, Els Gònima, Els Gargot, Els Graell (de Lleida), Els Graell (de Manresa), Els Graell (de Vic), Els Gralla, Els Granollacs, Els Gras (de Móra d’Ebre), Els Gras (de Reus), Els Gras (de Tarrega), Els Grasses, Els Grassot, Els Grimau (de Perpinyà), Els Grimosacs, Els Grony, Els Gros, Els Gros (després Gros-Medir), Els Grosso, Els Gualbes, Els Guanter, Els Guàrdia (d’Arles), Els Guàrdia (de Castellterçol), Els Guardiola, Els Guasc, Els Güell (d’Alcover), Els Güell (de Torrelles de Llobregat), Els Güell (de Vilafranca del Penedès), Els Güell (de Vilanova I La Geltrú), Els Guerau (de Barcelona), Els Guerau (de Cervera), Els Guerau (de Vic), Els Guerau, Després Garau (de Perpinyà), Els Guialmar, Els Guilla, Els Guimerà, Els Guinard (de Celrà), Els Guitard, Els Guiu, Els Ham, Els Hereu, Els Homdedeu, Els Hortoneda, Els Hostalric, Els Huguet, Els Humbert, Els Icard, Els Illa, Els Imbert, Els Isern (de Vilassar), Els Ivorra, Els Jafre, Els Jaques, Els Jardí Del Portal, Els Jaubert, Els Jaumar, Els Joan, Els Joli, Els Jonquer, Els Jordà (de Perpinyà), Els Jordà (de Tortosa), Els Jou, Els Jover (dels Omells de Na Gaia), Els Jover (de Tarragona), Els Juliol, Els Junyent (de Barcelona), Els Junyent (de Solsona).

Volum 3i4-D, Els Kies, Els Lapeira, Els Linyau (vid. Descatllar), Els Liori, Els Lomanya, Els Llambí (de Perpinyà), Els Llampilles, Els Llar, Els Llaró, Els Llauder, Els Llobera (de Perpinyà), Els Llobet (de Perpinyà), Els Llobet (de Vidreres), Els Llop, Els Llopard, Els Llopis, Els Llorac, Els Llordat (de Montblanc), Els Llordat (de Solsona), Els Lloreda, Els Llorenç, Els Llorenç (o Llorens), Els Llull (de Barcelona), Els Llull (de Sant Andreu de Llavaneres), Els Mac, Els Maçana, Els Maçanes, Els Maciá, Els Macià (o Massià), Els Macip, Els Madriguer, Els Maduixer, Els Magarola, Els Magrinyà, Els Mai, Els Maimó, Els Mainer, Els Malast (malars?), Els Maler, Els Malla, Els Manalt, Els Manegat, Els Manresa, Els Maranyosa, Els Marc, Els Marc (o Marc de Gelpí), Els Marçà, Els Marçal, Els Marco, Els Marés, Els Maresc, Els Màrgens, Els Marí, Els Marimon, Els Marquet, Els Marter, Els Martí, Els Martí (de Balsareny), Els Martí (de Barcelona), Els Martí (de Matamargó), Els Martí (de Tortosa), Els Martí (de Tramarit), Els Martí-Carreres, Els Martí-Creus, Els Martin, Els Martorell, Els Mas, Els Mas de Roda, Els Masbernat, Els Mascaró (de Barcelona), Els Mascaró (de Vallgorguina), Els Mascó, Els Masdemunt, Els Masdeu (de Barcelona), Els Masdeu (de Girona), Els Masdevall, Els Masdovelles, Els Masferrer, Els Masó, Els Masons, Els Massó, Els Massot (de Darnius), Els Massot (de Juneda), Els Mata, Els Mates (de Figueres), Els Mates (de Mataró), Els Mateu, Els Maüll, Els Maure, Els Meca-Vilalba, Els Mediona (de Montblanc), Els Meià, Els Melgosa, Els Melic, Els Mensa, Els Mercader, Els Mestre, Els Mestres, Els Micó, Els Milà, Els Milà de La Roca, Els Milans, Els Milans del Bosc, Els Millars, Els Milsocors, Els Minguella, Els Minguella (de Verdú), Els Miquel, Els Miquel (de Girona), Els Miquel (de Palau-Sator), Els Miquel o Miquel de Riu (de Vilafranca de Conflent), Els Miquelet (de Celrà), Els Miquelet (de Parlavà), Els Miquelet Olim Guinard, Els Mir, Els Mir (de Puigcerdà), Els Mir (de Santa Coloma De Farners?), Els Miralles (de Vilamitjana), Els Miralls, Els Miravall, Els Miret, Els Miró, Els Miró (de Girona), Els Miró (de Reus), Els Mitjavila, Els Modaguer, Els Moixó, Els Molano, Els Molera, Els Moliner, Els Moliners, Els Molner, Els Monar, Els Moner, Els Monjo, Els Monsalvo, Els Mont, Els Montada, Els Montagut (de Mora d’Ebre), Els Montalt, Els Montaner, Els Montany, Els Montanyans, Els Montargull, Els Montargull (de Tarragona), Els Montclús, Els Montellà, Els Montellà (de Puigcerdà), Els Montells, Els Montfar o Montfar-Sorts, Els Montgai, Els Montlleó, Els Montmany, Els Montornès, Els Montornès (de Tortosa), Els Mont-Ras, Els Mont-Roig, Els Montserrat (de Reus), Els Montserrat, Els Montsonís, Els Montsuar, Els Mook, Els Móra, Els Móra (de Cabrera d’Anoia), Els Móradell, Els Moragues, Els Moragull, Els Morales, Els Morata, Els Morató, Els Morell, Els Morenes, Els Morenes (del Vendrell), Els Morer, Els Morera, Els Morera (de Sant Andreu de Llavaneres), Els Morera Del Molí, Els Moret, Els Morgades, Els Mostarós, Els Moxó, Els Moy, Els Mujal, Els Müller, Els Muntaner, Els Muntaner o Montaner (de Cervera), Els Muntaner o Montaner (de Talarn), Els Muntanyar, Els Mur, Els Nabona, Els Nadal, Els Navarro-Mas, Els Navel, Els Navés, Els Nebot (de Perpinyà), Els Nebot (de Vilaplana), Els Negre, Els Negrell, Els Negrevernis, Els Negrotto, Els Nicolau (de Barcelona), Els Nicolau (d’Illa), Els Nicolau (de Riudoms), Els Nin (de Salomó), Els Nin (de Tarragona), Els Ninot (d’Aguiló), Els Niubò (de Manlleu), Els Noell, Els Noguer (de Perpinyà), Els Noguer, Els Noguer (de Segueró), Els Noguers, Els Nouviles, Els Novell, Els Nuix.

Volum 3i4-E, Els Obac, Els Oliva, Els Olivar, Els Oliver, Els Oliver (de Balsareny), Els Oliver o Oliver de Boteller, Els Oliver o Oliver-Copons, Els Oliveres, Els Olives, Els Olivó, Els Olles, Els Olmera, Els Olmera (de Les Planes), Els Oluja, Els Olzina, Els Olzinelles, Els Olzinelles (de Lleida), Els Omedes, Els Oms (de Terrassa), Els Oms, Els Oreres, Els Oriol (de Barcelona), Els Oriol (de Flix), Els Oriol (de Gandesa), Els Oriola (de Perpinyà), Els Oriola o d’Oriola-Cortada, Els Orís, Els Orlau, Els Ornós, Els Orri, Els Orriols, Els Orrit, Els Ortedó, Els Orteu, Els Osset, Els Ossó, Els Padellàs, Els Pagès, Els Pagès (de Casavells), Els Pagès (d’Ultramort), Els Pagès (de la Roca de les Alberes), Els Pagès (de Perpinyà), Els Paîsa, Els Palau, Els Palau (de Mataró), Els Palau (de Tremp), Els Pallarès, Els Pallarès (d’Illa), Els Pallarès (de Rigardà), Els Pallarès (de Talarn), Els Pallars, Els Pallejà (de Barcelona), Els Pallejà (de Perpinyà), Els Palmerola, Els Palmerola (de Talltorta), Els Palol (de Cartellà), Els Papiol, Els Papiol Martí, Els Par, Els Parada, Els Paratge, Els Pardina, Els Parladé, Els Parrella, Els Parrinet, Els Partella, Els Pascali, Els Pasqual, Els Pasqual (de Girona), Els Pasqual (de Vilafranca de Conflent), Els Pasqual (de Vilanova i la Geltrú), Els Pasqual o Pasqual-Caballot, Els Pasqual o Pasqual-Lleu, Els Pastor, Els Pastoret, Els Pastors (de Ribes de Freser), Els Pastors (de Torroella de Montgrí), Els Pau, Els Paulet, Els Pausa, Els Pedrals, Els Pedret, Els Pedró o Padró?, Els Pedrol, Els Pedrolo, Els Peguera, Els Peiret, Els Peirí (de Cambrils), Els Peirí (de Vilanova d’Escornalbou), Els Peitaví, Els Peixau, Els Pelegrí, Els Pellissa, Els Pellisser, Els Pellisser (de Barcelona), Els Pellisser (de Perpinyà), Els Pellissó, Els Pera, Els Peradejordi, Els Perearnau, Els Perejordi, Els Perelló, Els Perers, Els Peris, Els Perpinyà (de La Bisbal), Els Perpinyà (de Girona), Els Perpinyà (de Perpinyà), Els Perpinyà (de Vinçà), Els Perramon, Els Pi, Els Picalquers, Els Picó, Els Piela, Els Piferrer, Els Piguillem, Els Pineda, Els Pino, Els Pinyana, Els Pinyol, Els Piquer, Els Piria, Els Pla, Els Pla de la Sala, Els Plana, Els Plandolit (de l’Ametlla del Vallès), Els Plandolit (de Barcelona), Els Plandolit (de La Seu d’Urgell), Els Planell, Els Planell (de Tona), Els Planes, Els Planes de Rosell, Els Plantí, Els Pobla, Els Poca, Els Pol (de Barcelona), Els Pol (de Bescanó), Els Polit, Els Pomés, Els Ponç, Els Ponç (de Barcelona), Els Ponç (de Valls), Els Ponç després Móra, Els Ponç-Sitjar, Els Ponçgem, Els Pongem, Els Ponsic, Els Pont, Els Pont (d’Osseja), Els Pont (de Perpinyà), Els Pontarró, Els Ponte, Els Pontic, Els Ponts, Els Porres, Els Portell, Els Portolà (d’Artíes), Els Portolà (de Sant Joan de les Abadesses), Els Portolès, Els Poses, Els Potau, Els Pou (de Campllong), Els Pou (de Canet d’Adri), Els Pou (de Figueres), Els Pou (de Jafre), Els Pou (de Mataró), Els Pougem, Els Pozo, Els Prat (de Barcelona), Els Prat (de Castellfollit del Boix), Els Prats o Prats-Mates (de Figueres), Els Prats (de Girona), Els Prats (de Vilafranca de Conflent), Els Preixana, Els Prim, Els Prior, Els Prous, Els Prunera, Els Pubill, Els Puig, Els Puig-Agut, Els Puig (de Vilassar), Els Puig o Puig-Pedrola (de Vilaür), Els Puigcercós, Els Puigcerver, Els Puigdeponç, Els Puigdessàlit, Els Puiget, Els Puigferrer, Els Puiggener, Els Puigmarí, Els Puigolreu, Els Pujades, Els Pujalt, Els Pujol, Els Pujol (de Barcelona), Els Pujol (de Sitjes), Els Pujolar, Els Quarteroni, Els Quer, Els Queralt, Els Queraltó, Els Querol, Els Quintana, Els Quintana (de Colomers), Els Quintana (d’Elna), Els Rabassa, Els Rajadell, Els ramera, Els Ramion, Els Ramis, Els Ramon, Els Ramon (de Perpinyà), Els Raset, Els Rates, Els Real, Els Reard, Els Redolat, Els Regàs (de Lliors), Els Regàs (de Maçanes), Els Regés, Els Regoder, Els Reguer (de Prenyanosa), Els Reguer (de Tosa), Els Reig, Els Reixac, Els Relat, Els Remolins, Els Renard, Els Reniu, Els Renovau, Els Requesens-Campllong, Els Resende, Els Reüll, Els Reullols, Els Revert, Els Reverter, Els Reverter després Revertera, Els Revertera, Els Riba, Els Riba (de Barcelona)

Volum 3i4-F, Els Ribalt, Els Riber, Els Ribera (de Guissona), Els Ribes, Els Ribes (de Camprodon), Els Ribes (de Ceret), Els Ribes (de Nàpols), Els Ribes (de Perpinyà), Els Ribot (de Camallera), Els Ribot (de Foixà), Els Ric (de Jafre), Els Ricard, Els Riera, Els Riera (de Terrassa), Els Ripoll, Els Ripollès, Els Riquer (de Lleida), Els Riu, Els Riu (de Perpinyà), Els Rius, Els Roca (de Barcelona), Els Roca (de Camprodon), Els Roca (de Parlavà), Els Roca (de Tàrrega), Els Rocabertí, Els Rocabruna, Els Rocabruna (de Figuerola d’Orcau), Els Rocacrespa, Els Rocafiguera, Els Roca-Julià, Els Rocafort, Els Rocaspana, Els Rodoreda, Els Roger (de Calella), Els Roger, Els Roger de Lloria, Els Roig, Els Roig (de Sant Feliu d’Avall), Els Roig-Soler, Els Roig de Mendoza, Els Romanyà, Els Ros, Els Ros (d’Esparreguera), Els Ros (de Perpinyà), Els Ros de les Olives, Els Ros del Torrent, Els Ros-Llogaia, Els Rosell, Els Roselló, Els Rosset, Els Rou, Els Roure, Els Rovira, Els Rovira (de Clairà), Els Rovira (d’Hostalric), Els Rovira (de Terrassa), Els Rovira (de Sabadell), Els Rovira (de Solsona), Els Rovira i Martí (de Vic), Els Rubí, Els Rúbies, Els Rubinat, Els Rubió, Els Rufales, Els Rull, Els Rull (d’hostalric), Els Sabater, Els Sabater (d’Illa), Els Sacalm, Els Sacirera, Els Saconomina, Els Sacosta, Els Saduní, Els Sáenz, Els Safont, Els Safont-Cella, Els Sagarriga, Els Sagrera (de Caldes de Montbui), Els Sagrera (del Papiol), Els Saguer, Els Saiol, Els Saiol (de València), Els Sala, Els Sala (de Folgueroles), Els Sala (de Girona), Els Sala (de Sora), Els Salabert, Els Salamó, Els Salaverdenya, Els Salbà, Els Saleta (Sant Hilari Sacalm), Els Saleta (de Vic), Els Saleta, Els Salla, Els Salmurri, Els Saló, Els Salses, Els Salses (La Llaguna), Els Salvador, Els Salvador (d’ascó), Els Samà, Els Samsó, Els Sanç, Els Sanctis, Els Sanell, Els Sanespleda, Els Sanger, Els Sanou, Els Santandreu, Els Santcliment, Els Santcliment-Gualbes, Els Santcliment-Prunera, Els Santdionís (de Bordils), Els Santdionís (de Girona), Els Santgenís, Els Santjoan, Els Santjust, Els Santmartí, Els Santromà (de Tiana), Els Santsemí, Els Santvicenç, Els Sanyanis (de Montblanc), Els Sanyes (de Perpinyà), Els Sapila (de Barcelona), Els Saplana, Els Saporta, Els Saportella, Els Saragossa, Els Sarraí, Els Sarri (de Guissona), Els Sarrià, Els Sarriera, Els Sarroca, Els Sarrovira, Els Sastre, Els Satge, Els Satorres, Els Satrilla, Els Sauleda, Els Saurina, Els Sausa, Els Savall, Els Sebil (de Tortosa), Els Segarra (de Barcelona), Els Segarra (de Lleida), Els Segarra (de Verdú), Els Seguer (de Jafre), Els Seguí, Els Sellers, Els Sellés, Els Selles o Cellers, Els Selva, Els Semaler, Els Semir, Els Senaller, Els Senillosa, Els Sentís (de Xerta), Els Sentmenat, Els Seragut, Els Serinyana, Els Serra, Els Serra Arnau, Els Serradell, Els Serradelles, Els Serragut, Els Serraïma, Els Serralt, Els Serralta, Els Serrat, Els Serres, Els Sesavarres, Els Sescases, Els Sescorts, Els Setantí, Els Sever, Els Sicard, Els Silvestre, Els Simelis, Els Simó, Els Siscar (o Ciscar), Els Sitjges, Els Sitjar, Els Siurana, Els Sobies, Els Sobies-Boatella, Els Sobirà, Els Sobirà o Subirà, Els Sobregrau (de Gallifa), Els Solà, Els Solà (de Batet), Els Solanell, Els Solans, Els Soldevila, Els Soler, Els Soler (d’Olot), Els Soler (de Perpinyà), Els Soler de la Plana, Els Soler de la Torre.

Volum 3i4-G, Els Solsona, Els Sorribes, Els Sorribes (de Berga), Els Sorribes (de Sant Hipòlit De Voltregà), Els Sort (de Torroella De Montgrí), Els Spano, Els Suanya (de Manresa), Els Suardell (de Juià), Els Sullà (de Tremp), Els Sunyer, Els Tafurer, Els Talavera (de Barcelona), Els Talaveró (de Verdú), Els Talladella (de Castellcir), Els Tallander (de Barcelona), Els Tamarit, Els Tàpies, Els Taquí, Els Tarafa, Els Tarascó (de Mataró), Els Tarau, Els Taravall, Els Tardiu, Els Tarragó, Els Tarragona, Els Tartàs, Els Tassis, Els Tauler, Els Taurinyà, Els Taverner, Els Taverner (de Celrà), Els Teixidor, Els Terça, Els Terés, Els Terrades (de Vilabertran), Els Terrats, Els Terrats (de Perpinyà), Els Terrè, Els Terrena, Els Terreros, Els Tió, Els Tixedor, Els Tixedor (de Prada De Conflent), Els Toda, Els Togores, Els Tomàs, Els Tomàs-Adroer, Els Toralla, Els Tormé, Els Torner, Els Torre, Els Torredemer, Els Torrell, Els Torrelles, Els Torrent, Els Torrents (de Constantí), Els Torres, Els Torroella, Els Torroja, Els Tort, Els Tort (de Casserres), Els Tort (de Perpinyà), Els Tort O Tord (de Vilafranca del Penedès), Els Tortades, Els Tos, Els Tost, Els Tragó, Els Tramulles, Els Traver, Els Travi, Els Trelles, Els Trepat, Els Tria, Els Tries, Els Trinxeria, Els Trinyac (de Perpinyà), Els Tristany, Els Trobat, Els Trullol (de Cabanelles), Els Tudela, Els Tudó, Els Tuixent, Els Turell, Els Uig, Els Vacarisses, Els Vaireda, Els Valencàs, Els Valencià, Els Vall o Desvalls, Els Vallbona (de Tarragona), Els Vallès, Els Vallgornera, Els Vallgornera-Llunes, Els Vallmanya, Els Vallobar, Els Valls, Els Valls (d’Olzinelles), Els Valls-Morera, Els Vallseca, Els Vaquer, Els Varaiz, Els Vaya, Els Veciana, Els Vedell, Els Vedruna, Els Vega, Els Vehí, Els Vellet, Els Vendrell, Els Ventimiglia, Els Ventós, Els Venzi, Els Verai, Els Verdeny, Els Verdet, Els Verdier, Els Vergers, Els Vergós, Els Verneda, Els Verniola, Els Vertamon o Bertamon? (de Llemotges), Els Viader, Els Viades, Els Viala, Els Vidal, Els Vidal (de Tarragona), Els Vidal de Roda, Els Vidiella, Els Vignau, Els Vigo, Els Vila, Els Vila de Clasquerí, Els Vila de Savassona, Els Vila-Cavaller, Els Viladesau, Els Viladomar, Els Vilafranca, Els Vilagaià, Els Vilagrassa, Els Vilallonga, Els Vilalta, Els Vilamajor, Els Vilamala Descatllar, Els Vilana, Els Vilana-Perles, Els Vilanova, Els Vilaplana, Els Vilaplana (de Penpinyà), Els Vilar, Els Vilar (de Perpinyar), Els Vilar (de Tuïr), Els Vilaranca, Els Vilarassau, Els Vilardaga, Els Vilardaga (Vilardaguer), Els Vilarràbia, Els Vilarrúbia, Els Vila-Seca, Els Vila-Seca (de Perpinyà), Els Vilatorta, Els Vilella, Els Viles, Els Vilorbina, Els Vilosa (La Bisbal d’empordà), Els Vilosa (de Corçà), Els Vinyals (de Flaçà), Els Vinyes, Els Virgili, Els Visa, Els Viver, Els Vives, Els Vives de Ferrer, Els Vivet (de Girona), Els Vola, Els Voltor, Els Xaragai, Els Xarquies, Els Xaupí (d’estagell), Els Xerica, Els Xetmar de Dalt, Els Xetmar (0 Xemmar) de Baix, Els Xetmar (de Perpinyà), Els Xipell

Volum V
Famílies ennoblides per concessió de títol nobiliari del regne, després de l’anomenada «confusió d’estats» (ennoblides entre 1816 i 2013). En cursiva les que són subsistents. Són les famílies: Agelet 1912, Arruga 1950, Artal 1912, Balaguer 1930, Balanzó (abans Balansó) 1921, Baró 1875, Bau 1973, Bonet 1901, Borrell 1860, Bosch-Labrús (abans Bosc) 1926, Brunet, 1836 Brusi 1875, Cabrera (1840) 1875, Carles (ara Carles-Tolrà) 1896, Carulla 1919, Castelló 1846, Clarós 1849, Claveria (1848), Colombí 1816, Conde 1924, Cussó 1921, Dalí 1982, Esteva (abans Esteve) 1831, Fabra 1889, Falguera 1861, Ferratges 1887, Ferrer 1889, Fleix 1833, Fontanellas (abans Fontanelles) 1849, Forgas (abans Forgues) 1919, Garriga-Nogués (abans Garriga) 1921, Gibert (1856), Girona 1893 i 1917, Godó 1916, Griñó (abans Grinyó) 1920, Güell 1865 i 1877, Güell 1908, Jover 1896, Julià 1901, Lacambra 1927, 1833, Manso 1844, Maristany (abans Marestany) 1911 i 1918, Milà 1926, Miquel 1925, Mola 1948, Moré (abans Morer) 1879, Muntadas (abans Muntades) 1908, Nuet 1871, Oró 2003, Pla 1884, Prim 1843, Puig 1848, Quadras (abans Quadres) 1900, Rabell 1897, Remisa 1840, Rialp (abans Rialb) 1925, Riera 1833, Rius 1871, Rius 1888, Robert 1891, Romañà (abans Romanyà) 1913, Romeu 1888, Romeu 1922, Rumeu (abans Romeu) 1901, Sagnier 1922, Sala 1926, Samà (abans Samar) 1860, 1872, i 1893, Samaranch 1991, Sanllehy 1919, Sanpera 1913, Sarri 1897, Sert (abans Cert) 1904, Sicart 1875, Soler 1880, Tàpies (2010), Tarradellas (abans Terradelles)1986, Torroja 1973, Vilallonga 1901, Vives 1833.

Demaneu informació:

Aquests volums es poden adquirir de manera individual

El preu unitari és de 225 eu.

ICGenHer – www.icgenher.cat – correu@iafgh.cat

Autor: Armand de Fluvià i Escorsa
Direcció i producció: Ignasi Ametlla

Presentació: Relligament en tela i estampació

Format: 30 x 42 cm (A3)

Per a veure el contingut:

Informació:  correu@icgenher.cat

nobi2Nobiliari20

Presentació a TV3:

https://www.youtube.com/watch?v=f0Dk1wvLLvI

Presentació a la llibreria Claret:

Informació i compra:  correu@icgenher.cat